Pablo Bou i Lourdes Reig  Només una política marítima integrada permetrà fer front a una gestió conjunta i visibilitzar un sector en què Catalunya pot ser capdavantera

L’objectiu general de la Xarxa d’R+D+I Marítima de Catalunya – Catalan Network for Blue Innovation (BlueNetCat), un projecte cofinançat entre el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER, UE) i la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, és la creació d’un ecosistema inter i multidisciplinari de transferència i innovació en totes les àrees de l’Economia Blava. Es tracta de crear un entorn en què els grups de recerca que treballen en els diferents àmbits de l’Economia Blava a Catalunya puguin identificar reptes i objectius comuns que produeixin benefici econòmic i social. Emparada per l’Estratègia marítima de Catalunya, l’estratègia europea Blue Growth i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, la Xarxa està formada per prop de 600 experts, entre investigadors i tècnics de recerca, que tenen com a missió catapultar internacionalment un sector amb molt potencial a Catalunya. Parlem amb Lourdes Reig i Pablo Bou, directora i business development manager de la Xarxa Marítima d’R+D+I de Catalunya (BlueNetCat), respectivament.

Pablo Bou és llicenciat en Ciències del Mar per la Universitat de Vigo i Màster en Aqüicultura per la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria. La seva activitat professional ha estat sempre lligada, d’una o altra manera, a les “ciències blaves”, tant en l’execució com en la gestió de projectes. Durant els últims 10 anys, s’ha dedicat a la transferència de tecnologia i ha gestionat productes de recerca de grups catalans en els diversos àmbits de l’economia blava. Actualment, és el promotor/business development manager de la Xarxa d’R+D+I Marítima de Catalunya. Lourdes Reig és professora de la Universitat Politècnica de Catalunya, llicenciada en Ciències Biològiques, doctora en Ciències del Mar i màster en Comunicació Científica. El seu camp de recerca és l’aqüicultura, un tema que ha desenvolupat en producció, docència i investigació. En aquest àmbit, ha participat en projectes competitius i no competitius, ha publicat nombrosos treballs científics i ha produït un centenar de contribucions a congressos. Actualment, és directora de la Xarxa d’R+D+I Marítima de Catalunya.

Amb quina finalitat s’ha creat la Xarxa Marítima i en quins àmbits treballa?

L’objectiu general de la Xarxa d’R+D+I Marítima de Catalunya – Catalan Network for Blue Innovation (BlueNetCat) és la creació d’un ecosistema inter i multidisciplinari de transferència i innovació en totes les àrees de l’Economia Blava. Volem generar un entorn en què els grups de recerca que treballen en els diferents àmbits de l’Economia Blava puguin identificar reptes i objectius comuns que produeixin benefici econòmic i social. Un entorn multiplicador, que ultrapassa les competències i capacitats de cadascun dels grups i centres de recerca i així eixampla les fronteres del coneixement de cadascú i ens permet arribar més lluny.

L’activitat que hem programat a la xarxa BlueNetCat constituirà un pont entre els agents de la quàdruple hèlix, és a dir, acadèmia, indústria, administracions públiques i societat. Aquest pont ha de ser clau per millorar la competitivitat del sector mitjançant la innovació́ a Catalunya. Amb la finalitat d’incloure els principals reptes del mar, d’avui i de les pròximes dècades, la xarxa desenvoluparà la seva activitat en els àmbits següents: la pesca (professional i esportiva), l’aqüicultura, el turisme i les activitats maritimorecreatives i esportives, l’enginyeria marítima (costes, onatge, energies renovables, construcció naval i acústica), la biotecnologia marina, la conservació de recursos naturals (recursos vius i no vius), la cultura marítima, els riscos naturals i el canvi climàtic.

