ENTREVISTA | 06/02/2014  RuralCat

Josep Mataró i Clopés  "Fa falta canviar i millorar el model de gestió de les castanyedes"

L'Associació de Propietaris del Montseny té molt a dir i fer en la preservació del patrimoni econòmic, cultural, paisatgístic i ambiental del massís. Entre altres accions, col·labora en la recuperació de les castanyedes, que representen una massa forestal important i formen part de la història del Montseny

Josep Mataró és enginyer tècnic agrícola, diplomat forestal, empresari i president de l'Associació de Propietaris del Montseny

Josep Mataró és enginyer tècnic agrícola, diplomat forestal, empresari i president de l'Associació de Propietaris del Montseny

Josep Mataró és enginyer tècnic agrícola, diplomat forestal i president de l’Associació de Propietaris del Montseny. Actualment, porta amb el seu fill l’empresa Foagma, dedicada a la gestió i comercialització de la finca forestal-agrícola d’El Mataró de Cerdans, en els termes municipals d'Arbúcies i Espinelves. Als anys noranta, també van reformar una antiga masoveria familiar per convertir-la en casa de colònies i aula d’entorn rural amb la finalitat de donar a conèixer sobre el mateix terreny el treball diari de la gent que hi viu i en viu.


Quins són els objectius de l’Associació de Propietaris del Montseny?

Els estatuts de l’APMontseny en defineixen els objectius en quatre grans punts: agrupar la propietat per posar en valor el patrimoni humà i natural del massís; fer efectiva la seva planificació i potenciar la gestió agrària i forestal; representar els interessos comuns de la propietat davant de les administracions públiques i organitzacions privades, i difondre els beneficis socials, econòmics i ambientals de la gestió sostenible dels recursos del massís.

L’associació es va constituir l’any 2009 i és oberta a totes les propietats en sòl rústic. Avui som uns 260 socis, que representem aproximadament unes 20.000 hectàrees i el 60% de la propietat del Montseny.


Quina és la situació actual del castanyer al massís del Montseny?

El castanyer ha estat durant segles una de les espècies forestals més productives del Montseny tant per l’aprofitament que se’n feia de la fusta com per la producció de fruit. La pèrdua d’importància de la castanya com a aliment, l’èxode rural, l’aparició d’algunes plagues i malalties, el rebuig de la indústria al roig de la fusta o el tancament de serradores l’han portat a una situació força crítica. Actualment, ens trobem amb importants masses forestals sense gestionar ni talar.


Quines perspectives hi ha d’incrementar-ne la utilització o l’aprofitament dels productes?

Les perspectives poden ser bones perquè, malgrat tot, és la segona espècie en importància al Montseny després de l’alzina, i per davant de sureres, fagedes i pinedes. No obstant això, primer se n’hauria d’incrementar la viabilitat econòmica. En aquest sentit, l’APMontseny ha realitzat i realitza accions per promoure l’ús de la fusta i el consum de la castanya, tant amb empreses com amb consumidors finals i en col·laboració amb administracions. Els productes poden ser de qualitat però han de tenir un mercat clar.


Creieu que el model d’explotació ha fet un canvi i s’ha orientat més cap a la producció de fruit que de fusta?

El que és molt clar és que fa falta canviar i millorar el model de gestió de les castanyedes. La producció de fusta està molt limitada i canviar el model d’explotació per donar prioritat al fruit pot ser la solució per mantenir l’espècie, però implica canvis en l’estructura i la massa de les castanyedes, i això no és fàcil. La majoria són centenàries i una gran part provenen de plantacions destinades a la fusta per fer dogues i rodells per a bótes, barrils, etc. Alguns propietaris han emprès accions per afavorir la producció de fruit, però la manca d’un mercat estructurat no incentiva la inversió en aquest àmbit.


Quin és l’estat actual de les malalties del castanyer com per exemple el xancre o la tinta?

El xancre sembla que s’ha estabilitzat els darrers anys i els arbres tornen a presentar un bon aspecte. A les zones límit on van morir gairebé tots els castanyers, s’han plantant altres espècies.

Quant a la tinta, mai va arribar a ser un problema generalitzat com el xancre i la situació no ha arribat a ser greu.

 

“Les persones i les famílies que vivim i en vivim del massís som una peça clau en el manteniment del territori. Ha estat així en el passat i ho serà en el futur”

 

L’APMontseny participa en cap projecte per a la recuperació de castanyedes o la millora de la producció de castanyes?

L’Associació va participar en el projecte de Recerca i Desenvolupament de nous models productius i valorització de la castanya al Montseny, iniciat l’any 2011 dins el marc del Conveni de col·laboració i cooperació per a l’impuls de la gestió agroforestal al Parc del Montseny, amb la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i el Centre de la Propietat Forestal.

El projecte va permetre identificar i caracteritzar les varietats de castanya que tenim al massís i avaluar l’estat sanitari de les castanyedes. També, en una segona fase, vam participar en la recuperació de castanyedes de fruit abandonades i en clar procés de degradació, a 8 parcel·les pilot. Vam millorar-ne l’estat sanitari i vam analitzar els costos dels treballs de recuperació, manteniment i recol·lecció, i també la seva viabilitat econòmica.

D’altra banda, també hem participat en la recerca de nous models de gestió del castanyer com a arbre de fusta. Tradicionalment, es feia una primera aclarida de soques als 4 o 5 anys i una segona als 8 o 10 anys, amb un torn final de 25 anys. Ara, l’objectiu ha estat allargar el torn d’aprofitament, amb una única aclarida als 18 o 20 anys per obtenir un torn de 30 o 35 anys amb un diàmetre més gros i que pugui ser més atractiu per a la indústria, a més de reduir costos.

L’any 2011, vam fer una publicació per donar a conèixer a un públic més ampli la situació del castanyer, i l’any 2012 vam participar a les jornades silvícoles Emili Garolera, entre altres actuacions.

Nosaltres fem tot el que podem però tenim uns límits com a associació no tutelada i sense afany de lucre. Ajudar a gestionar les finques i realitzar aquestes activitats no és fàcil, però serà crucial per continuar avançant.


Quins són els futurs projectes de l’APMonseny?

Ara com ara i pel que fa al nostre futur, estem força preocupats per la proposta del Projecte de decret pel qual s’aprova la modificació del Decret 105/1987, pel qual es va declarar parc natural el massís del Montseny.

Trobem que la proposta que s’ha fet pública no té en compte els propietaris. Per exemple, tot i que les terres del Montseny són de titularitat privada en un 85%, es preveu la creació d’un òrgan de gestió de 40 membres, dels quals només 3 són propietaris. També s’estableix el dret de tempteig i retracte per part de l’Administració en totes les transaccions que es facin al parc. Per tant, si volem vendre les nostres finques o en el supòsit d’herències, s’ha de notificar tres mesos abans de fer qualsevol transacció i durant sis mesos l’Administració té el dret de tempteig i retracte; a la pràctica, una possible transacció pot quedar bloquejada fins a nou mesos. Això és un gravamen a les finques i genera un perjudici directe a la propietat. Hi ha molts altres punts de què volem parlar i que afecten des dels projectes de noves construccions fins a la captació d’aigües, passant per una càrrega administrativa i burocràtica excessiva...

Entenem que les normatives s’han de posar al dia i que la societat demana espais protegits ben gestionats, però, pel que fa a aquesta proposta, demanem anar a poc a poc, que se’ns deixi parlar i participar adequadament als propietaris. Les persones i les famílies que vivim i en vivim del massís som una peça clau en el manteniment del territori. Ha estat així en el passat i ho serà en el futur.