Dr. Ramon Morral  “Exigir l’aplicació de la llei és la clau de volta de l’èxit de les DOP i IGP, així com de les varietats vegetals”

La proliferació de les varietats vegetals i les denominacions o indicacions geogràfiques protegides ha permès descobrir nous sabors i textures, millorar les produccions i donar a conèixer productes amb propietats inherents al lloc on es cultiven. A nivell normatiu existeix una legislació nacional i internacional que empara els creadors d’aquests productes i protegeix la indústria agroalimentària de possibles vulneracions, fraus i perjudicis econòmics. El Centre d’Economia Industrial va celebrar el passat 8 de novembre la IX Jornada sobre Dret de la propietat industrial per abordar aquesta temàtica en el sector agroalimentari.

Dr. Ramon Morral Soldevila és professor titular de Dret Mercantil de la UAB, advocat, soci del despatx Ramos & Arroyo i membre de l’AIPPI. També és fundador i director de les Jornades de Barcelona Dret de la Propietat Industrial, que es venen celebrant ininterrompudament des de 2010.

-Quin objectiu té i quins temes s’han abordat?

Un dels objectius que sempre han tingut aquestes jornades és apropar el món acadèmic i el teixit empresarial, malauradament massa separats encara, es digui el que es digui. Específicament, en relació a aquesta jornada, es vol donar a conèixer les regulacions existents en aquest sector del dret industrial, moltes vegades ofegat doctrinalment pel dret de marques o patents però d’una importància indiscutible per protegir els productors i, de retruc, oferir al mercat productes de qualitat. En aquest sentit, la jornada té dues parts, una dedicada a les denominacions d’origen, i l’altra, a les varietats vegetals.

-Quins són els principals reptes actuals als que s’ha d’afrontar la indústria agroalimentària en el camp del dret industrial?

No abaixar la guàrdia en la protecció dels seus drets. Això és evident que té uns costos, per exemple de registre, d’assessorament  o de defensa davant dels tribunals, però que queden perfectament amortitzats. El contrari comporta l’aparició d’imitacions que s’aprofiten de la reputació i dels recursos invertits en recerca, tot causant perjudicis als legítims titulars i perjudicant, de retruc, al consumidor.

-La innovació i la recerca han permès la creació de noves varietats vegetals com plantes, fruites, verdures o fruits secs que permeten millorar la qualitat i la productivitat de les collites. A la jornada s’ha incidit en la importància que aquestes creacions, igual que passa amb les patents, també han de ser objecte de protecció. Quins drets tenen els creadors i quin marc normatiu els empara?

Els creadors d’una varietat vegetal tenen el dret a explotar-la en exclusiva durant un període de 25 anys o 30 dependent de la varietat. Podran cedir-la mitjançant una llicència a canvi de royalties o bé explotar-la directament. La regulació la trobem a nivell espanyol, comunitari i internacional.

“Els creadors d’una varietat vegetal tenen el dret a explotar-la en exclusiva durant un període de 25 anys o 30 dependent de la varietat”

-Catalunya disposa d’una llarga tradició amb productes alimentaris identitaris, actualment amb 12 DOP i 10 IGP. Quina diferència hi ha entre els dos distintius i quin grau de protecció té cada una?

La diferència fonamental es troba en que els productes amb IGP, a diferència de la DOP, no reuneixen tots els requisits o condicions genuïnes de la zona d’on és originari el producte, però substancialment la protecció és la mateixa.

-Quins requisits ha de tenir un producte per acollir-se a la protecció oficial i quin organisme en controla el seu ús i gestió?

El Reglament (UE) Nº 1151/2012 del Parlament Europeo i del Consell de 21 de novembre de 2012 sobre els règims de qualitat dels productes agrícoles i alimentaris (DOUE L 343 de 14.12.2012) diu al seu art. 5.1 que s’entén per denominació d’origen “un nombre que identifica un producto: a) originario de un lugar determinado, una región o, excepcionalmente, un país; b) cuya calidad o características se deben fundamental o exclusivamente a un medio geográfico particular, con los factores naturales y humanos e inherentes a él, y c) cuyas fases de producción tengan lugar en su totalidad en la zona geográfica definida”. La definició d’Indicació Geogràfica es troba al seu art. 5.2 del mateix Reglament que diu “se entenderá por “indicación geográfica” un nombre que identifica un producto: a) originario de un lugar determinado, una región o un país; b) que posea una cualidad determinada, una reputación u otra característica que pueda esencialmente atribuirse a su origen geográfico, y c) de cuyas fases de producción, una al menos tenga lugar en la zona geográfica definida”.

L’organisme que en controla el seu ús són els Consells Reguladors, que són entitats de naturalesa pública. Tenen un paper fonamental perquè han de vetllar per evitar l’intrusisme i perseguir judicialment les infraccions que es detectin. Cal tenir present que les denominacions d’origen i les indicacions geogràfiques són béns de domini públic.

“Els Consells Reguladors tenen un paper fonamental perquè han de vetllar per evitar l’intrusisme i perseguir judicialment les infraccions que es detectin”

-El sector agroalimentari català és prou conscient de la importància de protegir els drets industrials dels seus productes?

Estic absolutament convençut que sí. Malgrat tot, cal fer pedagogia constant per no abaixar la guàrdia. Com he dit abans, exigir l’aplicació de la llei perseguint les infraccions és la clau de volta de l’èxit de les DOP i IGP, així com de les varietats vegetals.

-Quins són els principals perills al que s’afronta el sector en aquest àmbit legislatiu? Es realitzen suficients denúncies per vulneracions?

Més que perill diria problema legislatiu. Particularment, en relació a les DOP i IGP, no hi ha una regulació interna. La regulació és comunitària, a través dels Reglaments de la Unió Europea. Això comporta certs desajustos importants amb la legislació interna que, sens dubte, van en contra de la protecció que necessiten els Consells Reguladors. Per exemple, malgrat que és un tema tècnic, la regulació de la Unió Europea no contempla les accions processals que es poden interposar als tribunals davant d’una infracció. Supletòriament es venen aplicant les accions contemplades a la Llei de Competència Deslleial perdent l’ocasió d’aplicar accions que es troben a la Llei de Marques i que s’haurien d’aplicar amb preferència, donat que la DOP i la IGP tenen naturalesa de signes distintius. Es tracta d’un problema que ja hem exposat en un treball publicat a la revista científica La ley mercantil, arran de la meva intervenció en la I Jornada Internacional de Denominacions de Origen que va tenir lloc l’any passat a la Universitat d’Alacant.

Quant a la interposició de denúncies en defensa d’aquests drets, sí que se’n posen. En relació a la DOP o IGP podem trobar diferents casos tractats per la jurisprudència en relació a l’espàrrec de Navarra, el musclo de Galícia, el formatge parmesà, el pernil de Jabugo, les xufes de València, el formatge tetilla, etc. i pel que fa a la protecció de les varietats vegetals és particularment litigiós el sector dels cítrics. És evident que els interessats es defensen i, majoritàriament, amb èxit.

“Pel que fa a la protecció de les varietats vegetals és particularment litigiós el sector dels cítrics”

-I els consumidors finals, de quines eines disposen per garantir que compren productes legalment certificats?

Principalment els distintius que han de trobar en els productes que compren. Especialment en relació a la DOP i la IGP, que té uns distintius adherits al producte que indiquen que estem davant d’un producte genuí.