Alfons Vázquez Obiols  “En el nou Reglament es proposarà la prohibició de l’ús preventiu de pinsos medicamentosos”

L’alimentació animal és un factor que incideix directament en la sanitat animal i la seguretat alimentària. Un fet que implica a productors i indústries al llarg de la cadena de valor i a escala mundial. En aquesta entrevista, Alfons Vázquez-Obiols, de la Unitat de Nutrició Animal i Medicament Veterinari de la Direcció E de la DG SANTE de la Comissió Europea, ens parla de les actuals línies d’actuació de la Unió Europea en aquest àmbit.

Alfons Vázquez Obiols és llicenciat en veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona i Diplomat en Sanitat per l’Escuela Nacional de Salud Pública. La seva trajectòria professional es centra en els àmbits de la sanitat i la nutrició animal i la seguretat alimentària. És el responsable de la implementació i seguiment del Reglament (CE) núm. 183/2005 sobre la higiene dels pinsos.

Quines són les tasques principals de la Unitat de Nutrició Animal i Medicament Veterinari de la Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària DG SANTE i en què esteu treballant actualment?

Aquesta Unitat podríem dir que té dues vessants: els medicaments veterinaris i la nutrició animal. Jo treballo en la segona que s’encarrega, per exemple, dels dossiers d’autorització dels additius per a pinsos (seguint els dictàmens preceptius de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, l’EFSA en les seves sigles en anglès), de les normes de comercialització de les matèries primeres i de pinsos compostos, de la legislació sobre pinsos medicamentosos, de les substàncies indesitjables o del Reglament d’higiene dels pinsos, entre d’altres. Avui, dins el Comitè Permanent de Plantes, Animals, Aliments i Pinsos, estem elaborant un document guia que pretén aclarir i resoldre certes provisions del Reglament per assegurar una millor harmonització de la seva implementació al llarg de la UE i una mateixa interpretació de diversos conceptes en tots els estats membres. 

Pel que fa a la problemàtica de les bioresistències o resistències bacterianes, des de quan es té en compte aquesta problemàtica en el sector ramader? I en la jurisprudència aplicada al sector ramader i veterinari? 

Els medicaments veterinaris, la seva administració i el tema de les bioresistències són temes que la Unió Europea té en compte des de fa molt de temps. L’any 1981, es van establir les primeres normes bàsiques per a la regulació dels medicaments veterinaris mitjançant una Directiva que aproximava les diferents legislacions dels estats membres d’aquell moment. D’aleshores ençà, s’han anat actualitzant i modernitzant, i, enguany, esperem adoptar un nou conjunt de mesures. 

L’any 1990, es va publicar la Directiva, encara vigent, sobre els pinsos medicamentosos; i l’any 2006 es va prohibir l’ús d’antibiòtics com a additius promotors del creixement en la ramaderia de la Unió Europea. 

“El nou conjunt de mesures sobre el risc per a la salut pública de les resistències antimicrobianes inclou, entre d’altres, la prohibició de l’ús preventiu d’antibiòtics en grups d’animals, la possibilitat de reservar certs antimicrobians només per als humans i la recopilació obligatòria de dades sobre vendes i ús d’antimicrobians”

Pel que fa al risc per a la salut pública de les resistències antimicrobianes, aquest nou conjunt de mesures del que parlava abans preveu una sèrie de disposicions que inclouen, entre d’altres, la prohibició de l’ús preventiu d’antibiòtics en grups d’animals, la possibilitat de reservar certs antimicrobians només per als humans, la recopilació obligatòria de dades sobre vendes i ús d’antimicrobians i d’altres destinada a l’ús responsable dels antimicrobians veterinaris, tenint en compte, també, que la Comissió, fins a la data, ja ha elaborat unes Directrius per a un ús prudent dels antimicrobians en la medicina veterinària i que va sol·licitar a l’EFSA i l’EMA l’elaboració del Dictamen científic conjunt EMA i EFSA sobre mesures per reduir la necessitat d’utilitzar agents antimicrobians en animals a la ramaderia a la Unió Europea i els impactes resultants sobre la seguretat alimentària (RONAFA), publicat l’any 2017. 

Quin és exactament aquest conjunt de mesures sobre medicaments veterinaris que abans heu esmentat? 

Són tres propostes de reglament: sobre els medicaments veterinaris, sobre pinsos medicamentosos i sobre medicaments d’ús humà i veterinari. Les propostes pretenen actualitzar el marc legislatiu vigent aplicable que la Comissió va publicar el setembre de 2014. Des de llavors, aquestes propostes estan sent examinades pel Consell i el Parlament; en definitiva, tenen tres objectius. En primer lloc, en el marc dels medicaments veterinaris, augmentar la disponibilitat de medicaments veterinaris a la UE per tractar i prevenir les malalties. En segon lloc, dins el marc dels pinsos medicamentosos, incloure en el seu àmbit d’aplicació els pinsos per a animals de companyia, garantir un nivell adequat de qualitat i seguretat dels productes a la UE i millorar el funcionament del mercat de la Unió. I, per últim, en el marc dels medicaments d’ús humà i veterinari, la proposta modificarà el Reglament (CE) núm. 726/2004 a fi de tenir en compte que l’autorització de comercialització centralitzada dels medicaments veterinaris queda dissociada dels medicaments per a humans. També tenen per finalitat reforçar la normativa aplicable a l’ús d’antimicrobians en animals a fi d’intentar combatre millor la resistència als antimicrobians a la UE, reduir les càrregues administratives i promoure la innovació.

