ENTREVISTA | 14/06/2019  Ruralcat

Membres de Grups Operatius  "Els Grups Operatius representen una oportunitat en l’àmbit de l’assessorament en innovació i la transferència al sector"

Avui, la innovació i la recerca són la clau de la competitivitat empresarial, i la col·laboració entre productors, centres de recerca i entitats és fonamental per a l’excel·lència en el seu desenvolupament i aplicació. En aquest àmbit, els Grups Operatius, fomentats per la Unió Europea, han resultat el marc idoni per enfortir sinergies i complementarietats entre els diferents actors. En aquesta entrevista volem reflectir l’experiència dels membres dels Grups Operatius, a través de diferents exemples.

Ricard Carreras és responsable del Departament de R+D+I de Mafrica, líder del Grup Operatiu “Projecte pilot de producció de PET TREATS per donar alt valor afegit a coproductes d’escorxador” (vegeu la pàgina 25).

Joan Serra és investigador a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) Mas Badia, centre de recerca del Grup Operatiu “Reducció de micotoxines en blat de moro a Catalunya”.

Màrius Simon és tècnic de l’Àrea d’Ajuts i projectes de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), coordinador del Grup Operatiu “Projecte d’un concentrador de purins amb obtenció de dades en continu sobre nitrogen total, fòsfor i matèria orgànica de les dues fases obtingudes”.

Ricard Carreras és responsable del Departament de R+D+I de Mafrica, líder del Grup Operatiu “Projecte pilot de producció de PET TREATS per donar alt valor afegit a coproductes d’escorxador” (vegeu la pàgina 25). Joan Serra és investigador a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) Mas Badia, centre de recerca del Grup Operatiu “Reducció de micotoxines en blat de moro a Catalunya”. Màrius Simon és tècnic de l’Àrea d’Ajuts i projectes de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), coordinador del Grup Operatiu “Projecte d’un concentrador de purins amb obtenció de dades en continu sobre nitrogen total, fòsfor i matèria orgànica de les dues fases obtingudes”.

-Esteu satisfets amb l’assoliment d’objectius del projecte?

Ricard Carreras: Sí, estem molt satisfets. Actualment, som en un punt força avançat del projecte. Ja estem produint quantitats pilot per poder determinar quins són els processos idonis per a cadascun dels subproductes que vam decidir incloure. També hem fet proves de tast amb animals de companyia i estem estudiant quina seria la resposta del mercat.

Joan Serra: Sí, estic molt satisfet. Crec que vam assolir l’objectiu principal que era ajudar els productors a minimitzar el risc de contaminació per micotoxines en blat de moro per a l’elaboració de pinsos, i així vam contribuir a millorar la competitivitat de les produccions locals respecte de la procedent de la importació.

Màrius Simon: Sí, es van acomplir tots els objectius. Va ser un projecte pilot sense dificultats destacables i tot van ser satisfaccions. Penso que hi té molt a veure que fos un projecte molt concret i el fet que els membres haguessin desenvolupat abans altres projectes d’innovació.

-Els resultats del projecte s’han ajustat a les vostres expectatives inicials?

Ricard Carreras: Sí, hem aconseguit valoritzar subproductes d’escorxador i reaprofitar energia de l’activitat principal. Del ventall de possibilitats inicials, hem triat algunes, descartat d’altres i n’han sorgit de noves. Finalment, ens hem centrat en productes de porcí que podem elaborar i vendre directament, amb un tractament bàsic d’assecatge que ens permet obtenir un producte natural, 100% carni, amb una vida útil de més d’un any sense conservació amb temperatura. Pel que fa a l’energia, hem aconseguit que una part del glicol que fem servir per a la refrigeració es reaprofiti per a l’assecatge dels subproductes.

Joan Serra: Sí, a més, penso que hi hagut un abans i un després quant a coneixement. Per exemple, abans de començar no teníem clares quines eren les varietats més tolerants a les micotoxines. Ara les coneixem i, només evitant el seu cultiu, fem un salt endavant en la qualitat del producte resultant. Al començament, parlàvem de les tres micotoxines més importants, però durant el projecte hem pogut avaluar-ne moltes més, i ara tenim un mapa més concret de quina és la situació a gran part de Catalunya. Amb això, hem pogut fer uns itineraris per als productors que, sense eradicar el problema, el minimitzen molt més. També hi ha hagut un abans i un després per a les empreses de llavors, que han pres més consciència, i per als compradors que han participat de la problemàtica dels productors.

Màrius Simon: Sí, totalment. Podria haver passat com en altres projectes d’innovació, on es conclou que els processos o productes desenvolupats no tenen una aplicació pràctica o no es poden portar al mercat... De vegades, val la pena demostrar que no és possible i no continuar destinant més recursos a una nova línia de negoci o millora... però en aquest cas no ha estat així. De fet, com a conseqüència, ha sorgit una iniciativa empresarial vinculada amb la cooperativa Plana de Vic, que era la que liderava el projecte.

“De vegades, val la pena demostrar que no és possible i no continuar destinant més recursos a una nova línia de negoci o millora... però en aquest cas no ha estat així!”

-Com ha contribuït el projecte a la cultura d’innovació de la vostra empresa/entitat?

Ricard Carreras: Mafrica disposa d’un departament propi de R+D+I. Aquest tipus d’ajut ens va molt bé perquè, tot i que desenvoluparíem aquesta activitat igualment, el fet de rebre una subvenció per poder col·laborar amb centres d’investigació ens cobreix despeses i ens permet arriscar una mica més.

