MEDI NATURAL | 25/01/2012  RuralCat

Juan Luis Oliva de Suelves  "La situació de la caça major a Catalunya, en general, és molt bona"

Quina és la situació de l'activitat cinegètica a Catalunya? Quin és l'estat de les espècies salvatges a les reserves i finques privades? Com encara el futur el col·lectiu de caçadors? Per obtindre una resposta a aquestes preguntes, hem entrevistat a Juan Luis Oliva de Suelves, president de la Comissió de Catalunya d'Homologació de Trofeus de Caça, caçador amb dècades d'experiència i autor de diferents llibres sobre la caça major.

Juan Luis Oliva de Suelves

 Juan Luis Oliva de Suelves Cazurroés diplomat en arqueologia hispànica, enginyer industrial, empresari de la construcció i també un apassionat de la cinegètica, especialment de la caça major i d'alta muntanya. Aquesta activitat l'ha portat a cercar les millors peces en els cinc continents i a escriure en diversos llibres les seves experiències, entre els quals destaca La técnica de la caza de montaña, premiat pel Consell Internacional de la Caça, a Berlín l'any 2000. Actualment, també és president de la Comissió de Catalunya d'Homologació de Trofeus de Caça, càrrec que també va exercir en l'organisme espanyol a Madrid.

 
 
Com a caçador expert, ens podria fer un breu resum de la situació actual de les poblacions de fauna salvatge cinegètica al nostre territori?
Gràcies a la meva afició, i a més de trenta anys al capdavant de càrrecs oficials relacionats amb la caça, he acumulat certa experiència. No obstant això, he de dir que els meus coneixements són molts més amplis i tècnics en la caça major que en la menor, en què sóc més aviat un aficionat.
 
Al meu entendre, la situació de la caça major a Catalunya, en general, és molt bona. En la seva majoria, tot i les diferències que puguin existir entre els diferents territoris de muntanya o pla, està correctament gestionada. Fins i tot m'atreviria a dir que, probablement, avui dia hi ha més animals de caça major que mai a la seva història. Les poblacions no han parat de créixer, i això evidencia cert benestar.
 
Per concretar per espècies, començaré per la cabra hispànica. Es tracta d'un animal molt important i ben valorat per caçadors de tot el món. La seva situació està controlada i la quantitat d'exemplars existent és la justa, és a dir, es correspon amb la superfície i la quantitat d'aliment que necessiten. De tota manera, cal dir que, a la Reserva de Ports de Tortosa i Beseit, d'on provenen bona part de les poblacions de cabra salvatge catalana, seria molt convenient que es plantessin grans per millorar la seva alimentació i, per tant, el seu estat de salut. És una opinió força estesa que, en els darrers anys, la qualitat ha baixat per manca de menjar en aquesta zona. Per contra, en les àrees privades de caça que hi ha al voltant de la reserva, la densitat de la població és menor i gaudeixen de més quantitat i varietat de menjar, de manera que els animals estan en millors condicions.
 
Per altra banda, tenim l'isard, que també ha estat present a Catalunya des de temps antics, però que ara és veu amenaçat per una epidèmia vírica important, especialment a la reserva del Cadí i l'Alt Pallars. Pel que sembla l'administració està intentant controlar la malaltia i crec que ho està aconseguint, tot i que les dades persisteixen. Un problema diferent és el que presenta la reserva de Freser-Setcases, on s'ha dut a terme una gestió tan brillant que hi ha un excés de població que pot derivar en un deteriorament del seu benestar i fins i tot de la seva salut, per exemple causant més casos de contagi. Per pal·liar aquest problema s'han fet uns plans de reducció de la població mitjançant caces selectives. En aquests casos, els caçadors desitgem i demanem ser nosaltres qui les duem a terme perquè també s'ha pretès, fins i tot així ha succeït, que les fessin els guardes. Pensem que donant una opció al caçador no només es contenta al col·lectiu sinó que es genera una activitat econòmica. D'altra banda, i malgrat aquests dos problemes, crec que l’isard està correctament gestionat.
 
Quant al senglar, la població ha crescut tant que, en alguns llocs, gairebé s'ha convertit en una plaga, com en algunes zones de Girona o a Collserola, a Barcelona. A més, en àrees de Girona també s'ha creuat amb porc domèstic, la qual cosa pot desembocar en certs problemes biològics, cinegètics o d'una altra índole. Tot això ha vingut propiciat per l'abandonament dels boscos i els terrenys de cultiu adjacents, on el senglar s'ha apropiat de les terres. Malgrat tot, des d'un punt de vista cinegètic ha estat bo, perquè moltes de les antigues colles que caçaven el conill, en veure que escassejava, s'han passat a la caça del senglar. Per aquest motiu, avui en dia, en els pobles es caça més el senglar que el conill.
 
 

“Segurament, juntament amb el porc senglar, el cabirol serà l'espècie dominant en l'activitat cinegètica catalana del futur”

 
 
Ara passem al cabirol, l’èxit del qual ha estat una sorpresa. La població autòctona es va extingir ja fa temps i es va reintroduir a Catalunya gràcies a exemplars que creuaven els Pirineus i als exemplars que va comprar la Generalitat a les landes franceses per als territoris que no eren pirenaics. Actualment, gaudeix d'un evident creixement i té un gran futur ja que és més accessible i menys car de caçar que la cabra. Per això, podem dir que el cabirol ha obert les portes a la caça major per a moltes persones. Segurament, juntament amb el porc senglar, el cabirol serà l'espècie dominant en l'activitat cinegètica catalana del futur.
 
