Joan Simó  “La Fundació treballa perquè els agricultors disposin d’eines que els facilitin la difícil tasca de produir i vendre aliments”

La Fundació Miquel Agustí està formada per un equip de recerca que fa més de 10 anys que treballa per impulsar l’estudi i millora de les varietats agrícoles tradicionals catalanes i promoure els productes autòctons de la nostra terra. Durant aquest temps l’entitat s’ha convertit en un referent per al sector hortícola català. Parlem del passat, present i reptes de futur de l’entitat amb el seu director científic, Joan Simó.

Joan Simó és biòleg (2007, UAB) i doctor en enginyeria agroalimentària i biotecnologia (2013, UPC) especialitzat en millora genètica i agronomia. És professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i imparteix classes a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) i a la Universitat Politècnica de València (UPV). Actualment també és el director científic de la Fundació Miquel Agustí i l’investigador principal del grup de recerca reconegut per l’AGAUR, que duu el mateix nom.

-Com valoreu els 10 anys de la Fundació?

La valoració no pot ser una altra que molt positiva. En 10 anys creiem que la Fundació ha sigut capaç de donar resposta als reptes pels quals va ser fundada, que va bàsicament eren treballar pel sector productiu, tot connectant el món de la recerca amb el sector agroalimentari i el món local. Creiem que al llarg d’aquests anys la fundació ha esdevingut un referent al sector hortícola de Catalunya i això també formava part dels objectius inicialment plantejats.

-Com s’organitza la fundació? Quin equip en forma part i quines són les principals àrees de treball?

La Fundació està formada per investigadors tant de la Universitat Politècnica de Catalunya com investigadors propis de la Fundació, que conjuntament conformen el grup de recerca reconegut per la Generalitat de Catalunya que duu el mateix nom. Es tracta d’un grup multidisciplinari que respon a la pròpia diversitat d’àrees que treballem a la Fundació. La millora genètica vegetal per a l’obtenció de noves varietats ha sigut sempre l’eix vertebrador de les tasques de la Fundació, i partir d’aquí, i en molts casos com a complement d’aquesta millora, treballem en àrees com l’anàlisi sensorial i la certificació de productes de qualitat, la conservació i promoció de l’agrobiodiversitat catalana, l’experimentació agrícola, la transformació agroalimentària o l’agricultura social i participativa, entre d’altres.

“La millora genètica vegetal per a l’obtenció de noves varietats ha sigut sempre l’eix vertebrador de les tasques de la Fundació”

-Amb quins projectes esteu treballant actualment?

Un dels aspectes dels quals més contents estem és la transversalitat de projectes que duem a terme des de la Fundació, ja que ens permet treballar amb pràcticament tots els agents de la cadena alimentària, des dels productors fins els consumidors, passant pels transformadors, i en col·laboració dels principals agents públics d’àmbit nacional i local, així com diverses entitats de recerca. Això ens permet tenir un visió molt àmplia del sector i alhora executar projectes que integren aquests diferents agents.

Actualment estem treballant amb projectes directament relacionats amb la millora de la producció primària de la mà de Cooperatives com la Coop Conca de la Tordera amb el tomàquet de penjar o amb la Coop de Valls i l’IRTA amb el Calçots; treballem amb Conserves Ferrer i la Coop Progrés Garbí per a la millora de la qualitat de les conserves de Mongeta del Ganxet; en l’àmbit de la conservació de recursos en entorns d’espais protegits amb els productors de l’Associació dels Espigalls del Garraf i de la mà de la Diputació de Barcelona estem impulsant i millorant els Espigalls del Garraf com a producte propi del Parc Natural del Garraf, així com amb la gent del Parc Natural del Montsant, amb qui estem treballant amb la recuperació, caracterització i conservació de varietats tradicionals de la zona del Parc. També amb agricultors de Collserola i, acompanyats pel Parc Natural de Collserola, estem impulsant el cultiu del tomàquet Mandó a l’entorn del Parc; amb el suport del Departament d’Agricultura i en el marc de la conservació de l’agrobiodiversitat estem impulsant projectes amb varietats d’enciams i de tomàquets que permetin la caracterització de varietats conservades per tal que la transferència al sector sigui més senzilla; i en l’àrea d’impuls a les marques de qualitat i en el de desenvolupament de producte de qualitat, des de l’any passat la Fundació és la responsable de la certificació del producte comercialitzat sota la denominació IGP Torró d’Agramunt.

