Carles Coiduras "Cada premi que no guanyem ens el prenem com una oportunitat de millorar"
Com es va constituir la cooperativa i com ha anat evolucionant?
AGROLES prové de l'antiga Unió Territorial de Cooperatives que, lluny d'acomodar-se en el paper administratiu que li atorgava la regulació anterior a l'arribada de la democràcia, es va saber especialitzar en envasat i comercialització d'oli i manipulació i comercialització d'ametlla.
Com definiria la línia estratègica d'Agrolés?
Agrolés té una línia estratègica clara ben definida que s'ha mantingut durant els darrers anys. Aquesta estratègia s'ha basat en una adaptació dels nostres productes a uns consumidors que demanen productes d'alta qualitat, consumidors que hem anat i anem buscant tant al mercat interior com a la resta del món. Paral·lelament ha estat necessari millorar la qualitat de les produccions, fet que ha exigit esforços per part dels socis i cooperatives productores alhora que un suport des del propi Agrolés perquè es puguin assolir els objectius sense que sen's escapi el tren de les exigències dels consumidors.
Quin ha sigut el seu paper en tot aquest procés?
Personalment he participat en aquest procés durant els darrers 16 anys des d'àrees tant diverses com producció, compres, vendes i marketing, dins d'un equip integrat pel personal d'Agrolés, per les cooperatives associades i pels seus socis productors.
Com valora la campanya actual de l'oli?
Des del punt de vista global serà una bona campanya, el subministrament de la demanda mundial està garantit, per tant no caldria esperar les tensions en els preus que vam patir la collita de 2005. A nivell local s'espera una bona producció a Lleida, desprès de les gelades de desembre de 2001 potser serà la primera collita que podem qualificar de normal, i això convenia molt perquè es respiri certa tranquil·litat i alegria al sector oleïcola lleidatà.
Quines són les seves expectatives a llarg termini en aquest sector?
Són excel·lents. La bona premsa de l'oli d'oliva en tot el món desenvolupat per la seva aportació a la salut i el seu valor gastronòmic conforma un corrent d'opinió favorable cap a l'oli que, si l'haguéssim de crear mitjançant campanyes de divulgació a través dels mitjans, no tindríem prou recursos per fer-ho. Per tant hem de saber aprofitar bé aquest moment.
Com valora el reconeixement que han obtingut els seus productes?
El fet d'haver estat premiats amb els nostres productes a casa i també a l'exterior ens ajuda a motivar-nos a tots, i en aquest sentit a tothom li ve molt bé un premi per animar-se a continuar. No obstant el món està en perpetu moviment i no val adormir-se, cada premi guanyat és un motiu de satisfacció, però cada premi que no guanyem (i en són molts) ens el prenem com una oportunitat de millorar.
Quins model cooperatiu s'identifica amb Agrolés?
A nivell societari som una cooperativa mixta, la primera d'aquest tipus registrada en tot l'Estat. Els socis tenen dues maneres de col·laborar en el projecte: aportant capital i aportant producció, totes dues aportacions donen dret a decidir. Som, a més, una cooperativa de cooperatives bàsicament, és a dir, el gruix dels nostres socis i capital provenen de cooperatives productores d'oli i d'ametlla. La nostra funció en el referent a l'oli és especialitzar-nos en el seu envasament i en la comercialització fora del mercat local, allí on li és especialment difícil la comercialització a les cooperatives associades. En el cas de l'ametlla la nostra funció és el desclafollat de l'ametlla i la seva preparació i comercialització en el mercat. En ambdós productes el paper de la cooperativa associada i el d'Agrolés estan ben delimitats buscant una especialització de tothom en allò en que cadascú és bo.
El sector de la fruita seca és un dels meus competitius i difícils per a la pagesia catalana. Quines creu que són les claus per assolir l'èxit?
