Activitats econòmiques i participació de la dona en els diferents sectors de l’entorn marí
En aquest article tècnic s’analitzen els volums d’activitat dels diferents sectors de l’entorn marí, la seva distribució territorial i estacional per arribar a identificar la presència de les dones en cadascun, les oportunitats que ofereixen i les barreres que queden per trencar.
L’Economia blava inclou totes les activitats econòmiques desenvolupades en l’entorn marí o que utilitzen els seus recursos.
01 Introducció
L’Economia Blava és un concepte holístic, relativament nou, que inclou totes les activitats econòmiques desenvolupades en l’entorn marí o que utilitzen els seus recursos. La Unió Europea ha reconegut la importància dels mars i oceans com a motors de l’economia pel seu potencial en innovació i creixement.
L’Economia Blava ha d’ésser però, verda, és a dir, cal garantir que totes les activitats i els usos es fan de manera compatible amb el medi marí i els seus ecosistemes perquè es puguin mantenir en el temps, i així ho reflecteix l’àmbit 1 de l’Estratègia marítima de Catalunya 2030 (EMC2030) quan parla del “Desenvolupament sostenible, integrat i harmònic de l’Economia Blava respectuós envers el conjunt dels usos humans del mar”.
L’EMC2030 identifica sis sectors econòmics crítics amb àmplia trajectòria temporal i important implantació a la zona, i amb el potencial de contribuir decisivament al desenvolupament de l’Economia Blava en l’espai marítim de Catalunya: el turisme marítim, la pesca professional, l’aqüicultura, la pesca recreativa, les activitats marítimo-recreatives i esportives, i la construcció naval; i dos sectors emergents: l’energia eòlica d’origen marí i la biotecnologia marina.
Tanmateix, hem de tenir en compte que aquesta relació és oberta i està en continu canvi i revisió. L’homogeneïtzació i estandardització amb altres 3 països de la UE fa també que des de l’inici de la seva implementació es tinguin en compte altres activitats i hi hagi un debat permanent sobre la incorporació o no d’altres, com ara activitats connexes que tenen lloc a terra però que hi col·laboren i sense les quals les primeres no serien viables.
Podem, doncs, definir l’Economia Blava com la diversitat d’interessos, activitats i polítiques que tenen lloc en el medi marí que fan necessari superar el fraccionament sectorial del coneixement i les competències per tractar-los d’una manera integrada i transversal. La implementació de la política marítima integrada passa necessàriament per conèixer i dimensionar aquests sectors.
L’edició de 2020 de l’Informe anual sobre Economia Blava de la UE inclou, per primer cop, un apartat especial sobre Catalunya, amb estadístiques pioneres desenvolupades en el context de la implementació de l’Estratègia marítima de Catalunya 2030. Les dades evidencien per primera vegada que l’economia catalana es troba entre les més marítimes d’Europa. Aquestes dades preliminars, obtingudes a partir de dades d’estadístiques oficials de 2017, revelen que els sectors econòmics de l’Economia Blava van ocupar directament 214.496 persones (el 5,8% del total d’ocupació de Catalunya) i van generar 7.300 M€ de Valor Afegit Brut (el 3,4% del VAB de Catalunya). Amb aquestes dades, Catalunya es visualitza al costat dels estats europeus amb major pes de l’economia marítima en el conjunt de l’economia nacional atenent el criteri de comptar amb sectors econòmics blaus que generin més del 5% dels llocs de treball i aportin més del 3% al VAB nacional: Portugal, Estònia, Grècia, Croàcia, Malta i Xipre. En el conjunt d’Europa, l’Economia Blava aporta 5 milions de llocs de treball, equivalents al 2,2% de l’ocupació total, i l’1,5% del VAB de la Unió.
Si analitzem aquestes dades per sectors, veiem que la UE ja va considerar el turisme marítim i costaner un dels cinc àmbits prioritaris que poden contribuir al desenvolupament sostenible i la creació d’ocupació en l’Economia Blava. Segons l’últim informe publicat per la Unió Europea en el marc de l’Economia Blava, el turisme marítim és la indústria que encapçala la generació de llocs de treball en aquest àmbit.
No obstant això, és un sector que sovint presenta una alta estacionalitat, poca visibilitat i manca de diversificació de producte i capacitació adequades. També és el sector econòmic amb uns índexs més difícils de valorar, ja que sovint no es pot disgregar del turisme costaner o del turisme vinculat a les grans ciutats o inclou serveis compartits amb la població local. Aquest darrer supòsit és el que trobem en les activitats nàutiques i subaquàtiques.
A Catalunya, les activitats marítimo-recreatives, que sovint es quantifiquen dins del que seria el sector turístic, corresponen a activitats que la població local desenvolupa durant tot l’any, per la qual cosa l’Estratègia marítima de Catalunya (EMC) els considera un sector econòmic diferenciat.
Aquest article no pretén fer una anàlisi de cadascun dels sectors de l’Economia Blava, atès que aquesta no n’és la finalitat. Tractarem únicament d’introduir una descripció d’aquells sectors econòmics establerts i tradicionals al nostre litoral que es desenvolupen totalment en l’espai marítim com ara la pesca professional i l’aqüicultura dins de la producció primària i les activitats marítimes professionals i d’esbarjo.
S’analitzaran els seus volums d’activitat, la seva distribució territorial i estacional per arribar a identificar la presència de les dones en cadascun, les oportunitats que ofereixen, les barreres que encara queden per trencar, etc.
