Joan Viñolas i Esteva "Una explotació és fruit de l'esforç de molta gent durant molts anys i ara patim pel futur"
En aquesta entrevista parlem del sector del vaquí de llet amb Joan Viñolas, soci gerent d'Agropequària Mas Bes, guanyadora del Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA) 2012 per la implementació de diverses innovacions en tota l'explotació, la informatització de la sala de munyir, l'aprofitament de les dejeccions ramaderes per a l'obtenció de biogàs i la projecció de tot el sistema d'explotació de manera docent mitjançant visites programades d'escoles.
Joan Viñolas Esteva és soci gerent d'Agropequària Mas Bes, premi PITA 2012
Com era la granja quan es van comprar les primeres vaques?
La masia en què vivim és del 1584 però la va comprar el meu besavi el 1870. Aquí sempre hi ha hagut vaques, en l’època dels meus besavis i avis, una o dues, per treballar els camps i l’autoconsum. L’any 1950 és va fer una quadra gran per a 14 animals.
Com és la granja en la actualitat?
Avui dia tenim unes 460 vaques adultes, entre les eixutes i les de munyir. Hi ha també unes 400 de recria petites i grans, i uns 170 o 180 vedells d’engreix. De fet, per falta de capacitat, hem hagut de llogar una petita granja a prop de la nostra per als vedells que neixen en l’explotació. També tenim la planta de biogàs, els allotjaments rurals, les visites a la granja...
Podem fer una panoràmica ràpida del què ha passat entre aquests dos moments de la història de Mas Bes?
Bé, com deia, l’any 1950 van fer una quadra per 14 animals i van comprar vaques que provenien de Santander. De les hores ençà mai més n’hem comprat cap! A meitat de la dècada dels anys seixanta, amb un veterinari de la zona, el senyor Vila, vam començar la inseminació artificial per a la millora genètica, amb els primers toros importats d’Estats Units. La meva mare tenia una llibreteta on ho anava apuntant tot. Encara recordo els noms d’alguns toros d’aquella època, com el Centurión, Model, Arlinda, etc. Al cap d’uns anys, amb la informàtica, totes aquestes dades va passar a un programa i ara disposem d’un acurat arbre genealògic. En total han nascut unes 2.600 vedelles d’aquelles primeres.
El 1979, quan jo estava estudiant el segon grau d’agràries a Bell·lloc del Pla a Girona, vam passar de tenir els animals de la quadra a una primera estabulació lliure. Allò va ser una gran millora, un canvi espectacular que vam viure amb molta il·lusió. Els animals es podien munyir i donar de menjar més fàcilment.
Desprès hem anat fent millores i ampliacions: El 1985 vam construir una sala de munyir d’espina de peix de 2x6 i posteriorment la vam ampliar amb tres punts més. El 1999 es va fer la primera nau de cubicles, per a 160 animals; i fa uns 7 anys es va construir una segona nau, també de cubicles, per 200 animals, deixant espai per a l’actual sala de munyir informatitzada.
Parlem amb més detall d’aquest nou sistema informàtic de la sala de munyir. Què ha implicat aquest canvi?
Ara fa dos anys i mig que vam muntar la sala de munyir amb un sistema paral·lel de 2x16, que ens permet munyir 32 vaques a la vegada. Cada una d’elles porta un podòmetre per identificar la vaca quan entra a la sala i per mesurar l’activitat quan va en zel. Després de munyir passen per una bàscula per pesar-se. Així obtenim dades de producció i pes que ens ajuden a controlar la condició corporal dels animals.
Això ens ha fet millorar la productivitat. També podem identificar molt millor el zel i el moment òptim per a la inseminació. Al observar les produccions diàries tenim les dades suficients per decidir les vaques que hem de substituir quan ja no són rentables. També podem identificar problemes com la mamitis mirant la conductivitat de la llet que ens marca el sistema de control de la sala de munyir. A més hem passat a munyir de dos cops al dia a tres. Això ha estat possible gràcies a aquesta nova sala. Abans, munyint dos cops, no passàvem del 35 litres per vaca i dia i ara estem pels vols de 40 litres.
“Anem mantenint les vendes i això avui dia ja és molt amb la crisis que estem patint”
Com a explotació de vaquí de llet heu innovat quan a genètica animal, producció i gestió però també quan el producte. Expliqui’ns la seva experiència a Ato Natura?
Voldria destacar que és un producte 100% produït a Catalunya, amb una traçabilitat que poques llets poden oferir, i té un nivell d’omega-3 més elevat que la llet convencional, amb una alt contingut d’àcids grassos insaturats, que són els més saludables, i menys àcids grassos saturats. Aconseguim aquests nivells elevats d’omega-3 en la llet fent una ració farratgera molt equilibrada i afegint gra de lli en l’alimentació de cada vaca.
