Rossend Castelló "Cal revalorar el bosc i els productes forestals"
La proclamació del 2011 Any Internacional dels Boscos, per part de les Nacions Unides, va representar una oportunitat universal per a la defensa i la posada en valor de les àrees forestals. A Catalunya, els màxims responsables van elaborar la Declaració de Montserrat i es van organitzat diferents jornades, activitats i espais de participació i promoció. Des de RuralCat, però, hem volgut entrevistat a Rossend Castelló, president del Consorci Forestal de Catalunya per conèixer una mica millor la realitat de la silvicultura i dels propietaris forestals al nostre país.
Rossend Castelló és el president del Consorci Forestal de Catalunya.
Rossend Castelló és llicenciat en ciències econòmiques i president del Consorci Forestal de Catalunya (CFC), l’associació de silvicultors i propietaris forestals de Catalunya, que actualment té uns 1.500 socis. L’objectiu principal del Consorci és vetllar pels interessos de la propietat forestal, representant el sector davant de l’administració pública i dels agents socials, per millorar les condicions econòmiques dels silvicultors i propietaris forestals, així com impulsar projectes conjuntament amb l’administració. La formació, la transferència de coneixement i donar suport a l’associat en temes legals i tècnics són altres aspectes clau. L’associació també desenvolupa activitats de divulgació i de sensibilització per donar a conèixer la realitat del sector a la població en general.
El Consorci té més de 60 anys i al llarg de la seva existència ha aconseguit fites importants pels propietaris forestals. Quines destacaria?
Fites importants o significatives s’han aconseguit moltes i de diferent índole. En destacaria varies dins dels cinc eixos de treball del Consorci que són: la millora de l’economia dels boscos; la formació i la capacitació; l’estructuració del sector i l’associacionisme forestal; la sostenibilitat i la multifuncionalitat en l’àmbit de l’explotació; i la comunicació i la divulgació.
En l’àmbit de la millora de l’economia dels boscos i dels silvicultors, el Consorci ha dut a terme un treball constant. A la dècada dels noranta es van derogar les taxes sobre aprofitaments forestals, i es va aconseguir l’exempció de l’IRPF dels ingressos procedents de boscos cremats i de les finques amb Instruments d’Ordenació Forestal, una reducció de l'Impost de Successions fins el 95 per cent, l’eliminació de l’IBI dels boscos i la supressió de l’Estudi d’Impacte Ambiental en la construcció de camins per a finques amb Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal. L'any 2000 les activitats forestals es van incloure en el règim de mòdul de l’IVA, les subvencions forestals van quedar exemptes de l’impost de societats i també es va aconseguir l’exempció de taxes per tallades en boscos de ribera. Al llarg d’aquests anys també s’ha aconseguit incrementar els ajuts a la Gestió Forestal Sostenible. Finalment, apuntar que també es va aconseguir la modificació de la Ley Básica de Montes amb la inclusió de l’estatut jurídic de la propietat forestal, la regulació de l’accés motoritzat al medi natural i del fons del patrimoni natural.
En el camp de la formació cal destacar la creació de les Jornades Tècniques Silvícoles, l’any 1982 per iniciativa d’Emili Garolera. Amb el temps, s’han convertit en un referent en transferència de coneixement i han esdevingut unes jornades ineludibles per al sector.
Pel què fa a l’estructuració del sector forestal i l’associacionisme cal recalcar que, en l’àmbit estatal, el 1992 es va impulsar la creació de la Confederació d’Organitzacions de Silvicultors d’Espanya (COSE), dins la qual el Consorci representa als associats també en l’àmbit europeu. Altres fites són la representació de Catalunya en la fundació de l’EUROLIEGE l'any 1989 i la creació, l'any 1990, del Centre de la Propietat Forestal (CPF), administració participada pel sector que ha representat l’impuls de l’ordenació dels boscos catalans. Més recentment, el Consorci ha estat fundador de l’Associació de Silvicultors de l’Arc Mediterrani (ARCmed) i ha estat un dels impulsors de la creació de la Fundació Boscos. Alguns dels grans projectes de la Fundació són La Casa del Bosc i el projecte educatiu per escoles EDUbosc.
En l’àmbit de la gestió sostenible i la multifuncionalitat de l’explotació cal remarcar que el 1996 es va crear la Cooperativa Serveis del Consorci Forestal de Catalunya SCCL, que és la primera cooperativa d’àmbit forestal que dóna serveis arreu del país.
Finalment, pel que fa a la comunicació i divulgació, l’any 1991 es va publicar la primera revista Catalunya Forestal i deu anys després es va posar en marxa el web de l’associació, www.forestal.cat. També cal destacar les accions fetes en relació al 50è aniversari del Consorci, que es va celebrar el 1998.
El 80% dels boscos són privats. Què implica aquesta estructura pel que fa a la seva gestió?
Els boscos no tenen límits administratius. El fet que siguin privats vol dir que hi ha algú que vetlla per la seva conservació i millora o, si més no, que hi té un interès individual i particular.
Es diu que la superfície forestal a Catalunya creix cada any. Quin ha estat el ritme de creixement els darrers anys? Aquest fet implica que cal gestionar-la millor?
Efectivament, la superfície forestal arbrada creix cada any. Des del primer Inventari Forestal Nacional, que va finalitzar el 1976, fins al tercer, que va finalitzar el 2007, el creixement dels boscos és de 15.400 hectàrees anuals de mitjana. Per tant, durant aquests trenta anys els boscos han crescut de mitjana l’equivalent a una vegada i mitja la superfície de la ciutat de Barcelona. Aquest fet implica que els boscos s’han de gestionar més perquè també s’han incrementat els riscos com els grans incendis o les plagues forestals.
