ENTREVISTA | 07/06/2019  Ruralcat

Pilar Comes  “Volem aconseguir configurar la tercera pota de l’agricultura mediterrània i valoritzar la nostra flora aromàtica i medicinal”

Pilar Comes va inaugurar al 2007 el Parc de les Olors de Vall de Ros a la seva finca de Riells del Fai amb l’objectiu de trobar un model de negoci rendible per a unes poques hectàrees de terra. No tan sols ho va aconseguir, sinó que també ho va oferir als altres, creant la Xarxa Parc de les Olors de Catalunya al 2009. Actualment, en formen part 20 parcs en actiu i un conjunt d’empreses col·laboradores. La central de la Xarxa Parc de les Olors rep la visita anual de 100 escoles, 3.000 visitants de públic familiar i col·labora amb diferents entitats, com ara la Creu Roja, en la divulgació d’un model de vida saludable. El projecte ha estat finalista en els Premis PITA 2018 en la modalitat a l’empresa agrària, per la implantació d’innovacions dins del procés productiu com és el seu model de desenvolupament rural basat en la valorització de les plantes aromàtiques i medicinals.

Pilar Comes és filla de pagesos, geògrafa paisatgista, docent i investigadora a la UAB, i també apassionada del camp i la flora. Al 2007 va inaugurar, com a projecte personal, el Parc de les Olors de Vall de Ros.

Pilar Comes és filla de pagesos, geògrafa paisatgista, docent i investigadora a la UAB, i també apassionada del camp i la flora. Al 2007 va inaugurar, com a projecte personal, el Parc de les Olors de Vall de Ros.

-Com va néixer la idea de crear el primer Parc de les Olors? 

Després dels focs de 1994, l’espai on visc des de fa més de 30 anys va quedar molt afectat. I les fonts que hi havia es van assecar. Havia de pensar en alguna alternativa per mantenir l’espai d’una hectàrea amb una estratègia sostenible. La idea inicial va ser  fer un jardí xeròfil, visitable especialitzat en Plantes Aromàtiques i Medicinals mediterrànies que alhora podria ser una jubilació activa, un cop acabés la meva tasca a la UAB. Quan vaig fer 50 anys, l’any 2007 me’l vaig autoregalar i va començar a funcionar. 

-Quin és l’objectiu de la Xarxa de Parcs de Olors a Catalunya?

L’objectiu s’ha anat fent més ambiciós amb el pas del temps. Inicialment d’un projecte personal vam passar a un projecte col·lectiu, però seguint el model inicial de crear petits jardins visitables. Així el Parc de les Olors era pensat com un espai per donar valor a petites finques abandonades, molt lligat al turisme rural i com un complement de rendes agràries. Posteriorment, cap el 2012 va anar-se dibuixant el model de negoci que actualment es defineix com a Parc de les Olors. La idea que ens mena actualment és aconseguir configurar la tercera pota de l’agricultura mediterrània, i com s’ha fet amb l’oli i la vinya, valoritzar la nostra flora aromàtica i medicinal. L’estratègia que seguim és afavorir que a cada comarca de Catalunya hi hagi un Parc de les Olors. Volem fomentar el desenvolupament rural sostenible segons un model agroecològic adaptat a cada lloc i a cada actor i això fer-ho segons un model col·laboratiu, amb uns serveis centrals de la Xarxa que acompanyen el procés d’implantació de cada parc. 

“Volem fomentar el desenvolupament rural sostenible segons un model agroecològic adaptat a cada lloc i a cada actor i això fer-ho segons un model col·laboratiu”

-El Parc de les Olors és un model de desenvolupament rural sostenible basat en el cultiu ecològic de Plantes Aromàtiques i Medicinals (PAM), que integra tot el procés de la cadena de valor en la pròpia finca agrícola, des del cultiu fins a l’elaboració de productes i la seva comercialització directa al consumidor o per altres empreses, així com la divulgació. Per què heu apostat per aquest model?

Perquè és una realitat que del cultiu de PAM no se’n pot viure si pensem en les finques mitjanes de Catalunya (aprox. 3 hectàrees). A més el mercat de les PAM està molt globalitzat i no podríem competir amb les produccions de països en desenvolupament on els costos de mà d’obra són molt més baixos. Per aquest motiu hem optat per fer molta innovació, incorporar el PAM turisme i la divulgació científica com a línia de negoci molt important, garantir una qualitat de producte excel·lent  ( que no es troba al mercat) i, a més col·laborar, amb la indústria del país mitjançant projectes de Responsabilitat Corporativa i Ambiental, amb produccions concertades i amb un gran valor afegit. 

-Es tracta d’un model de negoci que fomenta la biodiversitat i l’agricultura regenerativa, alhora que es preocupa d’obtenir rendes justes per als productors. Quina producció anual teniu?