“Volem generar un entorn en què els grups de recerca que treballen en els diferents àmbits de l’Economia Blava puguin identificar reptes i objectius comuns que produeixin benefici econòmic i social”

BlueNetCat neix en un moment dolç, emparada per l’Estratègia marítima de Catalunya, que va ser aprovada l’estiu de 2018. Una estratègia regional que proposa una governança integral i harmònica dels nostre mar per millorar la qualitat de vida de la ciutadania i la qualitat ambiental i generar progrés i riquesa. Un model força singular que ha cridat l’atenció fora de casa nostra, com ho reflecteix la seva incorporació com a cas d’estudi al 2020 Blue Economy Report de la Unió Europea, en el qual també es dedica atenció a la creació de BlueNetCat. L’Estratègia dona un marc a la Xarxa i en reforça el sentit, i hi suma objectius i enfocament. Alineant-se amb l’Estratègia marítima de Catalunya, però també per la seva missió pròpia, la xarxa contribueix als objectius de l’estratègia Blue Growth de la Unió Europea i als Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides.

Qui forma part actualment de la xarxa?

La Xarxa Marítima, la componen un total de 591 membres, entre personal investigador, personal en formació i tècnics de recerca. Aquests membres pertanyen a 64 grups de recerca de set entitats catalanes de recerca. Les entitats són la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Rovira i Virgili (URV), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i l’Institut de Recerca en Tecnologies Alimentàries (IRTA).

Aquesta comunitat, que inclou una àmplia diversitat de perfils de formació, des de l’enginyeria fins a l’antropologia, des de l’economia fins a la geologia, constitueix un model de multidisciplinarietat que ens permet assolir l’objectiu abans esmentat i crear un ecosistema capaç de trobar solucions innovadores als reptes més diversos.

“La xarxa constitueix un model de multidisciplinarietat que ens permet assolir l’objectiu de crear un ecosistema capaç de trobar solucions innovadores als reptes més diversos”

Però, a més, BlueNetCat fa créixer la seva xarxa a través de multitud de col·laboradors externs, tant del sector industrial i de l’Administració pública com de la societat civil. Aquests contactes ens resulten claus per teixir complicitats i ser capaços d’identificar i encarar les nostres activitats de transferència de tecnologia.

Un dels objectius de la Xarxa és la gestió i transferència de les dades. Quins beneficis aporta per al sector?

Per prendre decisions en qualsevol àmbit, també en el marítim, és fonamental una avaluació objectiva de la situació mitjançant dades. Ara mateix, hi ha generades multitud de dades de procedències molt variades, especialment de projectes nacionals i europeus. Aquestes dades sovint queden contingudes dins la documentació dels projectes i els articles científics, quan molt sovint se’ls podria donar una finalitat econòmica i social. Estem parlant de dades d’onatge, batimètriques, de corrents, de contaminants, temperatures, entre moltes d’altres. Aquestes dades, correctament estructurades i empaquetades, poden esdevenir productes valorats pel sector que els permetin millorar les operacions logístiques. Un dels objectius de BlueNetCat és facilitar aquesta tasca d’estructurar les dades dels nostres grups de recerca en un portal visualitzador únic i accessible. Paral·lelament a aquesta tasca de gestió de les dades i la seva transferència, la Xarxa establirà la necessària i constant interacció amb el sector per millorar i adaptar els productes de transferència a les seves necessitats.

“Un dels objectius de BlueNetCat és facilitar aquesta tasca d’estructurar les dades dels nostres grups de recerca en un portal visualitzador únic i accessible”

Quines actuacions teniu previstes per als pròxims mesos?

La primera tasca és definir adequadament l’ecosistema que estem constituint amb la Xarxa, delimitar els límits dels coneixements que inclou i identificar i catalogar les necessitats que cada grup té i les que podem tenir conjuntament. Després d’aquesta primera identificació, podrem definir un catàleg de productes i serveis que poden ser útils al nostre entorn.