“Els boscos creixen una mitjana de 15.400 hectàrees anuals (...) El desaprofitament del recurs energètic de la biomassa forestal neta és un luxe que no ens podem permetre”
Quins canvis serien més necessaris? Quins mitjans serien els adequats? Quines tasques cal fer, al bosc mateix, per potenciar-lo o millorar-lo?
Tal com he dit abans, el primer canvi necessari és que hi hagi gestió. A partir d’aquí cal revalorar el bosc i els productes forestals. Per exemple, promocionant l’ús de la fusta i de la font d’energia que representa la biomassa. El desaprofitament del recurs energètic de la biomassa forestal neta és un luxe que no ens podem permetre i que ajudaria molt al bosc. Som un país de boscos, hem d’incrementar el consum de fusta. Hem de tenir en compte que estem per sota del consum anual mitjà per càpita europeu. A més, per potenciar i millorar cal internalitzar els beneficis que els boscos generen i que aquests reverteixin en ells mateixos.
Des del Consorci proposen simplificar els Instruments d’Ordenació Forestal per fer-los més eficaços. Quins problemes creuen que tenen i quines mesures proposen?
Són documents complicats que costen d’entendre i d’aplicar per part de la propietat. Creiem que calen documents senzills, pràctics i econòmics que promoguin la dinamització de la gestió forestal sostenible i que siguin una veritable eina de treball. En aquest moment estem treballant en aquest àmbit.
Quin és el nivell de productivitat dels boscos catalans? Com es poden superar aquestes xifres i treure’n encara més rendiment?
Els boscos catalans creixen de mitjana tres metres cúbics per hectàrea cada any. La silvicultura utilitza la gestió forestal sostenible per optimitzar el creixement i eliminar la competència negativa que poden fer espècies al•lògenes o locals pels nutrients, l’aigua i la llum. D’aquesta manera es poden produir arbres de diàmetres més grans i més útils per a la indústria, fet que es tradueix en un major rendiment econòmic. Moltes zones de Catalunya tenen possibilitats per fer fusta i suro de qualitat però les inversions en l’àmbit forestal són a molt llarg termini i necessiten el suport de l’administració ja que els beneficis d’un bosc gestionat són per a tota la societat en general.
Tradicionalment el recurs més explotat ha estat la fusta però actualment el seu consum va de baixa. S’estan impulsant recursos alternatius? Hi ha cap que s’exploti a altres països i que aquí encara no s’aprofiti?
Altres recursos són els productes forestals no fusters com el suro, les pinyes, els bolets o les plantes aromàtiques i medicinals. També és molt important la terciarització de les activitats de les propietats forestals com són el turisme rural, segones residències, serveis d’hoteleria, etc. S’ha de facilitar la implantació de la gent al territori i a les masies de les zones forestals ja que l’estima per la propietat i una vinculació més propera al territori són factors que porten a molta gent a fer inversions forestals a llarg termini.
Altres recursos podrien ser les externalitats que generen els boscos i que es concreten en beneficis ambientals i socials. Són serveis que haurien de revertir al bosc. Per exemple, Costa Rica ha fet una aposta pel turisme verd, i cada vegada que es compra una ampolla d’aigua una part del que es paga es destina a la gestió dels boscos.
En som conscients i aprofitem prou bé aquests beneficis indirectes a nivell social i mediambiental?
La societat aprofita aquests beneficis sense saber-ho o ser conscient. Per tant, aquests beneficis socials i ambientals no reverteixen en el manteniment i conservació d’aquests boscos. El dia que la societat sigui conscient de la necessitat d’aquesta gestió i s’internalitzin aquests beneficis, els boscos entraran en la dinàmica de la gestió.
A més a més, el bosc és també un lloc de lleure on molta gent practica activitats com anar a cercar bolets, senderisme... Això pot suposar un negoci pels propietaris? Es tenen xifres del que representa? Com es combina la propietat privada del bosc amb aquest ús públic? Ha canviat la legislació en aquest sentit?
A Catalunya, tradicionalment, els masovers, propietaris i gent que vivia al medi rural aprofitaven i respectaven el bosc. Actualment hi ha una desestructuració del medi rural, que ha coincidit amb la pressió urbana, i el lligam que abans hi havia amb el bosc s’ha perdut en gran mesura.
“Actualment hi ha una desestructuració del medi rural,
que ha coincidit amb la pressió urbana, i
el lligam que abans hi havia amb el bosc s’ha perdut en gran mesura”
Per què van presentar al·legacions a la llei que preveu vehicles motoritzats per camins de titularitat privada? En quin punt es troba el procés?
Regular l’accés motoritzat al medi natural és necessari. És més, la regulació de l’accés al bosc és una de les grans demandes de la propietat forestal. Ara bé, s’ha de poder dur a terme d’una forma correcta, adequada, i amb garanties per a tothom, tant per als usuaris com per als afectats. Per això davant de l’anomenada ‘Llei Òmnibus’ vam presentar al·legacions en la línia de concretar temes que preocupen a la propietat privada com és la consulta abans de permetre la circulació quan es tracta de camins privats. Entre d’altres finalitats, aquesta llei pretén fer compatibles les diferents activitats lúdiques, incloses les de motor, amb la preservació del medi ambient, però no detalla aspectes que preocupen a la propietat com per exemple qui és el responsable en cas d’accident o del manteniment dels camins en cas de permetre-hi el pas motoritzat. Cal una implantació adequada i la senyalització dels camins per on es pugui circular.