Josep Pintó  La producció de la poma d’altitud és la fructicultura heroica

Biolord és una iniciativa que creix per donar resposta a la situació econòmica deprimida del territori de la Vall de Lord. El projecte neix de les ganes de fugir del tercer sector predominant a la zona i reactivar l’economia i la xarxa social del poble a través de la producció de pomes de muntanya. Al 2016 es va constituir la cooperativa Biolord Coop. La majoria dels integrants de la cooperativa són de Sant Llorenç de Morunys però, amb els anys, s’hi han anat sumant productors del Berguedà, el Pallars, la Cerdanya i el Solsonès. Actualment són una quinzena els socis amb unes 17/18 hectàrees cultivades, totes elles de més de 700 metres d’alçada, que integren la denominació Poma de muntanya. Malgrat les dificultats de producció i l’increment del cost, vincular-se a la terra i al teixit productiu i social dels territoris del voltant és el que els dóna més força per seguir endavant. A més, l’acceptació comercial que han tingut és molt bona. Per a aquest 2020 tenien l’objectiu de produir 1.000 tones (abans de la crisi del Covid-19).

Josep Pintó és de Sant Llorenç de Morunys i treballa cambrer i aprenent de pagès. És el president de Biolord coop, una cooperativa orientada a la producció de poma a la muntanya que compta amb 16 socis productors i altres socis de serveis i col·laboradors.

-Com va començar la idea o el projecte de plantar poma d’altitud i per què?

El món rural en general, i les terres de muntanya en particular i el meu poble especialment, viuen immersos en un procés de decadència sostingut durant, com a mínim, les darreres dues dècades, quan sembla que l’únic argument per a generar economia hagi de ser el tercer sector, el turisme, i, lamentablement l’ocupació de l’escàs recurs del sòl per part del sector urbanístic. Aquesta és una estratègia que es demostra inútil si es pretén la pervivència dels pobles amb el manteniment de la identitat i el benestar de les gents que hi habitem. Conscients de la magnitud de la proesa, voldríem modestament invertir la tendència.

-Quin valor afegit creu que té? Què ens aporta de més?

Nosaltres produïm a una mitjana de 1.000 m d’altitud. És la muntanya qui mena organolèpticament el producte vers els seus límits: més crocanticitat, sucositat, aroma, color, acidesa que li dona frescor, durabilitat... Tot això converteix aquesta poma en un producte nou. En un aspecte social, hi ha cada vegada un públic més àvid dels valors que nosaltres preconitzem: l’agricultura respectuosa i l’economia social i cooperativa. A muntanya l’economia necessita d’esforços comuns per obtenir impactes positius i productes diferents. Ho practiquem i intentem explicar aquesta necessitat d’un producte ecològic, respectuós, proper, compromès... que realment tingui repercussió en positiu sobre el territori.

“En un aspecte social, hi ha cada vegada un públic més àvid dels valors que nosaltres preconitzem: l’agricultura respectuosa i l’economia social i cooperativa”

-Quina producció anual teniu? A quines zones està situada la vostra producció?

La nostra història comença el 2013, per tant, som al setè exercici. Diríem que encara estem en fase de implantació. Només algunes de les nostres hectàrees han arribat a la maduresa i se’n pot esperar el màxim rendiment productiu. Enguany esperem de l’ordre de 500.000kg i en dos o tres exercicis hauríem d’estar perseguint les 1.000 Tn. Acceptem terres a un mínim de 700m d’altitud, som presents en cinc comarques diferents de tot el Pirineu català i estem en trànsit d’incorporar un nou soci a l’Arieja francesa.

-Quines varietats produïu i quines característiques tenen?

A partir del segon any de plantació, ja vam decidir que només apostaríem per varietats resistents al motejat. També per una qüestió de personalitat ens calia fugir de Goldens, Gales i Fujis, per això vam estar veient quines pomes guanyaven els concursos de tast a Itàlia. A partir d’aquí escollíem les que guanyaven i resistien al fong de la mota. Per bé que nosaltres canviem el nom a algunes  a l’hora de comercialitzar, hem apostat per Renoir, Opal, Mandi, Crimson crisp, Story inored, Ladina i algunes més en quantitats més modestes.

“A partir del segon any de plantació, ja vam decidir que només apostaríem per varietats resistents al motejat”

-Quines particularitats tècniques diferencia la poma d’altitud amb la de la plana? És més difícil i costosa de produir? Per què?

D’entrada cal esperar un 30% menys en producció i un 30% menys en calibre, per tant, si l’operativa fos comparable, ja tindríem un diferencial de cost important en la producció. Tanmateix, la meteorologia es mostra amb molt més rigor a la muntanya. A tall d’exemple, en els anys que portem hem patit una mitjana de cinc pedregades anuals en temporada vegetativa. És impossible plantejar-se la producció sense malles protectores. El control de l’herba és continu i no permet descans, doncs a muntanya hi plou; la convivència amb els fongs és dura i amb la fauna salvatge i amb la difícil mecanització d’unes parcel·les petites i d’orografies complexes. A més, les petites dimensions de les explotacions fan més difícil l’accés a recursos tècnics; amb prou feines superem una hectàrea d’explotació per soci com a mitjana. I, a més a més, cal afegir la nostra ignorància de nouvinguts, sense herències generacionals i practicant una agricultura desconeguda en un ambient incontrolat. Això és la fructicultura heroica.

-Quins són els principals avantatges i inconvenients d’aquest conreu?

Inconvenients n’he dit uns quants, en faltaria un de bàsic, el cost d’inversió. Estem gairebé al doble que a la plana. Cal esperar un mínim de 60.000€/ha. Com a avantatge únic però determinant, tenim la qualitat de la poma, que és diferent, excel·lent. Podria parlar també de la petjada hídrica, que arriba amb prou feines a la quarta part respecte a una poma de la plana.

“Com a avantatge únic però determinant, tenim la qualitat de la poma, que és diferent, excel·lent”

-Creu que el comprador pagarà la diferència de cost afegit respecte l’increment de qualitat?

Ho fa, ho tenim de sobres constatat. Ara bé, fins a on? Quina part del mercat s’ho vol o s’ho pot permetre? Fins al moment no hem tingut problemes comercials, però a mesura que incrementem produccions, se’ns obre un nou mar de reptes. Un futur molt proper dirà si els superarem.

-Com veu la producció de poma d’aquí a 10-15 anys a la plana? I a la muntanya?

Les condicions actuals i les que semblen a futur perjudiquen la poma de la plana. Des del meu poc coneixement diria que en les varietats convencionals no hi ha futur. Potser en algunes de millor adaptades que van apareixent hi ha camí a recórrer, però no oblidem que la plana mai ha estat l’hàbitat natural de la poma. Quant a la muntanya, no preveig cap generalització del conreu; els resultat fins al moment són massa erràtics com per tenir-hi confiança certa. Per altra banda, els grans fructicultors del país que podrien estendre aquesta fructicultura necessiten per a fer els seus projectes un mínim de superfície i condicions molt difícils de conjuminar en la muntanya alta. Potser hi ha un món més amable i més possible en les mitjanes cotes, a 400-600m. Cal pensar que quan a França i Itàlia parlen de poma de muntanya, molt rarament estan per sobre d’aquestes cotes. Aquí, segurament seria més fàcil de produir amb les nostres contrades i la qualitat millor que a la plana.