Com afectarà el nou reglament de medicaments veterinaris la fabricació de pinsos? 

La proposta sobre el Reglament de pinsos medicamentosos pretén harmonitzar el mercat interior. Es passa d’una Directiva a un Reglament que ha d’aclarir exactament l’estatus dels pinsos medicamentosos al llarg de la UE, ja que en alguns estats membres es consideraven medicaments veterinaris i a d’altres pinsos. També alinea la producció dels pinsos medicamentosos amb les normes generals de producció aplicables a altres pinsos compostos (requeriments d’autorització, d’implantació de sistemes HACCP, etc.). 

“La proposta sobre el Reglament de pinsos medicamentosos pretén harmonitzar el mercat interior. Es passa d’una Directiva a un Reglament que ha d’aclarir exactament l’estatus dels pinsos medicamentosos al llarg de la UE”

Un dels àmbits d’aplicació d’aquest Reglament també és combatre el desenvolupament de les resistències antimicrobianes. Proposa la prohibició de l’ús preventiu de pinsos medicamentosos com apuntava abans, i proposa també el futur establiment de límits referents a les possibles contaminacions creuades, que hauran de seguir els dictàmens de l’EFSA. 

Les estratègies d’economia verda i circular són cada vegada més presents en les polítiques europees. De quina manera la vostra Unitat col·labora en aquest tema? Com creieu que afectarà el sector de l’alimentació animal en general i àmbits més específics, com ara els "recicladors" d’aliments?

Efectivament, la UE i els estats membres estan compromesos a complir els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (SDG) adoptats el setembre de 2015 en el si de l’Assemblea General de les Nacions Unides, incloent, entre d’altres, l’objectiu de reduir a la meitat els residus alimentaris per càpita en el comerç minorista i el consumidor final, i el de reduir les pèrdues d’aliments al llarg de la cadena de producció i distribució dels aliments per a finals de l’any 2030 (SDG 12.3). Les estimacions més recents a escala europea indiquen que el 70% dels residus alimentaris de la UE es produeixen en l’àmbit domèstic, els serveis de restauració i els comerços minoristes, mentre que el 30% restant l’aporten els sectors de producció i transformació.

A fi de donar suport a l’assoliment d’aquest objectiu SDG 12.3, la Comunicació sobre l’economia circular (Tancar el cercle: un pla d’acció de la UE per a l’economia circular) demanava a la Comissió establir una Plataforma dedicada a la prevenció dels residus alimentaris (la Plataforma de la UE sobre pèrdues alimentàries i residus alimentaris). Així mateix, l’any 2015, la Comissió va establir un pla d’acció per reduir els residus d’aliments; una de les iniciatives que es presentaven era, sense competir en l’àmbit dels bancs d’aliments, valoritzar els nutrients dels aliments que per motius comercials, problemes de fabricació o d’altres defectes ja no es podien destinar al consum humà a través del seu ús segur en l’alimentació animal. D’aquesta manera, l’ús d’aquests aliments com a pinsos evita que aquests productes s’hagin de destinar a "compost" o a la seva transformació en biogàs, o s’hagin d’eliminar mitjançant incineració o abocar com a residus. 

“Tenim l’esborrany d’una altra guia per a l’ús dels antics aliments en l’alimentació animal que creiem que serà una bona orientació tant per a les diferents autoritats competents com per als operadors de tota la cadena alimentària”

L’any 2016, es va dur a terme una consulta als sectors interessats per identificar els possibles problemes relacionats amb aquesta iniciativa. Els operadors van identificar diverses càrregues administratives que els semblaven desproporcionades i que podrien dificultar o fins i tot impedir que aquests antics aliments arribessin a l’alimentació animal. És per això que, des de fa uns mesos, tenim també en discussió en el si del Comitè Permanent l’esborrany d’una altra guia per a l’ús dels antics aliments en l’alimentació animal que creiem que serà una bona d’orientació tant per a les diferents autoritats competents com per als operadors de tota la cadena alimentària. Esperem també que pugui ser adoptada al més aviat possible. 

D’aquesta manera, creiem que es posaran a disposició del sector de l’alimentació animal més quantitat de matèries primeres, que d’altra manera es perdrien, a un millor preu, i, alhora, els operadors d’aliments també podran alleugerir-se de la despesa que suposa desfer-se de determinats productes, que ara es podran valoritzar.