Un dels aspectes que està resultant més interessant en aquest moment és l’organització dels grups de recerca de la Xarxa per reptes marítims. Hem demanat als grups que identifiquin els reptes marítims transversals més rellevants des de la seva àrea de coneixement específica, però pensant en anar més enllà en abast i ambició. Això ens està permetent crear grups de treball multidisciplinaris amb expertesa en un repte concret, com poden ser els plàstics al mar o l’efecte dels fenòmens climàtics excepcionals com el temporal Glòria a la nostra costa. Aquests grups de treball per Reptes Marítims seran una eina molt útil per cercar oportunitats i possibles productes de finançament complementaris i atendre demandes d’agents externs, entre d’altres.

Cercant la nostra projecció externa, al llarg dels pròxims mesos tenim previst elaborar estudis estratègics que ens permetran establir el posicionament de la Xarxa en entorns internacionals i aproximar les tecnologies dels membres de BlueNetCat al mercat. Aquesta activitat de posicionament estratègic transcorre en paral·lel a l’activitat diària d’establir llaços entre els nostres grups de recerca i els agents externs i impulsar consorcis per projectes i contractes tecnològics, d’acord amb les possibilitats que sorgeixen o que identifiquem.

“Cercant la nostra projecció externa, al llarg dels pròxims mesos tenim previst elaborar estudis estratègics que ens permetran establir el posicionament de la Xarxa en entorns internacionals i aproximar les tecnologies dels membres de BlueNetCat al mercat”

Exteriorment, a part de participar en diverses trobades sectorials, l’esdeveniment més destacat serà el nostre primer congrés MarineHUB que, en un format o un altre, presentarà un fort component internacional. Aspirem que esdevingui un entorn de trobada de referència en la transferència de tecnologia en l’àmbit marítim.

En quin estat de salut es troba actualment el sector marítim català? En què pot ajudar la recerca i transferència tecnològica?

El sector marítim català té un potencial enorme, i compta amb empreses i coneixement en la pràctica totalitat dels àmbits de l’Economia Blava. Però, per visibilitzar aquest potencial i generar més iniciatives i interès, ens cal fer un esforç previ de definició del perímetre del sector. Fins ara, la informació de què disposàvem sobre Economia Blava ha estat desagregada. Pel fet de no existir l’àmbit com a tal fins fa molt poc, les àrees d’activitat que la componen s’han d’analitzar per separat per tenir la imatge completa de la salut de l’Economia Blava a Catalunya. La tasca d’agrupar aquesta informació sota el concepte paraigua d’Economia Blava ha començat just sota el lideratge de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims i en col·laboració amb l’IDESCAT. Un dels nostres grups de recerca que treballa en l’anàlisi del sector agroalimentari, el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA), està col·laborant també en aquesta primera delimitació del sector. Els primers resultats, publicats en el Blue Economy Report de la UE, constitueixen una primera passa molt important sobre la qual ja n’estan seguint d’altres.

“La recerca i la transferència tecnològica tenen un paper fonamental en la millora de la competitivitat sectorial en entorns tan canviants i punters com el marítim”

La recerca i la transferència tecnològica tenen un paper fonamental en la millora de la competitivitat sectorial en entorns tan canviants i punters com el marítim. En aquest sentit, només la identificació de 64 grups de recerca que poden contribuir aportant coneixement i productes de transferència ja té un valor molt important. És una aposta per valoritzar la recerca com un element estratègic indispensable que, de ben segur, donarà lloc a un futur sector marítim més robust, innovador i competitiu.

Quins són els principals reptes de futur del sector marítim català?

Internament, com a xarxa de transferència de tecnologia, som una mostra del que passa en altres àmbits de la recerca i la seva transferència cap a la societat. Per això, detectem un primer repte que és doble. D’una banda, la manca d’interacció entre la recerca i la indústria és una realitat en el nostre àmbit, com està passant en molts d’altres. Per això, BlueNetCat vol construir ponts que permetin superar la distància que ha de recórrer el coneixement entre el món de la recerca i la indústria o la societat, aquesta separació que ha estat anomenada en entorns internacionals com ‘la vall de la mort’, on moltes dades i idees queden aturades sense esdevenir innovació i progrés. Necessitem convertir els resultats de la recerca en quelcom tangible i comprensible per a la societat. D’altra banda, necessitem estructurar les nostres capacitats en una oferta tecnològica que sigui coherent amb les necessitats de la societat, cosa que implica un seguiment continu i en profunditat de quines són aquestes necessitats dels diferents actors i dels diversos subàmbits de l’economia blava. Aquests dos reptes constitueixen eixos estratègics que estem abordant i que alineen la nostra principal activitat amb objectius molt clars.