Finalment, la Fundació impulsa diversos projectes per a la recuperació i millora de varietats tradicionals amb valor afegit com la Ceba de Coll de Nargó (de la mà de l’Ajuntament de Coll de Nargó), la col brotonera de Terrassa, amb la col·laboració de la Fundació Sant Galderic, diverses varietats de bràssiques en l’entorn del Parc Agrari del Baix Llobregat, varietats d’enciams per cultiu en ecològic a partir de selecció participativa o noves varietats de mongetes per les DOPs de Ganxet i fesols de Santa Pau.

-Quins són els principals reptes de futur de la Fundació?

El principal repte de futur segueix sent el principal objectiu que ens vàrem plantejar al començar aquesta aventura, i no és altre que ajudar a la pagesia del nostre país a seguir treballant dignament. La dinàmica del sector els darrers anys no és molt esperançadora en aquest sentit, i cada any es jubilen agricultors sense relleu generacional. Cada any, doncs, perdem experiència i perdem cultura agrícola. La pagesia és segurament el sector més important que tenim, doncs estructura el territori i ens dona de menjar. La Fundació treballa per donar eines als agents del sector per tal que siguin més competitius, però també perquè esdevingui un sector més valorat per la nostra societat i per tant, poc a poc, esdevingui més atractiu pels joves.

L’aposta de la Fundació és el producte de qualitat i proximitat, la gestió agrícola el més mediambientalment respectuosa i la innovació i recerca constant per tal d’oferir les millors eines en cada moment.

“El principal repte de futur segueix sent el principal objectiu que ens vàrem plantejar al començar aquesta aventura, i no és altre que ajudar a la pagesia del nostre país a seguir treballant dignament”

-En un context internacional de canvi climàtic i globalització, les varietats tradicionals i les seves llavors són un recurs genètic molt important. Per què és tant important la recuperació i el foment de les varietats tradicionals catalanes?

Les varietats tradicionals són la base de l’agrobiodiversitat de cada territori i alhora l’herència dels agricultors que l’han treballat. El fet de disposar de diversitat genètica és la garantia que serem capaços de resoldre els reptes de futur. A més a més, les varietats tradicionals, en molts casos, van acompanyades d’informació cultural associada que encara els hi donen més valor. En una agricultura on es vulgui posar en valor la qualitat, la proximitat i, en definitiva, la singularitat de cada producte les varietats tradicionals hi tenen un paper imprescindible. Sembla que el Departament d’Agricultura se n’ha adonat i ja fa uns anys va impulsar el Pla d’acció per la Biodiversitat cultivada, de la qual en formem part activa, i que pretén conservar, promoure i investigar entorn a les varietats locals de Catalunya.

“En una agricultura on es vulgui posar en valor la qualitat, la proximitat i, en definitiva, la singularitat de cada producte les varietats tradicionals hi tenen un paper imprescindible”

-Quines característiques i condicions tenen les varietats tradicionals?

La principal característica de les varietats tradicionals és la coevolució amb els agricultors i consumidors d’un territori. Al llarg dels anys, aquestes varietats han estat seleccionades pels agricultors seguint criteris sovint de qualitat però també d’adaptabilitat a les condicions de cultiu on eren cultivades. Això ha fet que en molts casos siguin varietats que presenten una qualitat diferenciada i alhora major adaptació a les condicions de cultiu (tant climàtiques com biològiques) del territori d’on són tradicionals. Per tant, en molts casos, són una molt bona font d’on partir per tal de millorar-les i adaptar-les a les condicions de cultiu, però també de mercat actuals.

“són varietats que presenten una qualitat diferenciada i alhora major adaptació a les condicions de cultiu (tant climàtiques com biològiques) del territori d’on són tradicionals”

-Considereu que Catalunya és una terra de gran riquesa varietal? Si és així, a què es deu?

Efectivament Catalunya, especialment per algunes espècies, és una regió extraordinàriament rica a nivell varietal. L’àmplia tradició agrícola de moltes zones del territori, lligat amb una diversitat enorme d’ambients i juntament amb la tradició de zona important de comerç internacional ha fet que actualment disposem d’una àmplia diversitat de varietats per espècies com el tomàquet, les mongetes, les cebes, les cols, però també les principals espècies cerealístiques o de fruiters.

