Joan Esteve Julià "És important la transferència tecnològica perquè l'agricultor sàpiga calibrar bé els equips i que el producte arribi a la planta sense deriva ni contaminació"
La maquinària fitosanitària és una eina indispensable per mantenir el bon estat dels conreus i prevenir-los de malalties. Escollir el producte adequat, aplicar la dosi necessària, calibrar correctament el mecanisme i evitar al màxim la deriva són alguns dels aspectes fonamentals per al bon funcionament d'aquest tipus de maquinària i alhora una manera de reduir costos i d'evitar la contaminació mediambiental. Per aquest motiu, hem entrevistat a Joan Esteve Julià, director tècnic de la divisió vitícola de Codorníu, perquè ens expliqui quines tècniques i maquinària fan servir a les seves vinyes, quines normes bàsiques cal tenir en compte a l'hora d'utilitzar-les i conèixer la seva visió sobre la legislació vigent i la transferència tecnològica en aquest camp.
Joan Esteve Julià és el director tècnic de la divisió vitícola de Codorníu.
La maquinària fitosanitària és una eina indispensable per mantenir el bon estat dels conreus i prevenir-los de malalties. Escollir el producte adequat, aplicar la dosi necessària, calibrar correctament el mecanisme i evitar al màxim la deriva són alguns dels aspectes fonamentals per al bon funcionament d'aquest tipus de maquinària i alhora una manera de reduir costos i d'evitar la contaminació mediambiental.
Actualment existeixen molts mètodes i aparells per aplicar els productes fitosanitaris en els cultius, però l'agricultor haurà de decidir per un o altre depenent del tipus de conreu, l'extensió de la parcel·la, l'eficàcia de la maquinària i el seu cost. Les noves tecnologies també han permès augmentar la qualitat i eficiència en l'aplicació del producte fitosanitari però per obtenir uns bons resultats és bàsic un bon coneixement i maneig de les mateixes.
Per aquest motiu, hem entrevistat a Joan Esteve Julià, director tècnic de la divisió vitícola de Codorníu, perquè ens expliqui quines tècniques i maquinària fan servir a les seves vinyes, quines normes bàsiques cal tenir en compte a l'hora d'utilitzar-les i conèixer la seva visió sobre la legislació vigent i la transferència tecnològica en aquest camp.
Es dedica a la coordinació de la divisió vitícola de Codorníu a Espanya. Quins tipus o models de maquinària de tractament fitosanitari usen en les seves vinyes? Per què aquests i no d'altres?
Utilitzem polvoritzadors hidràulics, polvoritzadors hidropneumàtics, atomitzadors especialitzats en el tractament de la vinya, amb algunes variants respecte als atomitzadors normals, i també polvoritzadors en pols. Els hem escollit, bàsicament, per temes d'eficiència (quantitat de líquid que s’acaba dipositant sobre el cultiu, respecte a la quantitat de líquid que surt de la màquina). Són equips especialitzats per al tractament de vinyes.
El que volem és que hi hagi el mínim de deriva possible i la màxima cobertura de la planta, en aquest cas de la vinya. També busquem l'eficiència energètica, ja que són màquines que et poden fer dues o tres files alhora en comptes de fer-ne una, amb la qual cosa t'estalvies de passar la meitat de vegades per la vinya, així com eficiència en el cost. Normalment són màquines amb gran format, en el que minimitzen els temps morts i maximitzen les operacions a camp.
"És important l'educació i la transferència tecnològica perquè l’agricultor sàpiga calibrar bé els equips, aplicar la dosi justa i necessària de producte, i que aquest arribi bé a la planta, sense deriva ni contaminació ambiental".
És molt costós el seu manteniment?
El cost és relatiu perquè potser en termes absoluts sí és costós però en valor relatiu, per hectàrea que tracten, és molt baix.
Creu que la legislació vigent sobre la maquinària fitosanitària és suficient per al manteniment i correcte funcionament dels aparells?
La legislació marca uns mínims i si no recordo malament cada quatre o cinc anys s'ha de passar una inspecció de la màquina però si has d'esperar aquest temps perquè la teva màquina estigui en condicions òptimes de funcionament pot ser un desastre.
En aquest sentit, és important la sensibilització, l'educació i la transferència tecnològica perquè l'agricultor sàpiga calibrar bé els equips, aplicar la dosi justa i necessària de producte,i que aquest arribi bé a la planta sense deriva ni contaminació ambiental. És més un problema d'educació que de legislació.
"Com més dispars siguin els cultius més difícil serà trobar la màquina específica dissenyada expressament per aquell cultiu".
Fins a quin punt la legislació i restriccions actuals poden afectar al parc de vehicles de fitosanitaris?
Crec que serà una manera d’eliminar màquines que estan en un estat molt deficient. No és una qüestió de si la màquina és nova o vella; sinó que estigui en un estat òptim de conservació i manteniment. Però estem parlant d'uns mínims tan mínims que realment no s'ha d'esperar a que la llei ho marqui. En aquest cas no tindria cap efecte.
Respecte al bon manteniment dels equips fitosanitaris, quines són les normes bàsiques a tenir en compte?
Per una banda, totes aquelles relacionades amb la seguretat al treball, és a dir, les proteccions, preses de força, mànegues i tots aquells elements que poden ser perillosos per al propi usuari. Després, tots aquells elements que estan lligats a un bon tractament: calibrar bé la màquina, ajustar-la perquè no hi hagi fugues, fer una bona neteja després d'acabar cada tractament, ajustar bé les dosis segons les necessitats del cultiu i unes bones pràctiques bàsiques agrícoles.