“Necessitem convertir els resultats de la recerca en quelcom tangible i comprensible per a la societat”

Externament, el sector marítim català ha de fer front a una sèrie de reptes per aprofitar al màxim el seu potencial. El principal repte és estructurar els diferents subsectors de l’Economia Blava, que configuren un sector jove pel que fa a la seva estructuració i cultura de col·laboració, com hem comentat anteriorment. Només una política marítima integrada permetrà fer front a una gestió conjunta i visibilitzar un sector en què Catalunya pot ser capdavantera. En aquest sentit, l’Estratègia marítima de Catalunya està actuant com un autèntic catalitzador del sector. La creació d’estructures com el Consell Català de Cogestió Marítima (CCCM), l’òrgan on hi ha la màxima representació d’actors i que és responsable del seguiment de l’Estratègia catalana, els Grups d’Acció Local Pesquera (GALP) responsables de la dinamització sectorial a escala local, l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), que canalitzarà l’activitat de recerca, i la xarxa BlueNetCat mateixa, que garantirà la transferència dels resultats de la recerca al sector, són passos fonamentals per assolir els objectius proposats. L’Estratègia és molt jove, però confiem que en veurem resultats a mitjà termini.

Finalment, pensem que hi ha un camí a recórrer en l’àmbit internacional. També a través de l’Estratègia, Catalunya es posiciona en l’entorn internacional, per exemple a través de la Iniciativa WestMED que circumscriu el concepte i el marc legislatiu de l’Economia Blava a l’àmbit mediterrani. A través d’aquesta iniciativa i altres instruments, es poden incorporar Bones Pràctiques d’altres regions i/o països a l’ecosistema blau català. Aquesta és una via encara poc explorada que pot reportar molts beneficis qualitatius i quantitatius. En el mateix sentit, BlueNetCat té en la internacionalització de la seva activitat un eix d’activitat que és un pilar fonamental.

Aquest és un sector que també ha estat fortament castigat per la pandèmia. Teniu previstes algunes accions/investigacions adreçades a ajudar el sector en aquest sentit?

Aquesta situació tan sobtada i alhora tan abrupta de la pandèmia ha produït unes conseqüències sanitàries, econòmiques i socials sense precedents en les darreres dècades. Com a conseqüència, algunes entitats del nostre entorn han disminuït la seva capacitat d’inversió en R+D+I i, de retruc, la seva competitivitat. Els efectes d’aquesta reducció poden ser visibles durant un període encara difícil de determinar. BlueNetCat intenta donar resposta a aquesta situació i incrementa els esforços per cercar oportunitats de finançament exterior a fi de facilitar aquesta transferència de tecnologia.

També estem treballant per comprendre aquelles àrees d’activitat on poden caldre més esforços en aquest moment. La pandèmia ha posat sobre la taula conceptes com ‘One Health. Una salut’, segons el qual la salut humana i la sanitat animal són interdependents i estan vinculades a la salut dels ecosistemes. Així, la conservació i millora dels oceans se situen en un punt central per garantir la qualitat de vida de la ciutadania. Aquest és un tema en què grups de recerca de la Xarxa hi poden contribuir significativament.

D’altra banda, la pandèmia no pot ser excusa per deixar de banda reptes vitals per a la Humanitat com el canvi climàtic. Considerem que la nostra responsabilitat és continuar aportant el nostre coneixement sobre aquest i d’altres temes que poden millorar la nostra societat.

“La pandèmia no pot ser excusa per deixar de banda reptes vitals per a la Humanitat com el canvi climàtic”