NOUS CULTIUS | 12/01/2011  RuralCat

Lucía Callejón  "Els pagesos que conreen productes exògens encara són pocs"

A Catalunya, la cultura gastronòmica cada vegada és més àmplia, variada i internacional. En els darrers anys s'han incorporat nous productes a les nostres taules. Alguns d'ells poden generar noves oportunitats de conreus per a l'agricultura catalana, que podria produir aquí productes que actualment s'importen. En aquest sentit, l'estudi impulsat per la Fundació Món Rural, en col·laboració amb la Universitat de Lleida, "Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius en les zones agràries catalanes demandats pel canvi d'hàbits alimentaris", va demostrar l'òptima viabilitat de la producció de l'ocra, la batata, el cumquat, el litxi i la col xinesa a Catalunya. A RuralCat hem entrevistat a Lucía Callejón, enginyera tècnica agrònoma i responsable de la investigació i redacció del projecte, perquè ens expliqui més detalls dels motius, les conclusions de l'estudi i com es poden aplicar a la pràctica.

Lucía_Callejón_cont_12_01_11

 

A Catalunya, la cultura gastronòmica cada vegada és més àmplia, variada i internacional. En els darrers anys s'han incorporat nous productes a les nostres taules. Alguns d'ells poden generar noves oportunitats de conreus per a l'agricultura catalana, que podria produir aquí productes que actualment s'importen. En aquest sentit, l'estudi impulsat per la Fundació Món Rural, en col·laboració amb la Universitat de Lleida, "Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius en les zones agràries catalanes demandats pel canvi d'hàbits alimentaris", va demostrar l'òptima viabilitat de la producció de l'ocra, la batata, el cumquat, el litxi i la col xinesa a Catalunya. A RuralCat hem entrevistat a Lucía Callejón, enginyera tècnica agrònoma i responsable de la investigació i redacció del projecte, perquè ens expliqui més detalls dels motius, les conclusions de l'estudi i com es poden aplicar a la pràctica.
 
 
Ens pot recordar quins eren els objectius d'aquest estudi i com es va dur a terme?
 
Els objectius de l'estudi han estat molt clars des d'un bon principi: esbrinar els principals productes demandats pel canvi d'hàbits alimentaris introduïts per la població immigrada a Catalunya, veure quins productes exògens es poden cultivar de forma idònia i a quines de les nostres zones agràries i, finalment, analitzar la viabilitat econòmica dels cultius aptes.
 
Vam començar per elaborar una llista dels productes exògens més presents en els principals mercats, com per exemple Mercabarna o Mercamadrid. Desprès vam realitzar tot un seguit d’entrevistes a comerciants i consumidors per depurar la llista i obtenir dades més fiables sobre quins eren realment els productes més importants, els més consumits i per què.
 
Tot seguit es van investigar els requeriments dels cultius seleccionats, és a dir, quines necessitats hídriques, de temperatura i sòl tenien. L'objectiu era veure si es podien reproduir en el nostre territori, ja que volíem que les condicions de cultiu fossin mediambientalment i econòmicament òptimes.
 
Per això vam decidir treballar, per una banda, amb les zones de regadiu, tenint en compte dotacions de reg d'uns 6.500 hectòmetres i, per l'altra, amb les temperatures mínimes mitjanes, per assegurar la viabilitat del cultiu al llarg de tot l'any. La temperatura era una dada cabdal, hi va haver força cultius que es van descartar perquè, tot i que per mitjana anual semblaven factibles, els mesos amb una temperatura mínima elevada eren pocs per a les necessitats del cultiu. Per exemple, el cultiu del mango és perenne i no hi ha cap zona amb un període de 12 mesos que tingui temperatures mínimes mitjanes mensuals superiors a 12ºC.
 
Finalment, interactuant uns factors i uns altres vam obtenir una última llista que vam sotmetre a una anàlisi de viabilitat econòmica, tenint en compte tant els costos de producció com el volum comercialitzat i la variació del preu en el mercat dels diferents productes els darrers quatre anys.
 
Quins han estat els seus grans reptes?
 
El més evident de tots era la manca d'informació o estudis similars. Tot i que en els mercats la presència d'aquests productes és ara molt variada, realment fa molt pocs anys que només alguns d'ells tenen el volum suficient com per figurar a les estadístiques comercials. Així doncs, en un principi ens vàrem trobar amb una llista de noms força llarga però sense informació sobre ells. Vam detectar que alguns productes es deien de forma diferent segons la font o que podien tenir diferents varietats, com era el cas de la papaia. Vam unificar criteris i la llista es va escurçar, però encara hi havia molts vegetals i tampoc podíem afirmar que eren els més venuts o els més importants a les dietes dels seus consumidors. Per això vam recórrer a aquest dos col·lectius per obtenir informació.
 
En un primer moment vam intentar aconseguir dades dels col·lectius immigrants a través d'associacions, però aquestes ens deien que no tenien dades concretes o que es feia difícil generalitzar (normalment hi ha diferències entre els hàbits d'alimentació o entre els conreus més importants de les diferents regions d'un mateix país). Per això vam fer entrevistes personalitzades. Potser el grup més col·laborador va ser el llatinoamericà. Els d'origen asiàtic van ser més difícils, els pakistanesos responien força però els xinesos no gaire, no semblaven trobar a faltar cap producte ni tenir necessitats nutricionals específiques. En aquests casos va ser important l'assessorament d'especialistes com els nutricionistes que, per exemple, ens van explicar que la col xinesa és fonamental com a font principal de calci perquè ells no veuen llet de vaca. Llavors, malgrat que aquest producte no estava en un lloc preferent de les llistes, el vam tenir molt en compte per la seva importància dietètica.
 
