ENTREVISTA A JOAN GIRONA | 17/02/2010  RuralCat

Joan Girona  'Avancem cap a l'agricultura de precisió, un canvi en la cultura del reg'

Dr. Joan Girona
El passat vuit de juny l'IRTA i l'empresa vinícola Codorniu van crear la Unitat Mixta d'Investigació en matèria de reg aplicat a la vinya. L'objectiu és aprofundir en com l'estat hídric de la planta en diferents moments del seu cicle determina la qualitat i la quantitat del raïm. És a dir, quines són les condicions de reg amb què s'obté el raïm amb la qualitat i quantitat que ens interessa. Parlem amb el Dr. Joan Girona, responsable de l'Àrea de Tecnologia Fructícola de l'IRTA i del projecte de col·laboració amb Codorniu.


A principi de juny veu crear amb Codorniu la Unitat Mixta d'Investigació en reg aplicat a la vinya, però ja fa temps que hi treballeu. Quan veu començar?
Ja fa tres anys, el 2001. Vam començar a fer assaigs a la finca de Raimat (de Codorniu). Ens finançava l'Inia (Instituto nacional de investigación y tecnología agraria y alimentaria). El fet és que a Codorniu els va semblar molt interessant el que hem fet fins ara, hi han vist una utilitat real i per això s'hi han involucrat de ple i han invertit en el projecte.
Quina utilitat hi han vist? Què feu exactament?
El que fem és estudiar com l'estrès hídric aplicat en moments concrets a la vinya afecta la qualitat i la quantitat del vi. És a dir, fem patir set a la planta en moments puntuals del seu cicle anual i veiem com variant aquest paràmetre aconseguim una qualitat i una producció determinades. La utilitat és ben clara: d'una banda podem estalviar aigua, perquè reguem menys; i de l'altra, encertant la intensitat i el moment en què hem de fer patir la planta obtindrem una quantitat de vi prou acceptable amb una gran qualitat. I clar, depèn del tipus de vi que es vulgui produir, podrem modificar aquests paràmetres per aconseguir l'equilibri desitjat entre qualitat i quantitat.
O sigui, que regant per sota de les necessitats hídriques del cultiu s'obté un vi de més qualitat.
En vinya sí, perquè el que ens interessa és el raïm. Si donéssim a la vinya l'aigua que necessita, segons les seves necessitats hídriques, tindríem plantes molt maques i ufanoses, precioses per tenir al pati de casa, amb una gran quantitat de fulles i branques, però amb una qualitat de raïm molt minvada. L'estrès hídric en el moment idoni accentua l'aroma i el gust del vi i n'incrementa clarament la qualitat.
I quin és el millor moment per fer 'patir' la vinya?
A grans trets, el moment més oportú és un cop el raïm ja està format. A partir de llavors comencem a provocar estrès hídric a la planta gradualment, mai de cop, fins al punt on ens interessa. Ens basem en el potencial de les fulles, que és la força amb què retenen l'aigua i que mantenim entre 8 i 12 bars. Mesurant-lo sabem quin estrès té cada planta. Com més força fan per retenir l'aigua, més pateixen. El nivell d'estrès que pot aguantar la vinya, però, no és el mateix per tot l'any, depèn de la fase de desenvolupament del cultiu. O sigui, si la féssim patir en el moment equivocat ens podríem carregar la producció final.
Cal, doncs, ser molt curosos
És que això és agricultura de precisió. Avancem cap aquí. És un canvi en la cultura del reg. Amb l'agricultura de precisió definim els llindars de patiment per aconseguir la qualitat i quantitat que volem.
Els resultats obtinguts a Raimat són exportables a altres zones?
Sí, perquè el que definim és el llindar d'estrès, independentment del tipus de sòl, disponibilitat d'aigua, de nutrients, etc. Per tant, és fàcil exportar-ho i reproduir-ho en altres zones, on potser la manera d'arribar al llindar serà diferent, però els resultats seran els mateixos.


'Cal generar coneixement i transmetre'l als productors i ho podem fer a través de mitjans com RuralCat'

A qui se li va ocórrer regar per sota de les necessitats de la planta?
El reg deficitari va començar a provar-se a Austràlia en els anys setanta i va canviar la manera d'entendre la gestió de l'aigua. Amb l'estrès hídric podem jugar amb la producció de fusta (part vegetativa) i fruita (part reproductiva). Es van adonar que si en un moment determinat deixaven de regar la planta, aquesta disminuïa la producció de fusta, però mantenia la dels fruits, que era el que els interessava, i fins i tot en millorava la qualitat.
I a Catalunya, a quin nivell estem en aquests estudis?
Som pioners en reg deficitari i en agricultura de precisió. Des de l'any 90 l'IRTA ja hi treballa de valent. Actualment col·laborem amb els millors equips del món, amb els australians i la Universitat de Califòrnia, per exemple.
Què vol dir exactament agricultura de precisió i quin futur li veieu?
Doncs vol dir que des del punt de vista del reg no es pot tractar una finca de manera uniforme en tota la seva extensió perquè no ho és, d'uniforme. En una finca de 80 hectàrees, l'estrès hídric varia d'un punt a un altre. Per tant, si reguem la plantació igual no obtindrem els mateixos resultats arreu. L'objectiu no és regar igual, sinó produir amb la mateixa qualitat. El futur és conèixer millor com respon la planta en les diferents condicions de reg per poder-la adaptar a uns objectius productius concrets.


"L'estrès hídric en el moment idoni accentua l'aroma i el gust del vi i n'incrementa clarament la qualitat"

El reg de precisió condiciona el sistema de reg?
Sí, la veritat és que sí. Seria molt complicat regar amb precisió amb un sistema de reg per superfície. El millor sistema és el reg localitzat.
Els pagesos coneixen el reg deficitari i hi creuen?
Els del sector de l'olivera, per exemple, ja n'estan prou convençuts. Han vist que això funciona. En vinya, i en molts d'altres sectors on seria possible obtenir millors resultats amb l'agricultura de precisió, encara ens queda un camí molt llarg. Calen dues coses, bàsicament: generar la informació (que és el que estem fent amb projectes com aquest) i després donar-la a conèixer als productors, amb mitjans com RuralCat, per exemple. Ara tenim una gran concepció del que hem de fer, tenim les línies generals, però l'agricultura és molt complexa i cal adaptar contínuament els nous coneixements a cada realitat.

 

 

Accedeix a l'eina que ofereix RuralCat: Recomanacions de reg

El Dr Joan Girona davant l'àrea de Tecnologia Fructícola de l'IRTA a Lleida

Informació relacionada

El més llegit

L’ICEA i el Col·legi d’Economistes de Catalunya organitzen el Cicle de jornades 'L’aigua, el sòl i els aliments a Catalunya'

El proper dilluns 12 d’abril s’obren les inscripcions a nous cursos a distància

El Departament d'Agricultura completa el pagament dels ajuts associats agrícoles de la PAC 2020