Si ens centrem en la producció en quantitat de quilos estem parlant de pocs milers, però els valors que integra la nostra tasca tenen major rellevància. Tenim, com a exemple, l’encàrrec d’un laboratori de produir 300 kg anuals de flor de calèndula molt ben pagats. Però alhora aquestes calèndules per a nosaltres tenen altres valors. Les flors de calèndula ens ajuden a la lluita integrada, ja que atrauen els insectes que alhora controlen possibles plagues d’altres cultius. A més,  els camps de calèndula també són un atractiu paisatgístic de primer ordre, que afavoreixen que els nostres visitants gaudeixin, coneguin les seves propietats i comprin el nostre oli de calèndula a la nostra agrobotiga. Aquesta història es pot aplicar a les quasi 70 espècies que tenim en cultiu. Quina és la producció anual? Molts quilos, però sobretot molts beneficis ambientals, paisatgístics, i socials.

                                                        

“Quina és la producció anual? Molts quilos, però sobretot molts beneficis ambientals, paisatgístics, i socials”

-Quines són les vostres principals línies de negoci?

El Parc de les Olors té quatre línies de negoci bàsiques: el cultiu, l’elaboració de productes, la divulgació i la comercialització. En el cas de la central a aquestes quatre línies se li ha d’afegir la d’I+D i gestió de la xarxa PO.

-La gestió de la Xarxa, com a franquícia social, és d’esperit col·laboratiu i potencia el treball en xarxa, quins avantatges té?

Tot i que jurídicament no estem constituïts com una empresa social, la idea que mena la franquícia sí que ho és, perquè s’ha dissenyat com a estratègia per potenciar una marca comuna i una idea de negoci compartida, però l’empresa franquiciadora no cobra royalties i la idea és convertir-la en un projecte d’interès públic i gestionar-la a través d’una fundació. No s’ha fet abans perquè primer volíem demostrar que era oportuna i sostenible a nivell econòmic. 

-Oferiu una estratègia innovadora al camp per a millorar les condicions del patrimoni rural i especialment de la gent que viu del camp. En aquest sentit, el Parc de les Olors és una oportunitat d’ocupació per a la població femenina i per a persones amb risc de marginalitat. Quines activitats oferiu per aquests col·lectius?

Des de les mateixes activitats divulgatives com visites i tallers fins a oferir el nostre espai per a fer pràctiques en els mòduls ocupacionals que fan aquests col·lectius i col·laborar amb ells per a la creació de nous productes de la marca. 

-Actualment hi ha 20 parcs en actiu però teniu altres projectes en marxa per exportar el model de negoci fora de Catalunya. Quins són?

Molt sovint ens arriben ofertes de crear nous Parcs de les Olors fora de Catalunya. De moment tenim ja encetades dues Xarxes més: la de Balears i la d’Andalusia. En cada cas s’està construint el projecte pilot que ha de servir de model per estendre una xarxa regional com la que tenim a Catalunya. Més endavant col·laborem amb empreses i entitats per anar fomentant la nostra idea a Perú, al Brasil, etc. 

-Un altre dels vostre objectius és crear nous productes artesans, de qualitat i amb una forta càrrega d’innovació per fer-los arribar directament als consumidors a través de la venda de proximitat a l’agrobotiga de cada parc i als centres col·laboradors, així com a la botiga online. Quins productes oferiu i quines característiques comunes tenen?

Les aplicacions de les Plantes Aromàtiques i medicinals són moltes. Hem començat per productes cosmètics i alimentaris. Però actualment estem ampliant a altres camps d’aplicacions de les PAM, sobretot aquells relacionats amb la divulgació, com ara publicacions pròpies. La creació de nous productes està molt relacionada amb les oportunitats del mercat i els projectes d’innovació que som capaços de tirar endavant. 

Els nostres productes tenen en comú la seva garantia d’origen dels seus components, ja que o bé els fem directament amb un 100% de matèria primera nostra, o bé els fem amb col·laboració amb indústries que miren de valoritzar el major nombre possible d’actius nostres. Els productes que fem nosaltres directament són ecològics certificats. 

“Els nostres productes tenen en comú la seva garantia d’origen dels seus components”

-A més, realitzeu activitats divulgatives i de promoció de les PAM per a escoles i el públic en general per afavorir que l’espai agrícola es converteixi en una oportunitat de viure la natura, valorar la pagesia i de fomentar hàbits saludables. En què consisteixen?

Les activitats divulgatives que fem tenen diferents formats. Però totes elles tenen en comú que suposen un aprenentatge sensorial, en base a l’experimentació. Els visitants reben un bany d’agroecologia pràctica. Es fan al càrrec del que suposa passar de la planta al perfum, el valor de la nostra flora medicinal autòctona i tot a uns preus populars, assequibles per a tothom. 

-Una altra de les vostres iniciatives és la plantipèdia online, un petit recull obert del coneixement entorn les plantes aromàtiques, culinàries i medicinals. De quantes referències disposeu i a quin públic va dirigit?

La plantipèdia és una iniciativa de crear una base de dades entorn les diferents espècies amb les quals treballem, però no amb un caràcter de recull bibliogràfic, sinó de poder anar recollint la nostra experiència en el cultiu i altres aspectes de les plantes que cultivem. Hi ha molt poca bibliografia que sigui adaptada a les nostres latituds i en general no està tampoc escrita en català. Les referències són encara poquetes i amb poca informació perquè és un projecte molt recent. Però amb pocs mesos esperem reflectir-hi la informació de les 70 espècies que d’una manera o altra estem treballant i estudiant.