 

Els catalans demanen, cada cop més, nous productes.

A mercats com La Boqueria de Barcelona la majoria de la gent que els compra és d'aquí, no població immigrada.

 
 
Fins ara hem parlat de població immigrant, però l'estudi va tenir en compte les preferències de la població catalana vers els productes exòtics?
 
Una de les conclusions de la investigació és la confirmació de la gran diversificació gastronòmica que hi ha i que augmenta any rere any. Els catalans demanen, cada cop més, nous productes. De fet, a mercats com La Boqueria de Barcelona, la majoria de la gent que els compra és d'aquí, no població immigrada. Fins i tot em va sorprendre comprovar que en el Mercat de Sant Antoni, que té el barri del Raval al costat, la majoria dels clients no eren ni pakistanesos, ni llatinoamericans, ni marroquins, sinó espanyols. Els catalans sobretot consumeixen fruites tropicals, o productes com el gingebre i el litxi, que es ven molt bé per Nadal.
 
Per altra banda, els immigrants consumeixen molts productes d’aquí. Recordo que vaig entrar a la botiga d'un pakistanès i li vaig preguntar quin producte venia més. “El tomàquet!”, em va contestar. Evidentment, li vaig dir que aquest producte no m'interessava... També hi ha un estudi que apunta que el 54% de la dieta de la població immigrada es basa en productes ja tradicionals a Catalunya.
 
Aquesta investigació obre la porta a altres estudis dins el mateix àmbit?
 
Aquest estudi és com una introducció; hem fet la teoria i ara quedaria la
la part pràctica, és a dir, els estudis de camp. Això és important perquè les conclusions són restrictives; vam ser molt estrictes amb els mínims de viabilitat. Per exemple, vam anar a veure l'explotació d'en Jaume Pla, que té experiència amb els cultius asiàtics, i vam comprovar que en el camp els cultius poden tenir un comportament diferent. A l'estudi havíem considerat que l'ocra es podia plantar cap el juny o el juliol, i ell ho fa a l'abril i la té fins al setembre, quan hi ha temperatures inferiors als 20 graus.
 

Hi ha algú a l'àrea del Delta de l'Ebre fent horta i uns quants plantant ocra i col xinesa a Lleida (...) A Canàries i a València fan cumquat; a Badajoz, ocra i col xinesa; a Andalusia fins i tot tenen mango.

 
Ara mateix hi ha agricultors que estan treballant amb cultius exòtics?
 
Hi ha algú a l'àrea del Delta de l'Ebre fent horta i uns quants plantant ocra i col xinesa a LLeida, malgrat que aquesta comarca va quedar descartada per l’estudi. Precisament això ens indica que fa falta més pràctica de camp, per veure les adaptacions. Que es pugui plantar en altres llocs no és una contradicció sinó un reforçament per l’estudi.
 
Els pagesos que fan cultius exògens encara són pocs però cada vegada hi ha més interès. Fa poc, un agricultor que fa mandarina, em va explicar que estava interessat en canviar de conreu. Vam parlar del litxi. Crec que el podria conrear perfectament, perquè eren pocs els dies que patia temperatures inferiors a cero graus. De fet, el litxi necessita un temps de fred i floreix a l'abril. El que li vaig recomanar es que no cultivés tot el camp sinó només una parcel·la de proba.
 
 
En el camp de la investigació podríem trobar més referències?
 
Sí, però a fora. Són productes nous i crec que acabarà passant com amb el kiwi o la pinya, que estan molt normalitzats. Llavors també s'investigarà més. De moment, a Canàries i a València fan cumquat; a Badajoz, ocra i col xinesa; a Andalusia fins i tot tenen mango. Poden fer-ho perquè són llocs amb grans espais lliures i temperatures càlides.... Val a dir que el nostre projecte és genèric i que un estudi més local podria assenyalar més productes possibles per a una explotació concreta.
 
 
L'estudi va seleccionar l'ocra, la batata, el cumquat, el litxi i la col xinesa com els cultius més aconsellables per als agricultors catalans... Ara bé, potser en recomanaries algun altre, ni que fos modificant les condicions de conreu mitjançant hivernacles o amb més dotacions hídriques?
 
És difícil de dir perquè la sostenibilitat i viabilitat econòmica s'hauria de mirar cas per cas. Hi ha moltes variables a tenir en compte: com és l'explotació, quina maquinària té, el règim de propietat, la superfície a cultivar... De tota manera, crec que en hivernacle es podrien fer el gingebre i el nyam. Els casos del mango o la guaiaba són més difícils perquè són arbres i passen dos anys fins que fructifiquen. La papaia em va semblar molt interessant perquè té dues opcions comercials, la fruita i el làtex natural que s'obté de la papaia verda. Altres no els faria; per exemple, no m'agrada el sabor de la iuca i es comercialitza a 85 cèntims el kilo, i n'hi ha altres més rendibles.


  

Lucía Callejón, investigadora del projecte: "Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius en les zones agràries catalanes demandats pel canvi d'hàbits alimentaris".

El més llegit

L’ICEA i el Col·legi d’Economistes de Catalunya organitzen el Cicle de jornades 'L’aigua, el sòl i els aliments a Catalunya'

El proper dilluns 12 d’abril s’obren les inscripcions a nous cursos a distància

El Departament d'Agricultura completa el pagament dels ajuts associats agrícoles de la PAC 2020