ENTREVISTA | 07/08/2024  Ruralcat

ROSANA GARCIA i ELOI MONTCADA  “Un dels factors més rellevants dels Grups Operatius és la relació i el vincle que es crea entre empresa i centre de recerca”

Parlem amb Rosana Garcia d’IRTA i amb Eloi Montcada d’INNOVI , participants a la convocatòria dels Grups operatius de l’any 2018.

Entrevista

Rosana Garcia Fornieles és enginyera tècnica agrícola per la Universitat de Lleida. La seva carrera professional com a desenvolupadora de negoci de l’IRTA s’ha focalitzat en l’àmbit de la innovació. Està vinculada a la captació de recursos mitjançant l’impuls de la contractació amb les empreses de l’àrea vegetal de l’IRTA i durant aquests anys ha treballat amb l’objectiu d’acostar la recerca a productors, tècnics i empreses del sector agroalimentari. Eloi Montcada Elías és enginyer agrònom i postgraduat en Gestió ambiental de l'empresa i en Agricultura europea i la PAC. Compta amb més de 20 anys d’experiència en els camps de la sostenibilitat i la innovació durant els quals ha dirigit, coordinat i participat en molts projectes d’R+D+I. Ha col·laborat amb diferents organitzacions com el Comitè Econòmic i Social Europeu o AENOR i ha estat professor de diferents màsters i postgraus en gestió de l’empresa, innovació i sostenibilitat.

Estàs satisfet/a amb el desenvolupament del projecte i amb els resultats obtinguts?

RG: El desenvolupament dels projectes va ser molt satisfactori, la implicació de les entitats participants en els consorcis i la seva predisposició van afavorir un bon ritme de treball. Aquest compromís va permetre assolir els objectius específics dels projectes en un grau o un altre, però en qualsevol dels casos la informació i el coneixement generat van permetre assolir les conclusions suficients per determinar quins eren els següents passos a seguir i valorar el possible recorregut dels resultats obtinguts.

EM: El projecte PREDIVI, model de predicció de collita vitivinícola a través del big data, s’emmarca dins l’estratègia de creació d’eines de suport per a la presa de decisions (DSS, per les seves inicials en anglès) a partir de prediccions utilitzant big data i intel·ligència artificial. Si aquest projecte té com a objectiu predir la quantitat i grau de maduració de la collita, d’altres se centren en paràmetres de qualitat i d’altres van més enllà de la collita i analitzen les variables edafometerològiques i fenològiques per predir aplicacions de fitosanitaris o les necessitats de rec. Cada vegada més el sector agrari necessita tecnologies que l’ajudin a prendre les millors decisions en termes d’eficàcia i eficiència, des de decidir la data de la collita a l’aplicació de fitosanitaris o fertilitzants. El projecte ha contribuït a conèixer les tecnologies i les seves limitacions. Per exemple, ens hem adonat que, amb només dades satel·litàries, l’aproximació és prou bona, però si les imatges són preses a nivell de la planta, els marges d’error es poden reduir.

 

Fruit d’aquest grup operatiu, han sorgit sinergies que permetin continuar col·laborant més enllà d’aquest projecte?

RG: Sí, la mateixa interacció entre els membres del consorci durant les reunions de treball del projecte dona lloc a debats i converses molt productives on es posen de manifest necessitats, s’identifiquen reptes i es plantegen possibles solucions. Aquest pot ser el punt de partida de nous projectes, on intervenen tècnics, productors i investigadors de l’IRTA per valorar la viabilitat i la solució tècnica del repte. A partir d’aquí, des de l’Oficina de Projectes i Contractes de l’IRTA proposem quina és la convocatòria de finançament més adequada i amb més possibilitats d’èxit segons la tipologia de projecte. Tenim diversos casos d’èxit de consorcis “consolidats” que decideixen presentar nous projectes en aquesta convocatòria, fruit del balanç positiu que fan de l’experiència.

EM: D’una banda, han sorgit sinergies entre els participants, que sovint desborden l’àmbit estricte del projecte i que posen sobre la taula altres reptes als quals cal donar resposta. Durant el projecte, els viticultors i cellers estableixen una relació molt propera amb els centres tecnològics i les empreses proveïdores d’innovació i es crea un clima de confiança que permet Justament arran d’aquest projecte va sortir la necessitat de disposar d’eines de traçabilitat des del raïm a l’ampolla o del viticultor al consumidor.

Sovint, el grau tècnic al qual arriben aquests projectes permet obrir noves derivades. En aquest cas concret es va veure que partint de les dades utilitzades per prediccions de collites es podrien establir models predictius per a la realització de tractaments fitosanitaris. També volem destacar les sinergies establertes no només entre el consorci del projecte, sinó amb altres projectes que tenim en marxa on s’han instal·lat estacions meteorològiques. Quan volem donar intel·ligència a les dades obtingudes al camp, és important tenir el màxim nombre de rèpliques per poder treure conclusions tan acurades com sigui possible. Un dels resultats d’aquest projecte és la iniciativa que tenim en marxa actualment, que crearà una base de dades comuna i, molt important, en obert (open data), i permetrà als centres tecnològics i a les empreses del sector vitivinícola innovar i estudiar l’efecte del canvi climàtic.

