Josep Soler  'L'ordi cerveser aporta valor afegit als nostres cultius de pinso'

Grans del Lluçanès va néixer fa 14 anys amb la iniciativa de servir i tractar amb els agricultors de cereals i llavors, davant les necessitats agrícoles que presentava el sector. Josep Soler n'és l'administrador i ens explica la seva visió de la importància de la producció i comercialització de l'ordi cerveser a la seva empresa i el sector.La companyia vol encaminar el seu futur oferint als agricultors els serveis tècnics, burocràtics, productius i logístics imprescindibles per fer de pont entre les grans empreses del sector agroalimentari i l'agricultura actual. Amb els anys, ha anat creixent i actualment disposa d'instal·lacions de selecció de cereals i llavors, assecador de cereals, planta robotitzada d'ensacat i instal·lació per desvestir diferents cereals (civada, ordi, mill, etc.) i ha construït la primera planta de Catalunya de pellets de biomassa per a calderes de calefacció.
Quina importància té la comercialització de l'ordi cerveser en el seu negoci?
Dins de Grans del Lluçanès, l'ordi cerveser permet incrementar el volum de llavor certificada, donar un valor afegit a la producció agrícola rebuda i, al mateix temps, traslladar aquests avantatges als nostres clients d'Osona, Berguedà, Bages i Solsona.
Creu que les varietats cerveseres actuals són competitives respecte les varietats tradicionals per a pinso?
Actualment, les varietats cerveseres poden arribar a superar en producció i qualitat a les varietats que només s'utilitzen per pinso.
Quin paper creu que juga la comercialització en el sector a l'hora d'optimitzar la rendibilitat d'aquests cultius?
En zones com Catalunya, on la demanda és superior a l'oferta, la comercialització de l'ordi i dels cereals en general fa que indústries com les malteries i les farineres tinguin difícil competir amb el sector local del pinso. Sovint els és més viable importar producció de la resta d'Espanya, França o altres països.

"Es podria millorar la relació entre el sector industrial i el productiu"

És adequat el nivell de professionalització existent en el camp de la comercialització de cereals i altres matèries?
Si comparem la professionalització en el sector amb els sistemes de treball de França i Alemanya, estem molt lluny de poder treballar com ells, però no perquè no en sapiguem, sinó perquè les superfícies agrícoles i els rendiments que disposen en aquests països permeten unes instal·lacions i uns serveis que aquí no serien viables. El que sí es podria millorar és la relació entre el sector industrial i el productiu, ja que moltes vegades el productor no sap el que necessita el comprador.
Creu que el cultiu d'ordi cerveser és una bona opció de conreu per als pagesos catalans?
L'ordi cerveser no serà la garantia de rendibilitat a l'agricultura catalana, perquè tenim un clima molt variable i això fa que molts anys no es pugui comercialitzar la producció per a malta. Però, com que és una opció que pot donar un valor afegit als nostres cultius, tenim l'obligació de intentar-ho, ja que si no es bo per malteria, amb la mateixa despesa, tenim una producció òptima per a pinso.
Tot i que l'ordi cerveser és un cultiu que resisteix condicions climàtiques dures, creu que les sequeres dels darrers dos anys han afectat les collites?
El cultiu de l'ordi a Catalunya és tot de secà i, per tant, les sequeres condicionen d'una forma clara els paràmetres que marquen un ordi per malta. La globalització dels mercats agrícoles fa que una sequera a Catalunya o a Espanya no sigui sinònim de poca producció i preus alts. Si els països exportadors han tingut bones collites no hi ha cap problema en cobrir la demanda del sector per pinso, farineres i malteries.

"La llavor clandestina és un problema pel sector malter"

L'ús de llavor no certificada representa un problema per al sector de l'ordi cerveser?
Cal diferenciar dos tipus de llavor no certificada, la que fa el propi agricultor a través d'una maquila, i que està totalment identificada, i la clandestina, de la que sovint es desconeix la varietat. La llavor clandestina és un problema pel sector malter, perquè pot provocar barreges de varietats no malteres en partides totalment identificades i, amb això, deteriorar les qualitats de l'ordi amb destí per malteria.
Quins avantatges per al pagès destacaria de l'ús de llavor certificada davant altres pràctiques?
Si prescindim de la llavor clandestina i parlem de llavor certificada o llavor de maquila els avantatges es troben a l'hora de triar la varietat que vols sembrar segons l'època de sembra i l'ús que vulguis donar a la producció. Cal potenciar polítiques comercials que afavoreixin la traçabilitat de les produccions per incrementar l'ús de la llavor certificada, en detriment de la llavor clandestina i de les maquiles.
A Catalunya hi ha una única malteria, pot assumir tot l'ordi cerveser que es produeix a Catalunya?
Catalunya és una zona agrícola productora d'ordi per a pinso i, per tant, no hi ha problema per absorbir la producció d'ordi cerveser que genera una malteria. Al contrari, crec que en podríem produir més si les condicions de clima ho permetessin.
Com valora el fet de tenir o no un contracte amb una malteria?
La relació amb la malteria obre les portes tant a la comercialització com a l'agricultor, cap a un potencial de valor afegit per una feina per la que tindràs la mateixa despesa que si la fas per produir pinso. Crec que és molt bo tenir diferents opcions en un sector que cada vegada es concentra més i que ha de competir amb països on el clima i les superfícies fan més viables l'agricultura. Hem d'aprendre a utilitzar el que tenim a Catalunya, que és un potent sector agroindustial on la demanda és superior a la producció.