Paul Soto  "Hem de fer la tecnologia més accessible per a pimes, joves i altres col·lectius"

Per entendre millor els nous programes de la Xarxa Europea de Desenvolupament Rural, hem parlat amb el seu director a Brussel·les, Paul Soto. En aquesta entrevista ens ofereix la seva visió personal sobre els grans reptes i oportunitats del període 2014-2020.

Paul Soto va estudiar econòmiques i és expert en la millora de polítiques de desenvolupament i ocupació territorials a Europa, tant en l'àmbit rural com urbà. Actualment és el director de l'equip de gestió de la Xarxa Europea de Desenvolupament Rural (REDR). En aquesta entrevista expressa les seves opinions personals, independentment de la posició de la Comissió Europea.

Des del seu punt de vista, quines han estat les principals necessitats de les zones rurals europees i com les han tractades els PDR?

Primer m'agradaria aclarir que les zones rurals europees són molt diverses i tenen problemes molt diferents i, per tant, és molt important elaborar un diagnòstic en col·laboració directa amb els potencials beneficiaris i els agents locals i regionals. Tot i així, es poden identificar tres grans tipus de reptes o problemàtiques de les zones rurals i que estan relacionades amb aspectes econòmics, socials i mediambientals.

Per una banda, tenim les zones de muntanya o de difícil accés, on les necessitats estan relacionades en gran mesura amb el seu capital humà i mediambiental. Hi ha zones que estan perdent la seva població més jove a més d'enfrontar-se a problemes per mantenir els seus serveis bàsics. Altres compten amb un gran valor paisatgístic o turístic que les fa molt atractives per als visitants i fins i tot com a segones residències, però això genera una activitat econòmica que pot comportar un altre tipus de problemàtiques per a la població local com per exemple la pujada de preus, etc.

Per altra banda, a les zones intermitjanes, l'activitat agrària o una altra indústria primària sol tenir un gran pes i això les fa molt sensibles a les crisis econòmiques i tecnològiques, implicant en molts casos la pèrdua de llocs de treball, baixades de preus.

Finalment, les zones periurbanes també depenen molt del seu atractiu; per exemple, les properes al mar acostumen a captar més població però també més problemes per a les poblacions locals i les seves activitats tradicionals.

L'objectiu dels programes de desenvolupament rural de la Comissió Europea és identificar les necessitats específiques de cada zona i treballar amb els actors locals per dur a terme actuacions a mida per a cada territori. El gran repte consisteix a no repetir receptes. El gran perill és dependre del passat i que cadascú defensi els seus interessos, pràctiques tradicionals (sense sortir de la seva àrea de confort) i els seus diners, en lloc de utilitzar-lo d’una manera més estratègica, integradora i innovadora que ajudi al desenvolupament i l'evolució del medi rural en el seu conjunt.

L'elaboració d'un reglament europeu és complexa a causa de la gran diversitat de circumstàncies i contextos. Malgrat això, s'intenta que sigui un reglament flexible i adaptable a tots ells. Després, les autoritats públiques que han de aplicar-lo acostumen a reclamar més especificitat i, així, van afegint-se més i més elements des del nivell europeu fins al local, passant pel nacional i regional. Llavors, quan el reglament arriba al beneficiari final pot ser tan complicat que li sigui difícil d’entendre. Per això, en els últims mesos es reclama un esforç conjunt en nom de la simplificació. Millorar-ho depèn de que cada baula de la cadena parli amb l'altra, trencant d'aquesta manera amb els departaments estancs.

"El fonamental de les bones pràctiques és que inspirin a la gent a mirar i actuar d'una altra manera"

Durant el període 2007-2013, la REDR ha basat la seva actuació, entre d’altres coses, en l'anàlisi de bones pràctiques per a la implementació dels PDR. Pot fer una valoració sobre aquest treball i assenyalar algun exemple de bones pràctiques?

Les bones pràctiques són absolutament necessàries. En el període passat vam recollir unes sis-centes, que hem publicat a la web, i cada any sumem un centenar. El fonamental és que inspirin a la gent a mirar i actuar d'una altra manera. El nostre objectiu, com a xarxa europea en estret contacte amb tots els països, és ajudar a crear les condicions favorables perquè es realitzi aquesta transferència i la seva adaptació a cada necessitat local.

Una base de dades de bones pràctiques no és suficient, cal posar-la en comú entre les autoritats de gestió dels diferents països i entre les seves autoritats internes. Que cadascú faci les coses a la seva manera no és negatiu, fins i tot pot ser enriquidor si hi ha disposició d'aprendre. A vegades, en entrar en contacte amb altres experiències en el mateix àmbit, un s'adona que es poden fer moltes més coses dins del reglament. També estem fent tallers per connectar autoritats de gestió, de pagament i auditors. També treballem amb la necessitat de connectar més els àmbits regional i local. Hi ha estratègies regionals com les d'especialització intel·ligent o les d'innovació, com el RIS3, que ocupen a alts càrrecs regionals però que no involucren de manera suficient als agents del territori per explotar el potencial local.

Per altra banda, els exemples de bones pràctiques que més m'agraden són les que comencen com una idea en un lloc concret, evolucionen i s'estenen, fins i tot arriben a formar part d'un programa a gran escala. Aquest seria el cas, per exemple, de la gestió col·lectiva de les ajudes agroalimentàries als Països Baixos. Va començar com el projecte pilot d'un grup d'agricultors, el van finançar amb diners nacionals i ara forma part del PDR a tot el país, fins i tot hi ha altres països interessats en replicar aquest model. Un altre exemple són els campus d'innovació a Finlàndia, que reuneixen emprenedors durant tres o quatre dies per a desenvolupar idees i després es premia la millor perquè pugui desenvolupar-se com a projecte pilot.

"Avui dia cal permetre un debat plural, més enllà de la propaganda o posicionaments a favor o en contra d'alguna cosa; un debat franc en el que hi hagi espai tant per encerts com errors; un debat bidireccional en el qual es demani i ofereixi informació per conèixer millor el que està passant"

La comunicació ha estat un dels principals eixos de la REDR. Quines han estat les accions que s'han realitzat per difondre els valors de les zones rurals i dels PDR?

Avui dia cal permetre un debat plural, més enllà de la propaganda o posicionaments a favor o en contra d'alguna cosa; un debat franc en el que hi hagi espai tant per encerts com errors; un debat bidireccional en el qual es demani i ofereixi informació per conèixer millor el que està passant.

Pel que fa a la comunicació elaborada per la REDR, tenim la revista "Rural Review", que presenta una anàlisi en profunditat de temàtiques específiques destacades en l'àmbit del desenvolupament rural, i el "Rural Connections Magazine", que recopila diferents punts de vista d'agents involucrats en la política de desenvolupament rural. També editem monogràfics sobre temes d'actualitat com, per exemple, la cadena de valor dels aliments o les bones pràctiques en l'acollida d'emigrants a les zones rurals. A més, tenim la pàgina web on publiquem les bones pràctiques, el newsletter mensual amb les notícies i esdeveniments més importants de la REDR i la Comissió Europea, i els nostres perfils a les xarxes socials. Precisament, crec que en els darrers és on tenim més potencial per créixer a nivell de comunicació, sobretot en col·laboració amb altres entitats molt actives i amb gran poder de convocatòria social.