Josep Estrada i Ferrando  "L'oli de Catalunya necessitava un laboratori de residus, n'hem de fer més ús"

Després de treballar al Ministeri d'Agricultura i al DARP, en Josep Estrada i Ferrando, tècnic agrícola i advocat, es va fer càrrec de la gerència de Soldebre. Ara fa 10 anys que gestiona aquesta cooperativa de Tortosa, amb 1.300 socis amb més de 2.500 hectàrees de producció olivarera. Parlem amb ell de la seva visió de sector olivarer a la zona del Baix Ebre i el Montsià, de com els productors apliquen les bones pràctiques i les novetats tecnològiques al seu conreu i del paper de la cooperativa en aquest escenari.
Quines característiques específiques té el conreu de l'olivera a la zona del Baix Ebre i el Montsià?
L'olivicultura de la zona té unes particularitats pròpies i en bona part condicionades per la climatologia. Els forts vents de la tardor, superiors a 100 km/h condiciona les produccions, la recol·lecció i el tipus de preparació del terreny. Una part de la collita necessàriament s'ha de recollir del terra, així que la preparació del terreny és una de les feines més importants per varis motius: poder recol·lectar els fruits que cauen del vent el més ràpidament possible, minimitzar la pèrdua de qualitat de l'oli i evitar l'erosió del sol.
Quines condicions marca la cooperativa als seus productors?
Se'ls exigeix l'aplicació de les normes de lluita integrada, així com l'aplicació dels productes fitosanitaris autoritzats i el respecte del termini de seguretat entre tractaments i recol·lecció. Altres condicions són el desenvolupament de la fauna auxiliar, ajustar la quantitat d'adobs a les necessitats reals, fer una correcta distribució de l'adob, minimitzar l'impacte del herbicides en el possible, etc. Quasi tots els productors tenen ja els carnets de manipulador de productes fitosanitaris. Han estat molts els cursos que s'han realitzat a Soldebre en els últims quatre anys i encara es continuen fent.

"Els agricultors reben en tot moment una orientació tècnica des de la cooperativa"

Com afecta l'aplicació d'aquestes mesures a la feina dels agricultors? I les Bones Pràctiques que cal seguir?
Els agricultors reben en tot moment una orientació tècnica a través de circulars des de la cooperativa, perquè puguin aplicar les pràctiques que ha de seguir. A més, tenen a la seva disposició un tècnic agrícola de grau mig orientant-los i que intenta fer un seguiment per zones, de la situació sanitària del conreu al llarg de l'any.
Creu que aquestes mesures són positives per al sector?
Des de un punt de vista global, un dels avantatges ha estat la reducció en el nombre de tractaments fitosanitaris, només es fan els necessaris, i hi ha una major efectivitat del tractament, tan fitosanitaris com d'herbicida, per la utilització idònia de productes i dosis. Per últim una millora en la seguretat alimentària del consumidor. A part s'assessora en els adobatges i es trameten analítiques de sòl i fulles. La cooperativa ha ajustat els formulats d'adobatge més idonis per les oliveres de la zona i d'acord als sòls. Un percentatge elevat dels productors d'oli utilitzen aquest tipus d'adob.
Com actua la cooperativa davant els problemes de les males herbes i les plagues i malalties en el conreu?
La comarca té dues ADV's que donen informació de la situació puntual de les plagues perilloses del conreu i dels fongs. Amb aquesta informació es fan avisos fitosanitaris que són exposats en els taulers d'anuncis de la Cooperativa. La majoria dels productes fitosanitaris que utilitzen els socis són adquirits al magatzem de la cooperativa, fet que permet que les recomanacions del personal siguin les més correctes.
Què suposa per a la zona haver muntat un laboratori de residus?
Tenir a disposició aquesta instal·lació és una millor garantia per confirmar que la feina que s'està fent en la producció i en l'elaboració de l'oli és correcta. Crec que l'oli de Catalunya necessitava un laboratori de residus, n'hem de fer més ús.

"La mecanització de la majoria de feines ha contribuït a millorar profundament el conreu."

Pel que fa a la incorporació de les noves tecnologies al conreu i processament de l'olivera, quins avantatges destacaria?
La productivitat i rendiment de les explotacions olivareres ha millorat significativament en els darrers 10 anys. S'ha passat de 6 a 12 milions de quilos en la mitjana de producció d'oli a la zona del Baix Ebre i Montsià, el doble de producció. La mecanització de la majoria de feines (poda, tractaments, adobatge, recol·lecció, etc.) ha contribuït a millorar profundament el conreu.
Com s'està duent a terme l'aplicació de la traçabilitat en la producció olivarera?
La traçabilitat està en les primeres fases d'aplicació al camp, l'obligació de portar un quadern de camp i la seva posterior anàlisi ajudarà a millorar el procés productiu i racionalitzar-lo encara més. Aplicar aquest sistema és important, ja que dóna seguretat al consumidor i responsabilitat al productor per a que el procés productiu sigui el correcte.
Com veu el comerç de l'oli a Catalunya?
La comercialització d'oli català és molt dispersa, atomitzada i amb moltes dificultats per arribar a les grans ciutats. Un greu problema comercial és que les grans àrees de distribució ens tenen oblidats i en tot cas, si hi som presents, la majoria ho fem anecdòticament com a producte regional. Part de culpa la tenim nosaltres per ser tant petits. Tot i gaudir d'unes zones de producció de gran renom a nivell nacional, i fins i tot mundial, la majoria de consumidors, com a la resta de l'Estat espanyol, no coneixen les grans propietats de l'oli d'oliva per la salut, les seves qualitats i per descomptat, les zones de producció de Catalunya. Tant el mercat català com l'espanyol estan dominats per la majoria de marques nacionals que tenen publicitat permanent a les televisions.

"La fusió i la concentració de les entitats són la millor fórmula per encarar amb èxit el futur"

Què han fet a les Terres de l'Ebre per a comercialitzar millor l'oli que produeixen? La fusió de organitzacions cooperatives és una bona solució?
A les Terres de l'Ebre i en concret a la zona del Baix Ebre i Montsià, s'ha fet una bona feina en la concentració comercial de l'oli. Per una part MONTEBRE i per altra ACOMONT aglutinen l'oli envasat de les 12 cooperatives almassareres existents. Soldebre va ser el primer exemple de fusió a Catalunya. Ara fa 10 anys va aglutinar per fusió cinc cooperatives. La fusió i la concentració comercial de les entitats són la millor fórmula per encarar amb èxit el futur. Dels dos grups que hi ha al Baix Ebre i Montsià, a mi, particularment, encara me'n sobraria un.
Creu que el suport i l'assessorament que reben els pagesos és correcte? Què milloraria?
A la zona del Baix Ebre tenim el suport i la informació que donen les ADV's de caràcter comarcal al sector. El que falta és que aquesta informació arribi al productor. Soldebre de sempre ha intentat que la informació arribi de l'ADV o d'altres llocs al productor personalment. Procurem que el personal del magatzem de fitosanitaris assessori abans de vendre. A més tenim un tècnic agrícola que coordina tota la informació, assessora els productors i visita finques amb problemes. Anualment es fan circulars perquè la informació que es disposa, la rebi personalment el soci a casa.