-Una de les principals línies de treball de la vostra entitat és la conservació de la biodiversitat cultivada amb varietats tradicionals hortícoles provinents de tota la geografia catalana. En què consisteix el treball? Què és i com funciona el Banc de Germoplasma? Quantes llavors hi ha actualment?

El Banc de Germoplasma de la Fundació és una eina imprescindible per a la nostra feina. Les llavors, per tal que puguin rebrotar, han d’estar vives, i en unes condicions d’emmagatzematge no adequades, aquesta viabilitat pot esdevenir extraordinàriament curta. El banc ens dona temps. El nostre objectiu seria que les llavors s’hi passessin el menor temps possible, entre que les localitzem, les caracteritzem i algú les torna a fer servir. La millor gestió de l’agrobiodiversitat és, sense dubte, el seu ús. Evidentment, no totes les varietats poden estar cultivades al mateix temps i, de fet, moltes d’elles no tindrien gaire interès. La nostra feina és assegurar-nos que aquelles que estan a punt de perdre’s (per exemple quan es jubila un agricultor o perquè estan mal guardades) es puguin conservar durant més temps, i mentrestant poder-les caracteritzar per tal de valorar quin interès poden tenir, i en quina mesura podran ser aprofitades, o bé directament per algun productor o bé per ser utilitzades en algun programa de millora. 

Evidentment tot això porta molta feina i actualment no disposem dels recursos suficients com per disposar del banc que ens agradaria, on totes les entrades estiguessin caracteritzades i amb llavor suficient com per ser repartida per aquell qui volgués. No obstant, ens hi anem acostant. Actualment disposem de més 2.000 entrades diferents, sobretot de mongeta i tomàquet, dues espècies per les quals la Península Ibèrica està considerada un dels centres de diversificació més importants al món. De moltes d’elles ja disposem d’informació agrícola i fins hi tot sensorial.  

“Actualment disposem de més 2.000 entrades diferents, sobretot de mongeta i tomàquet, dues espècies per les quals la Península Ibèrica està considerada un dels centres de diversificació més importants al món”

-Pel que fa als treball de recerca i millora de les metodologies d’anàlisi sensorial de productes hortícoles, quina és la finalitat d’un panel de tast i quants n’hi ha actualment?

L’objectiu del panel de tast és valorar objectivament el producte que en aquell moment estigui provant. Existeixen nombroses proves i fins hi tot tipus de panels. Nosaltres majoritàriament fem servir panel de tastadors entrenats que valoren en una escala de 0 a 10 els atributs que en cada espècie s’hagin consensuat. Aquests atributs són els que ens permeten descriure sensorialment cada producte i, per tant, ens permet caracteritzar-los, comparar-los o escollir-los. Actualment a la Fundació disposem de panels entrenats de tomàquet, mongeta, ceba, calçot, col i torró.

-També organitzeu estudis de consumidors per desxifrar les seves preferències en referència als atributs sensorials dels aliments. Han canviat d’alguna forma els gustos o interessos dels catalans en els darrers anys pel que fa als productes que estudieu?

Efectivament els estudis de consumidors ens permeten o bé definir el camí que hem de seguir en un programa de selecció o millora, o bé valorar si el resultat final del programa ha estat satisfactori. Es fa difícil valorar si els gustos amb aquests 10 anys han canviat en alguna direcció concreta, però sí que hem pogut observar com cada vegada els consumidors són més exigents, saben millor el què els hi agrada i el què no, i això creiem que és una molt bona oportunitat per aquells agricultors que vulguin treballar amb varietats amb una qualitat sensorial diferenciada i, per tant, que aquesta esdevingui un valor afegit i un oportunitat de diferenciació al mercat.

-Pel que fa als programes de millora de les varietats tradicionals, compteu amb milloradors especialistes en la millora genètica del calçot, la mongeta, el tomàquet i la col. En què consisteixen aquestes millores i  quin és l’ús final de les varietats aconseguides?