 

Quins aspectes d’aquesta experiència valores més positivament?

RG: La convocatòria dels grups operatius és una convocatòria estratègica per a l’IRTA, ja que ens permet connectar i comunicar-nos amb el sector d’una manera molt propera. En aquest sentit, un dels factors més rellevants és la relació i el vincle que es crea entre empresa i centre de recerca. Aquest vincle, que en la major part dels casos es manté més enllà de la durada del projecte, ens facilita conèixer de primera mà les necessitats del sector i al mateix temps donar a conèixer les nostres línies de recerca a les empreses.

 

“Aquests tipus de projecte són una bona eina que fomenta la innovació de les empreses”

 

EM: Contràriament al que es pot pensar, els aspectes més interessants del projecte van sorgir justament de les limitacions i errors que varen anar sorgint. En el camp de la innovació és molt important poder detectar quins paràmetres, variables o processos cal millorar per obtenir millors resultats. Una de les limitacions de les imatges zenitals és la dificultat de veure el fruit; en el nostre cas, el raïm. Per poder predir-ne la quantitat seria molt interessant, en algun moment del procés fenològic, disposar d’alguna imatge terrestre, que es podria aconseguir des del mateix sector. Treballant conjuntament aquesta imatge amb les de satèl· lit, la precisió milloraria de manera significativa.

D’altra banda, les dades meteorològiques a nivell de parcel·la s’han inferit a partir de models meteorològics i de les poques estacions disponibles en el territori. Disposar de dades més properes a les parcel·les i amb altres paràmetres agronòmics ajudaria a millorar la precisió del sistema. Ha estat durant el 2022 que s’han instal·lat més de 40 estacions meteorològiques al Penedès, que ajudaran a millorar les prediccions en els diferents àmbits en què es treballa.

 

Quins aspectes milloraries?

RG: Potser un punt que sovint ens crea problemes és la durada dels projectes o el fet que no es puguin demanar pròrrogues per a l’execució del projecte de forma més senzilla. Quan tractem sobre aspectes agronòmics, hi ha factors externs imprevisibles com pot ser la climatologia, entre d’altres, que poden condicionar l’execució del projecte.

EM: En l’àmbit tècnic la convocatòria és molt flexible i els reptes a donar resposta i les tasques a realitzar poden ser molt variades, i això és bo. També és important la part de difusió i transferència. Els darrers anys les eines digitals han ajudat molt en aquest sentit i els grups operatius en particular, i tot el programa RuralCat juga un paper clau en la transferència de la innovació al sector. Només en les jornades en què s’ha presentat el projecte hi han participat més de 250 actors de l’ecosistema. La part més crítica és la justificació administrativa. Malauradament, no és només un problema dels grups operatius, sinó de tots els projectes finançats per l’Administració. Ens consta que des del Departament es treballa de valent per facilitar-ho, però la normativa actual fa que sigui molt feixuc. Cada vegada més ens trobem amb empreses que no volen optar al finançament públic justament per aquest punt.

 

“Els darrers anys les eines digitals han ajudat molt en aquest sentit i els grups operatius en particular, i tot el programa RuralCat juga un paper clau en la transferència de la innovació al sector”

 

Creus que aquest tipus de projectes són una bona eina per fomentar la innovació i transferència de coneixement en el sector?

RG: Totalment. Sens dubte, es tracta d’una eina que fomenta la innovació de les empreses. La convocatòria té un percentatge de subvenció molt atractiu i la seva gestió econòmica és senzilla, fet que fa que les empreses trobin la convocatòria interessant.

D’una banda, les empreses que tenen integrats en el seu funcionament programes d’innovació disposen de més recursos per fer propostes de projectes més ambiciosos dels que potser farien amb recursos propis i, d’una altra, les que no estan habituades o tenen pocs recursos disponibles per a la innovació es poden involucrar en els projectes i prendre contacte amb la recerca. Considero que es tracta d’una convocatòria molt encertada i que té un impacte directe sobre el sector, ja que proporciona accés a la recerca i millora el posicionament competitiu de les nostres empreses agroalimentàries.

 

“Un dels resultats d’aquest projecte és la iniciativa que tenim en marxa actualment, que crearà una base de dades comuna i, molt important, en obert (open data)”

 

EM: L’elecció dels membres és clau per a l’èxit del projecte. Per a nosaltres és molt important que els potencials usuaris, viticultors i cellers, siguin el més diversos possibles perquè es contemplin diferents realitats. Incorporar empreses proveïdores de tecnologies que puguin aprofitar tot el que ha generat el centre tecnològic o de recerca en el projecte també és molt important, ja que garanteix la replicabilitat i l’escalabilitat de la feina feta. Tot això fa que el model sigui un èxit i cada any més i més empreses vulguin participar-hi.

 

“L’elecció dels membres és clau per a l’èxit del projecte.”