Esteve Bosch, membre i secretari fundador de l'AFRAC. Font: Can Boada.
En tres dècades l'Associació per al Foment de la Raça Asinina Catalana (AFRAC) ha dut a terme una feina espectacular quant a la conservació d'aquesta raça autòctona. Varen començar amb un registre de vuit someres i dos guarans i, avui en dia, poden parlar amb orgull de la seva col·laboració amb departaments d'investigació i projecció internacional. Hem entrevistat al veterinari Esteve Bosch i Franch, membre fundador i secretari de l'associació, per a conèixer la seva situació, on les tasques ramaderes es barregen amb el compromís i un xic de romanticisme.
Quan, com i per què es va fundar l'Associació per al Foment de la Raça Asinina Catalana?
Es va fundar l'any 1978 en una reunió entre el president actual, Pere Comas i Masgrau, i un servidor, tots dos vivíem en el món rural i érem conscients de què quedaven molt pocs ases i d'edat molt avançada. En aquell moment, l'extinció d'aquesta raça semblava imminent.
Jo havia viscut el final de l'època daurada de la producció de matxos i mules, als anys seixanta, i coneixia la realitat de la davallada d'aquesta producció. Casa meva ha estat una parada de sementals equins des de principis del segle passat fins a l'actualitat. Hi ha hagut èpoques en què hi havia quinze guarans actuant de forma molt prolífica en la reproducció d'eugues i someres.
Aquesta experiència i els coneixements que atorguen uns estudis com els de la carrera de veterinària em van conscienciar de la gran importància que tenia el fet de conservar una raça tan interessant i tan valuosa genèticament com l'asinina catalana. Per tant, en Pere Comas i Masgrau, un grup d'amics interessats en protegir aquesta raça, i jo mateix vam decidir constituir aquesta associació, l'AFRAC.
“En l'actualitat l'associació compta amb prop de 120 socis procedents de diferents indrets, tant de l'Estat espanyol com de l'estranger”.
Quines són les seves principals vies d'actuació o activitats?
En l'actualitat l'associació compta amb prop de 120 socis procedents de diferents indrets, tant de l'Estat espanyol com de l'estranger. La nostra missió és protegir, fomentar i donar a conèixer aquesta raça. La protegim censant els animals, realitzant estudis genètics, morfològics i de caracterització. Hem establert un llibre de registre per organitzar el llibre genealògic, que avui dia funciona a ple rendiment, identificant cada individu i la seva genealogia. També mantenim un nucli de reproductors.
D'altra banda, fomentem noves activitats dirigides a aquests animals, a la vegada que preservem les pròpies de tota la vida, com els treballs rurals d'horta, transport, arrossegament, companyia, cria i reproducció per a la producció, tasques de neteja de finques i del sotabosc, etc.
També realitzem tasques de difusió de la raça, així com d'organització de fires i concursos morfològics o cursos i jornades per donar a conèixer l'ase català i donar pautes per a la seva cria i ensinistrament.
Podria fer un esbós de quin és el perfil del criador de raça asinina catalana?
En primer lloc cal destacar que, siguin quins siguin els seus oficis o beneficis, són persones amb una sensibilitat especial, conscients de la importància que aquest animal ha tingut, té i pot tenir. Els criadors són tant comerciants que es dediquen a la producció i venda de l'ase, com persones que tenen una finca, petita o gran, en què aquest animal aporta quelcom a la seva explotació, en tots els sentits abans expressats.
La consanguinitat és un dels grans problemes d'aquesta raça? Què es pot fer per disminuir aquest factor?
La consanguinitat en totes les poblacions reduïdes pot ésser un problema si no es controla, però també pot aportar elements imprescindibles per a fixar una raça. Per això el Departament de Genètica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona realitza estudis periòdics i programes de reproducció dirigits, per tal d'evitar problemes de consanguinitat.
“Estudis sobre el comportament de les poblacions animals calculen que una raça està fora del perill d'extinció quan arriba als 1.000 exemplars. En l'actualitat hi ha uns 560 exemplars vius de la raça asinina catalana."
Per què l'ase català continua en perill d'extinció? Podria canviar aquesta situació? Com? Quan?
Estudis sobre el comportament de les poblacions animals calculen que una raça està fora de perill d'extinció quan arriba als 1.000 exemplars. En l'actualitat hi ha uns 560 exemplars vius de la raça asinina catalana.
El sistema de producció sol ésser extensiu i el creixement de la raça és lent, però ascendent. Creiem que en 15 anys es podria superar aquest llindar. Però com que, en l'actualitat, la demanda no és tan gran, no cal entrar en sistemes de producció intensius, perquè solen ésser cars i poc sostenibles.