La Fundació treballa perquè els agricultors disposin d’eines que els facilitin la difícil tasca de produir i vendre aliments. Es fa difícil pensar que a l’agricultura catalana podrà competir per preu amb productes vinguts de països on la producció és molt més barata. Així doncs, la diferenciació per qualitat creiem que ha de ser l’estratègia a seguir. En aquest sentit, la fundació treballa per millorar aquelles varietats que ja presenten un valor sensorial diferenciat però que en molts casos presenten deficiències importants en altres aspectes agronòmics com el rendiment o la resistència a fisiopaties. Aquest és el cas de la gran majoria de varietats que hem desenvolupat, totes elles partint de varietats tradicionals amb mancances agronòmiques importants però amb una qualitat sensorial diferenciada i que, a través de programes de selecció i millora, les hem anat millorant per aspectes que les feien partir en desavantatge a l’hora de ser escollides pels agricultors. Totes les varietats les posem a disposició dels agricultors interessats o directament passen a ser propietat seva. En cap cas tenim intenció d’esdevenir una casa de llavors, volem fer una millora genètica pública que permeti obtenir varietats que ajudin a millorar la rendibilitat de les explotacions catalanes.

“la fundació treballa per millorar aquelles varietats que ja presenten un valor sensorial diferenciat però que en molts casos presenten deficiències importants en altres aspectes agronòmics com el rendiment o la resistència a fisiopaties”

-A la Fundació impulseu les marques de qualitat i assessoreu la IGP “Calçot de Valls” i les DOP  “Mongeta del Ganxet” i “Fesols de Santa Pau”. Per què és tan important la creació de segells de qualitat? Quines condiciones han de complir els productes registrats?  El consumidor final és prou conscient del que hi ha rere cada etiqueta de producte protegit?

Seguint amb la línia de diferenciació per qualitat, creiem imprescindible que aquesta qualitat sigui objectivable i demostrable. Els segells de qualitat permeten al consumidor adquirir productes sense preocupar-se per si compliran els requisits de qualitat, ja que els segells els hi ho asseguren. Això s’aconsegueix si les marques són exigents amb les condicions de comercialització de cada producte i per altra banda si el consumidor és coneixedor del significat del segell.

En línies generals la primera part es compleix i les marques de qualitat passen auditories que així ho garanteixen, no anem tant bé amb la segona part. Actualment disposem d’un gran nombre de segells i marques que acompanyen els aliments i sovint el consumidor es perd entre tanta distinció. Creiem que s’ha de seguir treballant amb la difusió d’aquests segells de qualitat, així com s’ha de seguir impulsant la creació de nous segells sempre i quan les condicions siguin les adequades (producte singular lligat a un territori i un nombre important de productors disposats a tirar endavant amb la marca i garantint un mínim de producció).

La poca presència de marques de qualitat en productes hortícoles segurament és degut a la forta atomització del sector, que complica la creació d’associacions fortes que les impulsin, i la fundació, en molts casos, juga aquest paper cohesionador i alhora impulsor perquè s’acabi creant un consell regulador que és qui en definitiva gestionarà la marca de qualitat.

“Els segells de qualitat permeten al consumidor adquirir productes sense preocupar-se per si compliran els requisits de qualitat, ja que els segells els hi ho asseguren”

-En agricultura social heu posat en marxa el projecte Tomaliers i esteu impulsant ara el projecte Social Plant Breeding, una aproximació participativa a la millora de les plantes cultivades. En què consisteix?

Són projectes força diferents però que efectivament forment part del vessant més social de la Fundació. Tomaliers va ser un projecte meravellosament difícil, on durant uns mesos, els investigadors de la fundació vàrem conviure amb un grup de joves de Sant Vicenç dels horts els quals el vàrem formar en agricultura i comunicació i plegats vàrem dur a terme un projecte que tenia per objectiu el desenvolupament d’una nova varietat de tomàquet pel municipi. Va ser una experiència molt diferent a la que estem acostumats, però que en certa manera vàrem acabar aprenent més nosaltres que ells.

D’altra banda, el projecte de selecció participativa té un objectiu diferent. En aquest cas, el que busquem és la col·laboració dels agricultors en els programes de millora que estem duent a terme. Es tracta d’aprofitar l’enorme experiència que tenen en el cultiu de cada varietat per tal que ens ajudin a caracteritzar-la i alhora valorar-la pels atributs que entre tots decidim. És una estratègia freqüent en països en vies de desenvolupament, però que creiem que aplicada aquí té també tot el sentit del món, ja que enriqueix enormement els programes i alhora els fa més propers als qui un cop finalitzats han de fer servir les varietats desenvolupades.