Bàsicament hi ha un problema de renda a nivell de pagès. Competim amb els pagesos californians que obtenen unes produccions per unitat de superfície propera a 10 cops la que n'obtenim aquí. Per tant, ells és guanyen molt millor la vida a preus més baixos que nosaltres, i així la competència és fa molt difícil. Això té solució i la posada en rec de suport de moltes terres de secà a Catalunya permetrà posar el sector en competitivitat, perquè no és que siguin millors a Califòrnia, és que tenen aigua. En aquest sentit ja em vist experiències a casa del que es pot fer en rec de suport i estem promovent plantacions modernes en rec, per tal de que amb la posada en rec del Garrigues-Sud, Segrià-Sud i, més endavant el Segarra-Garrigues, hi hagi prou experiència local per transferir-la immediatament als nous regants. Comptem amb l'IRTA en aquest procés, que ha fet molta feina de recerca i que té un compromís ferm i decidit de transferir la seva tecnologia al sector, aquest ha estat el motiu d'endegar un conveni de col·laboració conjunt.
Des de setembre del 2005, la cooperativa comercialitza l'oli d'oliva verge extra Romànic als Estats Units. Com sorgeix i com valoreu aquesta iniciativa?
La iniciativa va sorgir doncs del compromís de dues persones de tirar endavant junt amb Agrolés un projecte de comercialització del nostre oli als Estats Units, d'altra manera hauria estat impossible. Portem poc més d'un any en funcionament, i hem aconseguit que el nostre producte es vengui en 40 botigues d'alt nivell a Manhattan i que diversos especialistes en altres ciutats del nord-est dels Estats Units estiguin parlant avui amb nosaltres per exportar el nostre model de negoci amb el nostre producte a les seves ciutats. Realment ha estat una any de molta feina, s'han fet més de 200 degustacions a les botigues, amb un equip de persones format per nosaltres, això ens ha permès ser molt apreciats pel nostres clients (els botiguers), perquè han vist que no en tenim prou de vendre al botiguer sinó que el volem ajudar a vendre al consumidor. Les degustacions també ens han permès tenir un contacte directe amb el consumidor que ens ha aportat una informació molt valuosa sobre els seus gustos i costums, i a l'hora ens ha permès explicar-li directament qui som, què fem i que té d'especial el nostre producte. En definitiva, estem molt satisfets de l'experiència fins al moment i, sobre tot, engrescats per tot el que queda per fer. El repte segueix viu.
Altres mercats on heu introduït l'oli català són països com Suècia, el Canadà, Alemanya, el Japó, Taiwan, Austràlia, Noruega, Dinamarca, el Regne Unit o Andorra. Hi ha algun tret característic que comparteixin aquests mercats?
Bàsicament un nivell de renda i benestar alt, una preocupació per la salut i un interès per la gastronomia. Aquests són trets comuns amb molts altres països desenvolupats on no hi som hi som i estem cercant la manera de ser-hi, però no és un tret exclusiu de països desenvolupats. Només cal pensar que la petita proporció de xinesos amb un nivell de renda com l'europeu ja conformen avui en dia un mercat més gran que el mercat francès, i que a l'Índia ja hi viuen més de 20 milions de persones amb un poder adquisitiu similar al nostre.
Creu que el suport i l'assessorament que reben els pagesos és correcte? Què milloraria?
En aquest país tenim capacitat tècnica per fer un assessorament de primera línia, començant per la capacitat tècnica dels titulats al servei de les empreses agroalimentàries com pel nivell de la recerca que és fa a les universitats i centres de recerca. Qui ha volgut un bon assessorament i se l'ha pogut pagar l'ha tingut, això és indubtable. Per tant estem davant un problema de demanda, vivim en una societat competitiva i davant una demanda surt una oferta a cobrir aquell mercat. En el cas de l'assessorament aquesta demanda no ha sortit i només puc imaginar dos motius: o bé el sector no ho creu necessari o bé creu que el valor aportat per l'assessorament és molt menor que el que costa el propi assessorament.
Quin és el missatge que adreçaria als productors?
Per a nosaltres, té sentit involucrar-nos en el cultiu d'ametller i l'oliver com estem fent per poder transmetre la nostra experiència als nostres socis en noves tècniques de cultiu i varietats que permetin millores de qualitat i millores en la renda del pagès. Tanmateix té sentit emprendre directament la comercialització dels nostres productes en certs mercats com estem fent a Nova York, perquè és la manera de guanyar-los a llarg termini i viure en temps reals les tendències de mercat i els neguits de la distribució i el consumidor, té sentit col·laborar amb altres empreses on hi hagi una comunitat en l'estratègia i unes sinergies derivades de la col·laboració, tal com estem fent amb la Unió Agrària Cooperativa en la divisió de fruits secs.