El projecte va començar fa uns anys quan a set granges se’ns va oferir l’oportunitat de participar en Ato Natura, un projecte diferenciat en qualitat. Així, els ramaders tenim el 60% de la marca. La llet d’Ato Natura és 100% d’aquestes granges catalanes i l’envasem a Vidreres.
Estem contents perquè anem mantenint les vendes i això avui dia ja és molt amb la crisis que estem patint...
Com veu el present i el futur del sector lleter?
Una explotacio de vaques com Mas Bes és fruit de l’esforç de molta gent durant molts anys i actualment patim pel futur de la nostra activitat principal. Les explotacions creixen amb número d’animals i no sempre es pot donar de menjar al bestiar amb els recursos propis. L’alimentació és molt cara degut al encariment de les matèries primes i la llet està al preu de fa molts anys. Si no hi ha un canvi en les polítiques de compra i venda de cereals i llet serà difícil continuar.
Tot això es complica quan als supermercats es poden aconseguir brics de llet a preus per sota cost de producció. Els números no surten. Per exemple, el preu de llet en sortir de granja està a 33 cèntims, l’envàs de 8 a 10 cèntims, la maquil.la (despeses d´envasat i tractament del producte) uns 9 cèntims, total 52 cèntims sense marges comercials ni transports de cap tipus. Les primeres marques no poden competir amb els preus d’algunes marques blanques. No s’hauria de poder vendre un litre de llet per sota dels 70 o 80 cèntims.
Mas Bes ha posat en marxa una planta de biogàs. Com ha estat la seva experiència amb les energies renovables?
Sempre he tingut un interès especial per les energies renovables. Fa anys ens havíem plantejat de posar plaques solars però quan vam consultar a una enginyeria ens va recomanar instal·lar una planta de biogàs.
Li vam donar moltes voltes perquè és una inversió molt forta i, desprès de pensar-ho tot molt bé, ho vam tirar endavant amb una enginyeria de Banyoles, Energi S.L. Vam haver de moure’ns molt per aconseguir els permisos i el finançament. El CDTI estatal ens va concedir un milió d’euros a un 1,5% d’interès amb dos anys de carència. Sense aquestes condicions no ho podríem haver fet.
A continuació van començar les obres amb Apergas, una empresa que ja havia fet una altra planta de biogàs a la província de Girona. Al cap de set o vuit mesos, l’11 de setembre de 2011, la planta va començar a funcionar en període de proves. També hi va haver una inauguració oficial amb el conseller d’Agricultura, Josep María Pelegrí, el 28 de gener de 2012 i va ser un acte molt emotiu per a tota la família.
Un any i mig més tard, estem molt contents perquè el rendiment és molt bo. Malgrat tot, les primes per a les renovables s’han acabat i la ampliació que teníem prevista i altres projectes associats no es podran, de moment, fer realitat. Esperem que algun dia l’administració torni a apostar per aquestes energies renovables que sens dubte són una gran millora per a la conservació del medi ambient.
“les primes per a les renovables s’han acabat i la ampliació que teníem prevista i altres projectes associats no es podran, de moment, fer realitat”
Avui dia sembla que el turisme és un complement indispensable per al desenvolupament del món rural (allotjaments, visites a les explotacions i instal·lacions, o altres activitats de lleure). Ens podria explicar les seves experiències en aquest àmbit?
Fa uns anys vam arreglar unes cases familiars velles per al turisme rural. Arrel d’això, vam veure que molts visitants tenien interès per visitar la granja, sobretot les famílies amb nens.
Així doncs, a la granja, vam muntar una sala especial per a les vistes, amb una exposició de fotografies sobre l’explotació i un audiovisual amb tots els processos que s’hi fan. També tenim alguns animals petits com burros, gallines, conills...
Ara, a més de les visites dels nostres allotjaments, també rebem visites d’escoles o associacions i fins i tot de grups tècnics que aprofiten aquesta sala o aula escola.
És en aquest àmbit on ara tenim nous projectes, doncs esperem que s’incorpori la nostra filla Maria quan acabi els estudis de Dietètica i Nutrició humana que està acabant a Barcelona.
Innovacions per l’eficiència i la qualitat en l’explotació de vaquí, aposta per la sostenibilitat amb la planta de biogàs, educació sobre les particularitats del món rural i ramader... per tot això Mas Bes va ser el guanyador de la darrera convocatòria als premis PITA del Departament d’Agricultura. Què ha representat aquest guardó per a vosaltres?
Estem mot contents per aquest reconeixement. Fa anys ens vam presentar amb l’arbre genealògic i el projecte de millora genètica de la granja però no vam ser finalistes.
Aquest cop ens hem tornat a presentar amb molta il·lusió i, la veritat tampoc ens esperàvem ser guanyadors. Ha estat una sorpresa molt positiva.
Com vaig dir al discurs de l’entrega del premi a la Generalitat, és important que el Departament recolzi i reconegui aquest tipus d’esforç per part de les explotacions.