DIETA MEDITERRÀNIA | 29/04/2010  AlimenCat

Joan Castells  "Darrera d'un gran cuiner sempre hi ha productes de gran qualitat"

Al 2010 la dieta mediterrània pot ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Hem entrevistat a Joan Castells, director general de la Fundació Dieta Mediterrània (FDM), per conèixer millor aquesta iniciativa i tot el que l'envolta.

jcastellscont

Joan Castells, director general de la Fundació Dieta Mediterrània. Font: FDM.

Al 2010 la dieta mediterrània pot ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Hem entrevistat a Joan Castells, director general de la Fundació Dieta Mediterrània (FDM), per conèixer millor aquesta iniciativa i tot el que l'envolta.

Joan Castells és el director general de la FDM des de la seva creació l'any 1996, i actualment combina aquesta feina amb la seva tasca com a consultor i assessor d'empreses agroalimentàries.
 
Senyor Castells, tothom sap què és la dieta mediterrània, però potser no es coneix prou bé el que fa una fundació com la que vostè dirigeix. Podria explicar-nos quan es va crear la FDM i quines activitats duu a terme?
 
La Fundació va néixer l'any 1996, per iniciativa d'un grup d'empreses del sector agroalimentari, conscients de la necessitat de promoure, investigar i difondre l'estil de vida de la dieta mediterrània. Els darrers anys s'hi han afegit el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí i l'Ajuntament de Barcelona, que ha estat patrocinador nostre gairebé des del principi.
 
Són moltes les activitats que desenvolupem des de la fundació i totes tenen per objectiu difondre i promoure la dieta mediterrània, intentem arribar als principals grups de la població vinculats a l'alimentació. Algunes de les nostres activitats són: els tallers pràctics a les escoles, en els quals ja hi han participat més de 100.000 nens i nenes, els tallers per a consumidors, els congressos internacionals per experts en nutrició (hem fet vuit edicions), la participació en diferents programes de ràdio i televisió, la publicació de llibres i materials diversos, els programes d'identificació de restaurants amb una oferta saludable i mediterrània i les col·laboracions amb empreses de distribució i amb els productors dels diferents sectors relacionats amb la dieta mediterrània. Finalment, cal esmentar la candidatura presentada a la Unesco per a inscriure la dieta mediterrània com a Patrimoni Immaterial Cultural de la Humanitat.
 
Un dels projectes de la Fundació ha estat Amed, que té com a objectiu promoure l'alimentació mediterrània en establiments de restauració. Com qualificaria aquesta experiència? Quants establiments s'hi han adherit?
 
Amed és un projecte amb grans expectatives pel fet de considerar la restauració com un sector molt important i prescriptor de tendències alimentàries. Cada vegada és més usual menjar fora de casa i això fa que sigui un sector amb molts clients, que compren tant producte fresc com manipulat o processat. És un sector cada cop més professional i el consumidor també és més exigent, d'aquí que amb el Departament de Salut s'iniciés el projecte d'identificar aquells restaurants, bàsicament de menjar diari fora de casa, que ofereixen una oferta equilibrada en base a una alimentació mediterrània.
 
Encara és aviat per poder avaluar el resultat d'aquesta iniciativa, però ens podem donar per satisfets allà on s'ha dut a terme. D'altra banda, cal destacar la participació de les cuines col·lectives (per exemple, de menjadors laborals) en el projecte. En definitiva, en aquest moment hi ha més de 150 establiments i cuines adscrites o en procés d'acreditació i s'està donant de menjar a més de 17.000 persones cada dia amb una oferta saludable i mediterrània.
 
El proper pas és incrementar-ne la difusió, tant a nivell geogràfic com a nivell de comunicació, i potenciar el distintiu Amed.
 
M'agradaria remarcar com n'és d'important la futura implantació d'aquesta campanya, perquè podrà afavorir la promoció dels productes locals i de temporada en establiments de menjar diari.
 
El 29 d'agost de 2009, Espanya, Grècia, Itàlia i El Marroc, van presentar conjuntament a la Unesco, a París, la candidatura de la dieta mediterrània per a la seva inclusió al llistat del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. El comitè especialitzat prendrà una decisió al novembre. Quin ha estat el paper de la FDM en aquesta iniciativa, en la seva gestió i en la seva evolució?
 
La FDM ha estat la promotora d'aquesta iniciativa, que es va presentar en el seu Patronat al 2005. Amb el suport de les institucions patrones de la FDM, com per exemple el DAR, vàrem començar a preparar la candidatura, consensuant amb el Govern Central la participació d'Itàlia, El Marroc i Grècia.
 
La FDM ha estat, i continua essent, la Coordinadora Transnacional de la Candidatura i la seva representant a la societat civil; és a dir, la responsable de què el dossier i els materials que s'han presentat recullin el necessari, i de coordinar aquests continguts amb els països socis del projecte. Des del punt de vista institucional, dóna el suport necessari a les administracions, que són les que presenten la candidatura.
 

