Antoni Badia 'L'actitud dels ramaders ha estat fonamental perquè Tracjusa sigui un èxit'
Antoni Badia
Teniu la planta de tractament de purins més moderna d'Europa. Com comença aquest projecte?
Ens hauríem de remuntar cap a l'any 1988-89. Una colla de ramaders joves de les Garrigues veien que la cabana porcina creixia molt i que en pocs anys començarien a tenir problemes amb els purins. Al principi van fer una bassa gran per posar-hi el purí, però es va omplir de seguida i ningú la buidava, perquè no era viable transportar el purí a una distància llarga.
I què fan?
L'any 91-92 es va estudiar un tractament biològic amb l'empresa Arids Romà, però es va veure que tampoc era viable. Cap a l'any 94-95 van fer un estudi per aprofitar el sotabosc de la serra de Prades, mesclar-lo amb canyots i amb el purí i fer adob orgànic, però tampoc sortia a compte. Amb això arribem als anys 96-97, quan es comença a parlar de les plantes de purins. Llavors hi havia una febre per fer-les i els ramaders començaren a rebre ofertes d'empreses constructores de plantes. Entre les ofertes hi havia l'actual planta de Trajucsa, que era, de fet, la pitjor de les solucions econòmicament pel que exigien als ramaders.
Què els exigien?
Tots els demés projectes els oferien diners. En canvi, l'empresa que presentà l'actual projecte els plantejava que ells se'n cuidessin de trobar uns terrenys per ubicar-hi la planta, els compressin, entressin dins l'accionariat i presidissin l'empresa. Els ramaders van agafar els diferents projectes i varen encarregar un estudi, crec que amb molt bon criteri, a la Caixa de Pensions i a la Universitat de Lleida. Tots dos coincidiren en què, malgrat tot, el millor era l'actual projecte, pel tipus de tractament que es volia fer, per la zona, etc.
Qui va convèncer els ramaders?
Ells mateixos. la Llei obliga a llançar un màxim de purí per hectàrea. Hi havia l'opció d'anar a llançar-lo més lluny, però, és clar, el problema tornava a ser mateix. No sortien els comptes.
Ara fa prop de quatre anys que funciona la planta de Juneda. Com valoreu el seu funcionament?Jo voldria reivindicar l'actitud, la feina i la persistència dels ramaders
Des del moment en què es planteja construir una segona planta, perquè la quantitat de metres cúbics de purí dóna per fer-ho, tant Ajuntaments, com grups ecologistes, com ciutadans, no han posat cap pega. Això és un indicatiu de que la planta funciona. Després, cal dir que les enginyeries han fet un gran treball. Però jo voldria reivindicar la feina i la persistència dels ramaders, que des del primer moment informaren tothom de tots els passos que anaven fent. La seva actitud ha estat fonamental perquè el projecte de Tracjusa sigui un èxit.
Com es distribueix l'accionariat de Tracjusa?
L'accionista majoritària és Sener, una enginyeria del País Basc; després hi ha SGT Coorporació Age, catalana; Energy E-2, danesa, que es dediquen a l'energia eòlica. Hi ha també, és clar, els ramaders de les Garrigues, a través de l'ADS, que en tenen el 12%; l'empresa La energía, de gas natural; i també la Generalitat, a través de l'Institut Català de l'Energia, que en té un 10%.
Quant de purí entra a la planta?
En un primer moment es va fer una previsió del purí que podria tenir d'exedent cada ramader, el que calia que se li tractés. L'any passat foren prop de 97 mil metres cúbics a Tracjusa. El primer any, el 2001, va ser prou més fluix.
Per què?
Les gelades del desembre provocaren una aturada. El gas encara no arribava amb tub, com ara. L'havíem de dur en camions de gas liquat i vam tenir algun problema amb l'arribada dels camions. A partir de llavors, però, hem augmentat la capacitat de producció i ara estem al 100%. Penseu que no hi ha gaire experiència en aquest tipus de plantes. De fet, com aquesta no n'hi ha cap a Europa. Ha estat un I + D total i absolut.
La planta genera biogàs, adob orgànic i energia. On va tot això?
El biogàs s'aprofita per fer funcionar els motors i donar escalfor a la planta. La part sòlida del purí s'asseca amb l'escalfor i es granula per a poder-ho comercialitzar com a adob. L'energia sobrant es bolca a la xarxa i es comercialitza.
Com ha afectat la planta els veïns de les Garrigues i els demés sectors no ramaders?Com aquesta planta no n'hi ha cap a tot Europa. Ha estat un I + D total
En una comarca com les Garrigues, en una població com Juneda, de 3.000 habitants, que en 4 anys s'hagi fet una inversió de 36 milions d'euros, entre dues plantes, Tracjusa i Vac, és importantíssim. A part d'això, la planta ha estat beneficiosa també per als veïns, perquè per mor de la necessitat de gas natural de la nostra planta, aquest ha arribat molt abans del que ho hauria fet a les vivendes. A més, per poder bolcar l'energia sobrant vam haver de construir una subestació elèctrica i això ha permès que s'hi instal·lin indústries que abans no ho podien fer, degut a la manca d'energia elèctrica.
Sembla que tot siguin avantatges
Bé, el que passa és que perquè la planta sigui viable cal que el preu de la llum sigui prou alt. Quan es començaren a fer estudis per implantar plantes de tractament es miraven tres coses: el preu del diner, el de l'energia i el del gas natural. Pensaven que el preu del diner baixaria, el de l'energia pujaria i el gas natural es mantindria. Clar, amb aquestes condicions Catalunya s'hagués sembrat de plantes.
I què va passar?A part d'un benefici per a la gestió del purins, ho ha estat per tota la comarca
A l'hora de la veritat el preu del diner va baixar, però no molt, el de la llum no va pujar i el del gas natural es va disparar. Amb aquesta nova situació les coses van canviar molt. Ara cal estudiar molt bé si una nova planta és o no viable.
El 2003 rebeu el Premi d'Innovació Tecnològica, què va suposar per a vosaltes?
Ens va fer molta il·lusió. Era un reconeixement a les enginyeries i als nostres propis ramaders, que van veure premiat l'esforç, el sacrifici i la lluita per construir una planta que al final s'ha demostrat que funciona.