En aquest aspecte, s'ha avançat a nivell de comunicació i prevenció de riscos?
Aquí tinc poc marge per opinar perquè només conec la nostra empresa i en aquest cas això ens ho prenem molt seriosament. A part de la sensibilització que tenim estem registrats en producció integrada, la qual cosa ens obliga a una sèrie de requeriments i procediments normals de prevenció de riscos en totes les màquines.
També tenim el nostre protocol intern de prevenció de riscos, que va lligat a qualsevol maquinària, ja sigui agrícola o de bodega. Cada màquina té la seva fitxa de prevenció i el manual de seguiment i control.
“Les noves tecnologies, com la teledetecció o els calibratges automàtics, ajuden però si no es té el nivell tècnic suficient per fer-les servir també confonen. A vegades pots recolzar-te molt en aquestes tècniques i en comptes d'anar a millor vas a pitjor”.
Quins elements bàsics ha de tenir en compte un pagès a l'hora de comprar un o altre tipus de maquinària fitosanitària?
És fonamental conèixer la característica del cultiu de cada pagès. No és el mateix per a un agricultor que té un monocultiu amb unes característiques molt determinades (com per exemple, un pagès que tingui arbres fruiters amb palmeta o només vinya) que per aquell que tingui presseguers, vinya i ametllers. Com més dispars siguin els cultius més difícil serà trobar una màquina específica.
En el nostre cas tenim màquines molt especialitzades, amb una eficiència molt alta. Són màquines que poden fer dues o tres files alhora, amb una deriva molt baixa, que et permeten ajustar les dosis de tractament segons el cultiu, i a mesura que va creixent la vinya també pots anar canviant les característiques del tractament... Són màquines pensades exclusivament per a la vinya però et trobaràs amb casos de gent que té una disparitat de cultius que fa difícil l'elecció d'una màquina molt especialitzada. Hi ha atomitzadors que són genèrics i el que guanyen per un costat es perd per l'altre, però també va tot molt lligat a la dimensió de la finca i les característiques de cada pagès.
Un pagès que tingui diversos cultius haurà d'escollir potser més d'un aparell fitosanitari i potser se li farà difícil la seva amortització. Aquest és el dilema de cadascú.
Actualment estan sorgint moltes tecnologies de teledetecció i altres tècniques fitosanitàries, però considera que hi ha un bon nivell de transferència tecnològica des dels laboratoris o empreses que les creen envers l'agricultor?
És difícil dir perquè a vegades ens perdem en aquests accessoris molt cridaners quan fallem en el més elemental. Per fer un bon tractament i calibratge no calen grans tecnologies. És més una qüestió de coneixement, de professionalitat del pagès, que no pas disposar d’eines sofisticades.
Les noves tecnologies, com la teledetecció o els calibratges automàtics, ajuden però si no es té el nivell tècnic suficient per fer-les servir també confonen. A vegades pots recolzar-te molt en aquestes tècniques i en comptes d'anar a millor vas a pitjor, ja que confies en elles en excés.
Tenen una sortida comercial real?
Això va molt lligat amb el nivell tecnològic de l'agricultor. A qui fa bé les coses segurament alguna d'aquestes tecnologies l'ajudarà. Un agricultor que encara ha de fer els passos més bàsics per a un bon tractament, pot confondre's i equivocar-se. És més important saber què és el que vols fer i com ho vols fer que no realment les eines que utilitzes.
"Cada vegada tenim màquines més precises, més eficients,que consumeixen menys energia, que són més ràpides, que poden tractar una superfície en la meitat de temps, que tenen menys pèrdua per deriva i estan més orientades al cultiu i al medi ambient".
Quines noves tecnologies utilitza Codorníu?
Nosaltres hem utilitzat moltes d'aquestes eines en les nostres màquines. De fet, tenim ja moltes que van equipades amb GPS i fan l'ajustament automàtic de la dosi segons les situacions establertes en cada parcel·la. Però és més important ser conscients que s'està fent un bon tractament i que la dosi aplicada s'ajusta a la que teòricament havies d'aplicar que no disposar d'aquestes tecnologies.
La realitat d'un sector tan afectat econòmicament com l'agrícola frena el progrés de la modernització de la maquinària fitosanitària?
Crec que passa el contrari. Cada vegada hi ha més gent que se n'adona que tenir màquines molt eficients és molt car i que has de tenir una superfície molt gran per amortitzar la seva inversió. Per això ha aparegut la figura de les empreses de servei que tenen un nivell tecnològic i de màquines eficients. Crec que la crisi està portant a això, la gent no compra les màquines però, en canvi, lloga l’aplicació a aquestes empreses que poden donar un bon servei a costos més baixos.
La maquinària plaguicida actual és compatible amb la sostenibilitat i el respecte al medi ambient?
Cada vegada tenim màquines més precises, més eficients,que consumeixen menys energia, que són més ràpides, que poden tractar una superfície en la meitat de temps, que tenen menys pèrdua per deriva i estan més orientades al cultiu i al medi ambient.
Una cosa va lligada amb l'altre, si tens una màquina que és respectuosa amb el medi ambient, a la vegada és més econòmica i eficient, és a dir, si el producte fitosanitari que tu vols aplicar en el teu cultiu només va al cultiu i no a l'entorn, estàs aconseguint la mateixa eficàcia de control amb menys fitosanitari i sense impactar en el medi. Si, a més, aquesta màquina pot tractar a vuit quilòmetres per hora i tres files alhora, l’estalvi serà màxim. Cada vegada tenim millors màquines en el mercat que ens permeten millorar de forma continuada.