Ernest Mas  “Creiem que és necessari caminar cap a una agricultura sostenible que pugui garantir la màxima sostenibilitat i posar en valor el nostre sector”

Verdcamp Fruits, constituïda l’any 1989, és fruit d’una llarga tradició hortofructícola. Els seus orígens es remunten a l’any 1933, quan la família Barrabeig-Tost es va instal·lar a la Masia Barrabeig. Actualment, aquesta finca té una superfície conreada de forma sostenible de 300 hectàrees i unes instal·lacions de 4.000 m2 per a la manipulació i preparació dels productes. Tenen presència en el mercat nacional i internacional, a diferents països de la Unió Europea i altres no comunitaris. L’any 2014 Verdcamp Fruits va haver de fer front a una doble problemàtica que afectava un dels seus principals productes: la síndria sense llavors Fashion. Els productes químics que utilitzaven no aconseguien controlar les plagues de pugons i les abelles que servien per pol·linitzar les plantes cada cop produïen menys mel. Aleshores van decidir canviar de sistema i, després d’estudiar i assajar diferents opcions, van trobar la solució: l’intercropping, un sistema innovador de cultiu múltiple per al control biològic del pugó de la síndria que, adaptat al seu cas, consisteix a conrear simultàniament la síndria i la Lobularia marítima, una planta autòctona refugi dels depredadors de pugons. L’empresa ha estat guardonada amb el Premi PITA 2018 en la modalitat a l’empresa agrària per la implantació d’aquestes innovacions dins del procés productiu.

Ernest Mas és el directiu i màxim responsable tècnic de Verdcamp Fruits. Com a membre de la cinquena generació d’una família dedicada al camp, és un agricultor amb caràcter innovador que porta més de 20 anys en la professió. Forma part del comitè director del programa Horta.net impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i del grup de treball de dinamització de la Producció Integrada de Catalunya. També col·labora, entre altres, amb l’IRTA, el Servei de Sanitat Vegetal, GEPEC, universitats i escoles de formació. Actualment està cursant el Màster d’Agricultura Ecològica de la Universitat de Barcelona.

-Com va sorgir la idea d’implantar aquest model i en què consisteix?

Doncs la idea la va provocar aquesta problemàtica que ens portava a la utilització de més químics que eren conflictius per les abelles que havien de pol·linitzar el cultiu. Tot era contraproduent i negatiu. La idea neix per l’experiència i la conclusió que, quan hi ha un focus de pugó si apareixen els depredadors naturals de la zona, podem dir que la plaga comença a estar controlada. Va ser en aquest moment disruptiu que vam cercar un enfocament diferent al que fèiem, i la idea era oferir un ambient molt agradable i favorable pels depredadors per a la seva instal·lació i alimentació. Això ens permetia tenir més possibilitats de controlar la plaga.

Vam estar provant diferents plantes refugi en zones no productives tot procurant que no tinguessin efectes negatius cap al cultiu com, per exemple, que no fossin competència floral molt forta per atraure a les abelles i que aquestes no visitessin el cultiu. També havíem d’evitar que no poguessin ser males herbes en un futur, tenint en compte la rotació que fèiem, o, per exemple, que no fossin propenses a malalties o virus que poguessin contaminar el cultiu. Vam escollir tres plantes després de la primera experiència i ens vam topar amb un cost econòmic molt elevat per a la seva aplicació, ja que fer marges perimetrals o lineals ens feia que tinguéssim un sobre cost molt alt i la gestió també era molt complexa.

A partir d’aquí és on comença la innovació per trobar la manera perquè aquesta càrrega positiva per atraure depredadors tingués un cost econòmic de molt baix impacte, i vam entendre que el que havíem de fer era sincronitzar tot el procés, tant en la instal·lació, com dins el maneig del cultiu, i fer-ho d’una manera que encara ens donés més avantatges per tenir un efecte uniforme.

Vam haver de treballar per fer safates de Lobularia d’alta intensitat per poder-les trasplantar mentre anàvem treballant el cultiu i poder fer servir la mateixa infraestructura del cultiu. D’aquesta manera podíem decidir on plantar-la i distribuir homogèniament per tot el cultiu. A més, només teníem el cost de la planta de Lobularia i la seva plantació, que és de menys de 20 euros per hectàrea, un preu insignificant tenint en compte el benefici actiu que aporta. Amb aquest sistema controlem el pugó i afavorim les abelles. En definitiva, tenim més i millor qualitat de producció amb una tècnica molt innovadora però molt simple.

“Tenim més i millor qualitat de producció amb una tècnica molt innovadora però molt simple”

-Quins són els resultats obtinguts fins ara?

El resultat ara mateix és que en el 95% de les finques no realitzem cap tractament contra el pugó. El 2018 va ser del 100% l’efectivitat. I si per algun motiu no hi hagués prou equilibri plaga-depredador fem tractaments dirigits amb productes ecològics molt suaus.

