ENTREVISTA A PERE MARCÉ | 17/02/2010  RuralCat

Pere Marcé  "La verema mecanitzada ha facilitat en un 90% la feina del pagès"

Pere Marcé i Casas, veremador
Enguany fa 25 anys de la introducció de la primera veremadora a Espanya, concretament a Avinyonet del Penedès. Les noves tècniques de veremar han facilitat la feina al pagès i han comportat una adaptació de tots els agents implicats en l'el·laboració del vi i el cava. Parlem amb Pere Marcé, veremador de la comarca.
Com va la verema d'enguany?
Aquest any ha començat amb molta humitat, amb aigua i amb pluges. Això va ocasionar que part del raïm es podrís i es va treballar molt ràpid perquè la verema es perdia. Però, ara portem un mes i mig amb tranquilitat total, el raïm va madurant i hi ha algunes humitats al matí però també fa vent i, per tant, això és molt favorable per pujar el grau i no podrir el raïm.
Quins canvis ha comportat la introducció de la veremadora?
La màquina ha facilitat en un 90% la feina del pagès. Des de ben petit que veremo i els últims 15 anys que fem la verema mecanitzada el ritme és molt més ràpid, tot i que comporta una adaptació de les vinyes, dels cellers, del transport, etc. Introduir la màquina al camp ha requerit que la vinya s'emparrés, que s'ampliessin els cellers i que també s'adaptés el transport ja que als cellers els hi pot entrar 100.000 quilos de raïm en un dia collit amb una sola màquina.

"Si l'emparrat està ben fet, la verema que es fa a màquina és perfecta"

Quina és la tendència actual, fer la verema a mà o amb màquina?
A moltes zones vinícoles encara es verema a mà ja que el celler no els admet tota la producció que pot arribar a collir la màquina en una hora. Els cellers no tenen prou capacitat i el transport tampoc ho pot assumir. D'altres vegades, és la propia bodega que et demana que veremis a mà per així triar el raïm, tot i que la veremadora avui en dia és gairebé la perfecció. També s'ha reduït moltíssim la gent que verema. Abans podies estar 50 hores de persones per collir una hectàrea a mà i ara ho fas amb una hora i mitja o dues. Per tant, hi ha una diferència de preu clara a favor de la màquina, tot i que el que s'encareix és el transport. Si ho cull el mateix pagès el transport se'l fa ell però, si ho té llogat, és un valor afegit.
Valorant tots aquests aspectes, quin mètode és més rendible?
Al pagès li surt més a compte veremar a màquina. Si l'emparrat està ben fet, la verema que es fa a màquina és perfecta, néta i sense raïm podrit ja que la màquina el deixa al cep perquè la força centrífuga dels bastons no l'expulsa a fora atès que aquest no pesa. El 80% de la verema, al cap d'una hora i mitjà ja està a la bodega. En canvi, el collit a mà es pot trigar 5 o 6 hores en descarregar. Sí és cert que, si es fa a mà, no es fa tant de suc i el raïm està més sencer. Però jo sóc dels que pensa que no trobo diferència entre un raïm collit a mà i un raïm collit amb veremadora.

"En el futur la collita a mà tindrà un preu molt superior perquè la majoria de cellers entraran verema mecanitzada"

Des de la seva introducció, com ha anat evolucionant la màquina?
A Avinyonet del Penedès viu la primera persona que va comprar la primera màquina a Espanya, i va haver de fer les mil i una per col·locar la màquina a la comarca i que s'acceptés. Tant les bodegues com els enòlegs eren reticents però enguany celebrem el 25è aniversari de la seva introducció. Les màquines han anat millorant moltíssim. Hi ha dues o tres grans marques de màquines amb característiques similars: unes amb una senalla que recull el raïm i l'aboca i altres amb cintes transportadores que l'aboquen a dalt. Es perfeccionarà perquè sempre hi ha l'esperança que les coses es perfeccionin però ara per ara ja són força eficients.
Quin és el sistema?
Són uns bastons de nailon doblegats cap dintre en forma de cèrcol que sacsegen el cep i fan caure el raïm. Fa anys eren bastons acabats en punta però trompejava molt el cep. En canvi ara, al ser corbats l'entrada i la sortida és rodona i aleshores el cep no surt tant malmès, perquè no només hem de parlar de la verema, sino que també hem de comptar amb què el cep no s'ha de malmetre perquè és on hi ha els borrons per fer raïm l'any següent.

"La veremadora ha comportat que s'adapti la vinya, els cellers i els sistemes de transport"

Quina inversió requereix comprar una veremadora?
Uns 20 milions però si tens feina l'amortitzes i ara és del què es tracta perquè hi ha una problemàtica amb el tema del preu del raïm. El pagès està treballant a preu de cost i, fins i tot, per sota del preu de cost. Uns necessiten la verema i altres la tenen, però no hi ha diàleg i, per tant, no hi ha negociació. I és una llàstima perquè a la llarga això ho pagarem tots, el pagès i la comarca perquè el pagès si no pot viure de la terra busca altres fonts d'ingressos.
Cap on anirà el futur de la innovació en el camp?
El 95% anirà cap a la màquina i unes determinades bodegues ho seguiran entrant a mà per dir que aquell vi s'ha collit a mà i per donar-li un valor afegit. Quan es va començar a introduir la màquina, aquesta collita estava molt més valoritzada perquè no hi havia tant desperdici. Ara el preu és el mateix, però en el futur gran part de les collites es faran amb veremadora i arribarà un dia que una collita a mà tindrà un preu molt superior.

Pere Marcé al costat d'una veremadora en unes vinyes de Sant Jaume Sesoliveres

El més llegit

L’ICEA i el Col·legi d’Economistes de Catalunya organitzen el Cicle de jornades 'L’aigua, el sòl i els aliments a Catalunya'

El proper dilluns 12 d’abril s’obren les inscripcions a nous cursos a distància

El Departament d'Agricultura completa el pagament dels ajuts associats agrícoles de la PAC 2020