-També dissenyeu productes transformats elaborats a partir de varietats tradicionals catalanes. Amb quina finalitat? Quins nous productes han tingut millor resposta fins ara?

Seguint amb la recerca de l’excel·lència en qualitat sensorial i buscant també donar noves eines als productors, hem treballat també en el desenvolupament de productes transformats d’elevada qualitat. El que busquem és que el valor diferencial que moltes varietats tradicionals presenten quan es consumeixen directament no es perdi en el procés de transformació, i alhora, busquem donar noves sortides als productes que en molts casos són difícils de revaloritzar. En col·laboració amb l’IRTA i el CETT hem treballat amb productes transformats de calçots, bràssiques i mongetes. Esperem que en breu, algun d’aquests productes el puguem trobar al mercat.

-A la Fundació heu aconseguit obtenir quatre varietats diferents en tomàquet, fesol i mongeta. Quines són i quines principals característiques tenen cada una?

Una bona mostra de part la feina que hem dut a terme aquests darrers anys són les varietats que hem desenvolupat. En podríem destacar quatre, que corresponen a quatre espècies diferents. En tomàquet la varietat Montgrí: una varietat del tipus varietal Pera de Girona, amb una gran acceptació per part dels productors i sobretot dels consumidors. En mongeta, la varietat Montcau, que es tracta d’una varietat de tipus varietal Ganxet, amb un elevat grau de ganxo i una qualitat sensorial molt bona, i que actualment és una de les varietats que s’usen a la DOP Mongeta del Ganxet Vallès-Maresme. En mongeta, o millor dit en fesol, la varietat Croscat, una varietat que correspon al tipus varietal tavella brisa, amb bones característiques agronòmiques però especialment sensorials, com en el cas anterior, és una de les varietats que s’usen dins al DOP Fesols de Santa Pau. I finalment, en calçot, la varietat Montferri, que està dins del tipus varietal ceba blanca de Lleida que, tot i conservar les propietats sensorials de la varietat inicial, presenta un increment significatiu del rendiment. Actualment aquesta darrera varietat és la més utilitzada pels productors de la IGP Calçot de Valls.

-Pel que fa a l’agrodiversitat catalana, heu estudiat i definit les diferents varietats de tomàquet, mongeta, col i ceba. Per què aquests productes? Com es formen noves varietats o com es poden recuperar les varietats tradicionals?

La Fundació tradicionalment ha treballat amb tomàquet, mongeta, ceba (i calçot) i col. La tria de les varietats respon bàsicament a dos criteris. Per una banda es tracta de quatre de les principals varietats hortícoles de Catalunya i, de fet, segurament per aquest motiu, sorgeix el segon criteri, que no és altra que hem treballat en allò que ens han demanat.

En tots elles hem seguit esquemes similars de treball, que són bàsicament el recull exhaustiu de la agrobiodiversitat existent per a cada espècie, la seva conservació i caracterització, i el desenvolupament d’eines que en permetin la seva millora, que passen des de millores en les tècniques de cultiu fins a la recerca dels gens responsables dels principals caràcters d’interès, passant per la creació de panels de tast, tècniques de caracterització, definició d’idiotips o la creació de marques de qualitat, entre d’altres.

“Creiem que els programes de selecció i millora són una eina més que tenim per tal de conservar la nostra agrobiodiversitat”

Creiem que els programes de selecció i millora són una eina més que tenim per tal de conservar la nostra agrobiodiversitat. La manera més senzilla de conservar les coses és fent-les servir, i perquè això passin hem de disposar de varietats que siguin d’interès pels nostres agricultors. Buscar atributs que puguin esdevenir un valor diferencial pels consumidors, fer-ho amb l’ajuda dels agricultors, però també dels consumidors, buscar eines que facilitin el cultiu o la conservació d’aquestes varietats, promocionar el consum de proximitat i les marques de qualitat són algunes de les estratègies que han de servir per conservar la nostra agrobiodiversitat.