-Es tracta d’un model extrapolable a qualsevol altra plantació?

Es tracta d’un model extrapolable. Per exemple amb pebrot contra trips funciona perfecte,
però sobretot es tracta d’un mètode que obre una nova via o un nou concepte d’incorporació de plantes refugi dins un cultiu. 

-Sou una empresa compromesa amb la innovació i també la sostenibilitat. Heu estat la primera en calcular i certificar les petjades hídrica i de carboni en síndria a nivell europeu. Per què és necessari apostar per l’agricultura sostenible?

És una mala senyal ser els primers d’Europa en calcular i certificar les petjades hídriques i carboni de síndria, carxofa, carbassa, calçot, etc., ja que hauria de ser una necessitat i no una notícia. Crec que és molt important posar en valor l’agricultura que es fa al país. És nostra, la tenim a prop, però hem de fer que tingui molt poc impacte negatiu o inclús que pugui ser positiu a l’entorn. Veiem  l’agricultura d’una manera general, independentment si és convencional, ecològica, si és de petita o gran escala. Per nosaltres la pregunta clau és: és sostenible? Tenir un segell ecològic no vol dir que sigui sostenible, ser de petita escala tampoc. Creiem que és necessari caminar cap a una agricultura sostenible, sigui de la mida que sigui o utilitzi els insums que utilitzi, sempre i quan pugui garantir la màxima sostenibilitat tot millorant tots els valors: mediambientals, socials, econòmics, culturals.

Hem de donar valor explicant als nostres consumidors més propers que tenir un camp al costat de casa és tenir aliment al costat de casa, i tenir una agricultura sostenible és tenir un entorn saludable i un bé comú.

Per exemple l’Intercropping floral l’utilitzem en cultiu convencional (producció integrada) i ecològic, ja que és transversal. Un altre exemple és l’ús eficient de l’aigua de reg, que val per tota l’agricultura, sigui d’una manera o una altra. Necessitem distintius de sostenibilitat, que puguin ser representatius i reconeguts pels consumidors. Seria una gran eina per poder donar valor a la nostra activitat. Fem moltes coses bé i les hem de poder transmetre.

“Crec que és molt important posar en valor l’agricultura que es fa al país. És nostra, la tenim a prop, però hem de fer que tingui molt poc impacte negatiu o inclús que pugui ser positiu a l’entorn”

-A banda de la síndria, sense llavors, Fashion, quins altres productes conreeu i sota quins certificats? 

Cultivem col kale, coliflor, coliflor colors, bimi, bròquil verd, romanescu, kalettes, escarola, julivert, porro, calçot, fonoll, pèsol, fava, carbassa, carbassó, pebrot, albergínia, síndria i carxofa.

Disposem de la Certificació Global Gap (2004), la Certificació de Producció Integrada (P.I.) (2008), la Certificació de Producció Ecològica (2009), la Identificació Geogràfica Protegida (I.G.P.) del producte “Calçot de Valls” (2012), el segell de Venda de proximitat (2013), l’International Food Standard (IFS) (2017), la Petjada Hídrica i de Carboni per a la síndria, carxofa, carbassó, bimi, escarola, fonoll, kale i calçot (2017).

-Aquest any també heu incorporat la comercialització dels kalettes, un híbrid natural entre un kale i una col de Brussel·les. Per què heu decidit apostar per aquest producte?

Hi hem apostat sobretot perquè és un producte que és bo de menjar i fàcil de cuinar. Això fa que sigui una verdura en sintonia amb allò que busca el consumidor. Creiem que, des del camp, s’ha de recuperar el valor organolèptic dels nostres productes. Hem de saber produir, però també donar fruites i hortalisses de gran qualitat organolèptica. Hem de ser capaços  que el consumidor posi en valor els nostres productes no només en preu sinó per l’impacte mediambiental i per la seva qualitat organolèptica. 

“Creiem que, des del camp, s’ha de recuperar el valor organolèptic dels nostres productes”

-La vostra empresa també col·labora estretament amb diverses universitats, entitats com  l’IRTA i en diferents projectes de Food Chain, sobre varietats, estalvi d’aigua o Big Data. Què aporta la recerca i la innovació a la indústria agroalimentària?

La recerca i la innovació porta avenços. Poder avançar porta anar cap a un futur; anar cap a un futur és tenir uns objectius, i tenir uns objectius és la primera pedra per fer recerca i innovació. Ens marquem com a objectius la millora dels processos per ser més eficients i garantir  un futur millor.

-En quins projectes innovadors esteu treballant actualment?

Estem treballant en diferents projectes, però el que tenim més avançat, i també esta en la línia de la sostenibilitat, és Healthy Crops & Bee Happy (cultius sans i abelles contentes). Estem treballant per evitar la trashumància de les abelles i potenciar els pol·linitzadors salvatges, amb una visió molt clara del concepte d’economia circular. És un pas més a l’Intercropping, on tots els elements es tornen funcionals.