El cérvol a Catalunya és d’origen pirenaic, excepte en algunes finques i en la reserva de Boumort, on es van criar cérvols espanyols. En general, la seva densitat encara és baixa, però amb una tendència a l'alça, i la seva qualitat bona. No obstant això, a Boumort, malgrat l'èxit dels seus inicis i que més endavant es van donar cérvols de més dos-cents punts i trofeus extraordinaris, durant els darrers anys s’ha notat una davallada important i potser s'hauria de fer un esforç per millorar-la. En resum, podríem dir que el cérvol té una població menor que altres espècies, però que el seu futur sembla positiu.
 
Finalment, cal reconèixer que la daina i altres animals de caça major són poc representatius i que els caçadors amb prou feines s’hi dediquen. Quant a la caça menor, la seva situació actual i a llarg termini no semblen gaire bones. Per exemple, les planes de la part central de Lleida i Tarragona pateixen una gran pressió per part de l'agricultura i diverses activitats humanes, de manera que la quantitat de perdius salvatges ha disminuït extraordinàriament. El conill tampoc ho té millor perquè, malgrat les vacunes i les mesures adoptades, no s’ha recuperat de les epidèmies. Per desgràcia, la grandesa i l'alegria amb la qual podem parlar de la caça major a Catalunya es converteix en tristesa en tractar la caça menor.
 

“Tenim confiança en què s'imposi la visió de la caça com a activitat lúdica, econòmica i de respecte mediambiental. L'opinió pública també pot incidir positivament en el futur de la caça".

 
 
Quins altres factors o tendències determinen l'activitat de la caça i als caçadors actualment? Com creu que es desenvoluparan a mig i llarg termini?
La caça a Catalunya té un problema molt greu: l'opinió pública. No tota ella, sinó la dels que no estan ben informats, que per desgràcia són molts. La població que està en contra és, principalment, d'àmbit urbà, i s'imagina que matar a un animal és gairebé un crim. En canvi, en el medi rural, es coneix i es viu aquesta realitat. Per això, els caçadors desitjaríem que la gent tingués un millor coneixement de les nostres activitats. Al nostre favor tenim que la Unió Europea ha reconegut la utilitat de la caça per mantenir ecosistemes sostenibles. Tenim confiança en què amb aquesta mena de recolzaments, a llarg termini, s'imposi la visió de la caça com a activitat lúdica, econòmica i de respecte mediambiental. L'opinió pública també pot incidir positivament en el futur de la caça.
 
Quines propostes plantejaria als caçadors i a les administracions per gaudir d'una caça sostenible i perdurable?
Als caçadors els diria que tinguessin un comportament absolutament ètic i coherent, respectant el medi i la fauna per poder-la gaudir en les millors condicions. L'amor per la natura és la motivació inicial de la immensa majoria dels caçadors. Després, ha d'haver un entusiasme creixent per les activitats cinegètiques.
 
D'altra banda, a l'administració li plantejaria una reforma de la llei de caça, en què els caçadors tinguin més veu i vot. La caça a Catalunya la gestiona la Generalitat, però la llei encara vigent deriva de l'antiga llei espanyola, adequada més aviat per a altres temps. La situació de la caça i els drets i deures d'uns i d'altres han canviat. D'això som conscients tots i des de fa anys s'està plantejant l’elaboració d’una nova legislació. L'últim Govern tripartit havia iniciat i avançat en un projecte que no va arribar a materialitzar-se. Imaginem que el Govern actual voldrà treballar en aquest sentit i per això li demanem que ens escolti i que la nostra participació sigui decisiva, almenys al cinquanta per cent. Es poden fer prohibicions, però les raons i els límits són importants i cal escoltar tots els criteris. Els caçadors som els primers interessats en assegurar un bon futur per aquesta activitat.
 
 
Vostè, que ha caçat arreu del món, creu que és compatible la caça amb el desenvolupament econòmic d'un país?
No només és compatible sinó que la seva prohibició o anul·lació poden afectar el producte interior brut d'un país. La caça té un gran valor econòmic. Hi ha zones rurals de muntanya de les que només es pot treure diners i llocs de treball a través de la caça. Això és important a Espanya, però ho és encara més en alguns països molt més pobres. De l'activitat tradicional de la caça aquestes poblacions només obtenien el valor de la carn i productes derivats, però gràcies a la caça, la peça es converteix en un trofeu i el caçador li dóna un valor vint o trenta vegades superior. Si la població de la zona ho sap valorar i gestionar bé, es poden arribar a protegir poblacions d'animals que, d'altra manera, es veurien seriosament amenaçades.
 

 

Juan Luis Oliva de Suelves és president de la Comissió de Catalunya d'Homologació de Trofeus de Caça.

El més llegit

L’ICEA i el Col·legi d’Economistes de Catalunya organitzen el Cicle de jornades 'L’aigua, el sòl i els aliments a Catalunya'

El proper dilluns 12 d’abril s’obren les inscripcions a nous cursos a distància

El Departament d'Agricultura completa el pagament dels ajuts associats agrícoles de la PAC 2020