Joan Serra: Aquest tipus de projectes fa que els professionals de la recerca i la innovació ens adonem encara més de les moltes possibilitats i els bons resultats que dona la col·laboració entre el sector públic i el privat. Els resultats de la recerca es poden concretar en accions més palpables perquè estàs treballant amb la indústria i el productor, ells ho lideren per poder-ho fer servir.

Màrius Simon: Quan participem en els projectes amb el rol de coordinador, fem el seguiment dels temes financers, tècnics i administratius, i també fem de pont amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP). Cada una d’aquestes experiències enriqueix la Federació. En el nostre cas, i pel que fa als Grups Operatius, a més, té el valor afegit de treballar més estretament amb les cooperatives federades i obtenir resultats més satisfactoris.

“Aquest tipus de projectes fa que els professionals de la recerca i la innovació ens adonem encara més de les moltes possibilitats i els bons resultats que dona la col·laboració entre el sector públic i el privat”

-El que heu aconseguit amb aquest projecte obre o pot obrir les portes a futures iniciatives?

Ricard Carreras: Sí, tot i que l’ajut va acabar, el projecte continua viu i ens ha obert les portes a la millora. Tenim la intenció d’incorporar nous productes quan trobem una solució per als problemes que van presentar els subproductes descartats. També tenim molta feina a fer en el tema de l’envasament.

Joan Serra: Segur. Hem fet un pas endavant en la recerca i això sempre ens porta a nous reptes. Hem vist la importància del material vegetal i això ens obligarà a actualitzar la informació amb les noves varietats que vagin sortint. També ens ha permès entrar en contacte amb altres tipus de produccions, com ara els farratges, i ens ha mostrat que encara queda molt a fer en blat de moro.

Màrius Simon: Sí, l’experiència obtinguda i els contactes establerts entre els membres del grup obren la porta a futures col·laboracions. D’altra banda, per a la FCAC, els Grups Operatius representen una oportunitat amb molt de potencial en l’àmbit de l’assessorament en innovació i la transferència d’aquesta innovació a les cooperatives i al sector. Ens interessa molt poder anar explicant aquestes experiències a les cooperatives que fins ara no hi han participat o ho  han fet poc en projectes de R+D+I, i ajudar-les en aquest camí que s’ha de fer per força si es vol millorar la competitivitat.

“els Grups Operatius representen una oportunitat amb molt de potencial en l’àmbit de l’assessorament en innovació i la transferència d’aquesta innovació a les cooperatives i al sector”

-Com valoreu la dinàmica general de treball del GO? Heu trobat alguna dificultat?

Ricard Carreras: La col·laboració entre nosaltres, altres col·laboradors subcontractats, l’IRTA i Pavesa ha estat molt bona. És cert que finalment no hem acabat desenvolupant una línia conjunta i més àmplia de productes amb l’altre soci, però la implicació de tothom ha estat molt bona.

Joan Serra: Dificultats, sempre n’hi ha. De vegades, tenen a veure amb les nostres pròpies limitacions. Nosaltres podem ser experts en un tipus de cultiu, per exemple el blat de moro, però necessitem el suport de gent especialista en altres coneixements concrets, per exemple micotoxines. Per sort, aquesta mena de projectes ens posen en contacte els uns amb els altres. D’altra banda, quan vols encarar un tema, inicialment, pots trobar enfocaments una mica proteccionistes. En el nostre cas, hom podria dir que parlar de segons quina varietat no tan bona com d’altra en un aspecte determinat pot crear barreres en segons quins grups o empreses, o que donar visibilitat a alguns problemes pot ser polèmic, com, per exemple, la presència de micotoxines. Després, un cop t’hi fiques, ets  capaç de crear complicitats entre els diferents agents i avançar.

Màrius Simon: La nostra valoració és molt bona. El treball dels Grups Operatius d’EIP-Agri implica la col·laboració, com a mínim, entre dos agents. Ens acostem al concepte d’Open Innovation que crec que és la manera de treballar actual. Cada vegada més ens allunyem d’un model d’innovació format per agents aïllats i anem cap a un model de creixement compartit entre empreses productores i tecnològiques, centres de recerca i administracions. Aquesta barreja de tipologies i perfils té molts avantatges.

-Quin és el balanç global de l’experiència?

Ricard Carreras: El balanç de l’experiència dels Grups Operatius és molt positiu. Crec que fins i tot ha anat millorant en cada convocatòria. Una de les coses que s’agraeix més és la simplificació dels papers relatius al personal. El fet que el projecte inclogui la figura del coordinador facilita molt les tasques administratives i de control de terminis. Sempre hi ha coses a millorar, però continuarem treballant en aquesta línia.

Joan Serra: El balanç, sense cap mena de dubte, és molt bo. El més gratificant és veure que el percentatge d’utilitat de la recerca és molt alt. Això és més fàcil quan es tracta amb problemàtiques reals de les empreses, elles mateixes cerquen solucions a mida i les apliquen. D’altra banda, diria que és un dels ajuts més fàcils que hi ha.

Màrius Simon: Després d’estar uns anys en el sector i dedicat a projectes d’invocació, diria que és el meu programa de línies d’ajut preferit. És el que recomanem més des de la FCAC a les cooperatives com a instrument per començar o bé continuar en l’execució de projectes d’innovació.

“El més gratificant és veure que el percentatge d’utilitat de la recerca és molt alt”