La candidatura de la dieta mediterrània com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

“compleix amb els requisits i, per tant, té totes les possibilitats de ser inscrita”.

 
Quines perspectives d'èxit té la candidatura?
 
Després de moltes reunions amb professionals de l'entorn de la Unesco i dels països socis de la candidatura, estem convençuts de què, des de el punt de vista tècnic, compleix amb els requisits i, per tant, té totes les possibilitats de ser inscrita. També comptem amb el suport de diferents països del Mediterrani, cosa que serà important durant el període de decisió.
 
Quines conseqüències tindria la seva aprovació?
 
Les conseqüències en seran moltes i bones. La Unesco faria un reconeixement internacional a la cultura mediterrània i als seus patrimonis únics. Això enfortiria el compromís dels països mediterranis per a promoure i difondre la dieta mediterrània, en la seva vessant cultural, productiva (productes autòctons), ecològica i gastronòmica. A més de potenciar l'espai mediterrani i millorar la salut de la seva població.
 
La Unesco és un referent arreu del món. A molta gent li agrada conèixer els patrimonis de la humanitat; aquesta gent voldrà viure la dieta mediterrània ja sigui viatjant, adquirint-ne els productes, anant als restaurants... En definitiva, el Mediterrani obtindrà un reconeixement i un distintiu internacional.
 
Dins de la gastronomia mediterrània, la gastronomia catalana gaudeix de bona reputació. A què creu que és degut?
 
Els xefs catalans han combinat el patrimoni de les cuines catalanes amb la innovació, però també cal recordar que el Mediterrani sempre ha estat un espai integrador i cada cultura n'ha sabut extreure el bo i millor. D'aquesta manera, al llarg de la història, s'ha creat una cuina catalana diversa i molt rica, adaptada a cada temporada de l'any i a les circumstàncies de cada zona. Això, i la professionalitat dels grans mestres cuiners, ha situat merescudament a la cuina catalana en un bon lloc.
 
D'altra banda, darrera d'un gran cuiner sempre hi ha productes de gran qualitat i, en aquest cas, les nostres matèries primeres han estat a l'alçada, convertint-se en un símbol de tot el que pot donar aquest territori i la seva gent.
 
La nova cuina, més científica, més química, també pot inscriure's dins del concepte de dieta mediterrània?
 
Des de el punt de vista de combinació i producte, absolutament sí. Però el concepte de química, crec que s'ha dut més enllà del que realment és. Penso que s'ha treballat més amb el producte natural i s'ha presentat de diferents formes. En tot cas, el concepte de dieta mediterrània va més enllà del que mengem, si els plats estan fets amb criteris tradicionals del Mediterrani, com poden ser la diversitat i la integració, també poden considerar-se dieta mediterrània.
 
Catalunya no només compta amb restauradors de prestigi internacional com Adrià, Ruscalleda, Roca, Jubany… també disposa de varies associacions o fundacions especialitzades. Quina és la relació de la FDM amb aquests altres actors de l'àmbit de l'alimentació i la restauració?
 
La FDM manté un esperit obert i col·lectiu des de què es va crear, i lògicament el sector de la restauració és un exponent molt important en la promoció i difusió de la dieta mediterrània. Sempre que hem necessitat el recolzament de les institucions i/o actors del sector hem aconseguit la seva col·laboració, i quan ens han convidat a participar en alguna acció també hi hem estat presents.
 
La dieta mediterrània és com un paraigües que dóna cobertura a molts sectors específics del món de l'alimentació i és el nostre desig seguir a prop de tots els actors relacionats amb la cultura, la cuina, la producció i la salut, entre d'altres.
 
El sector de l'alimentació i la gastronomia han canviat molt en els últims cinquanta anys. L'estil de vida modern i els nous aliments promoguts per la indústria són una amenaça per a la dieta mediterrània?
 
L'estil de vida actual sí que és una amenaça. Pel que fa als aliments, més que de nous parlaria de noves presentacions, nous procediments i noves aplicacions. Però prefereixo parlar més de la practicitat de la dieta mediterrània, capaç d'adaptar-se a diferents estils de vida. En molts casos, la industria facilita l'accés a menjar bé. Per exemple, sempre dic que avui en dia és més fàcil preparar una amanida que abans... No tenir temps ja no és una excusa, una altra cosa són les ganes de fer-la però ara és més fàcil menjar bé que fa uns anys. També és necessari recuperar l'activitat física, que és igual d'important que l'alimentació. Sovint es diu que hi ha problemes de sobrepès per l'excés de menjar, però no sempre és cert. Tan important que és el que es menja com el que es fa.

 

Informació relacionada