Figura 1: Resultats del percentatge de valor afegit brut (VAB), ocupació i facturació per sectors econòmics. Font: elaborat pel CREDA a partir de dades de l’IDESCAT, de l’INE, dels misteris de Foment i d’Agricultura, Pesca i Alimentació (Espanya) i del DACC.
Foto: Salva Manera.
02 Sectors econòmics
02.01 Pesca professional
La pesca professional a Catalunya és fonamentalment marítima, tot i que en alguns indrets com el delta de l’Ebre l’activitat pesquera professional en les aigües de la zona marítimo-terrestre, en les llacunes o en el curs principal del riu Ebre és força significativa. Dit això, la característica fonamental de la pesca catalana és la seva dimensió local. Tenim una flota d’àmbit litoral que practica una pesca de proximitat quasi exclusivament dins de la franja de les 12 milles nàutiques i que descarrega diàriament el peix fresc que es comercialitza a través de les 19 llotges pesqueres autoritzades.
El gruix de la flota pesquera, el componen els 215 arrossegadors que capturen la major part del peix blanc, les 59 teranyines dedicades principalment a la pesca de la sardina i el seitó i les 327 barques d’arts menors i palangre de fons que tanquen el ventall de captura de les més de dues-centes especies d’interès pesquer que podem trobar a les nostres llotges. Complementen la flota pesquera catalana una dotzena de palangres de superfície amb quota de tonyina i peix espasa i quatre encercladors de túnids ubicats a l’Ametlla de Mar.
Amb un total de 25.461,34 tones de peix venudes, que comporten uns ingressos bruts de 101.832,41 milers d’euros per al sector l’any 2019, amb prou feines s’assoleix un 20% del total de peix fresc consumit a Catalunya, del qual, cada vegada més, es valoren les propietats de frescor, de producte de temporada i de qualitat que caracteritza el producte de proximitat, que podem identificar pel logotip “Peix de llotja”.
Aquest conjunt d’embarcacions i de modalitats pesqueres agrupades per ports i per confraries de pescadors i federacions constitueixen l’eix social vertebrador de la pesca professional a Catalunya que facilita el desenvolupament del model de governança de la pesca professional propi del nostre país, basat en el desplegament de comitès de cogestió responsables de la posada en marxa i el seguiment dels plans de gestió pesquera corresponents. La comunitat científica de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) i de les universitats catalanes, entitats mediambientalistes i socials, Administració i pescadors i pescadores treballen plegats amb l’objectiu d’assolir unes pesqueres sostenibles.
Les confraries de pescadors i llurs federacions són corporacions de dret públic, sense ànim de lucre, que exerceixen funcions de representació del sector pesquer i de col·laboració i consulta amb l’Administració, i que fan activitats de gestió, impuls i promoció dels interessos pesquers, d’acord amb la regulació que estableix la normativa pròpia de les confraries de pescadors.
Són unes institucions d’origen gremial amb una gran tradició històrica, successores dels antics pòsits de pescadors i pescadores i, antigament, d’altres associacions i gremis de pescadors/res i navegants. La seva existència es remunta a Catalunya al segle XII. L’antiguitat d’aquest model associatiu, la seva permanència en el temps i la seva capacitat d’adaptació han estat elements fonamentals en la vertebració del sector pesquer català i en la seva interlocució amb l’Administració.
Les confraries de pescadors organitzen els sistemes de producció dels seus afiliats i són les titulars de les llotges pesqueres en règim de concessió administrativa. Poden arribar a cobrir tots els serveis que requereixen els pescadors i pescadores per desenvolupar llur activitat, sens perjudici de la funció que pertoca als sindicats i a altres associacions.
02.02 Aqüicultura
L’aqüicultura engloba el conjunt de tècniques de cria, reproducció i cultiu d’espècies aquàtiques. Catalunya compta amb instal·lacions tant d’aqüicultura marina com d’aqüicultura continental (aigua dolça). A Catalunya, hi ha 199 instal·lacions aqüícoles, 15 en aigües continentals i 184 en el mar, 173 de les quals es dediquen al cultiu de mol·luscs bivalves, principalment musclo i ostra arrissada, a la zona de les badies del delta de l’Ebre.
Les principals espècies d’aqüicultura marina que es produeixen a Catalunya són, pel que fa als peixos, el llobarro i la tonyina, i, en relació amb els mol·luscs bivalves, el musclo i l’ostra arrissada. En relació amb l’aqüicultura continental, les espècies que es produeixen són la truita i l’esturió. Des de 2019, també es produeixen microalgues, concretament espirulina.
A l’interior de les badies del delta de l’Ebre, les condicions són idònies per al cultiu de musclo. És per això que el 94% de l’aqüicultura i el marisqueig de Catalunya es desenvolupa a les badies dels Alfacs i del Fangar, a banda i banda de la desembocadura del riu Ebre, on hi ha instal·lats dos polígons de cultius marins amb un total de 167 muscleres. En aquestes badies, es cultiven mol·luscs bivalves: principalment el musclo (Mytilus galloprovincialis) i l’ostra arrissada (Crassostrea gigas).
Les muscleres són construccions formades per una estructura superior de fusta (un entramat de grans bigues) i cordes perpendiculars a la musclera que s’enfonsen a l’aigua i on creixen adherits els musclos i les ostres arrissades. En les badies del delta de l’Ebre, les muscleres estan fixes al fons a causa de la poca fondària. En altres localitzacions on la fondària és major, com a les Cases d’Alcanar o a Roses, s’utilitza el sistema de cultiu en longlines on una gran corda horitzontal, que sura mitjançant boies i ancorada al fons amb morts o àncores, és la corda mare de la qual pengen nombroses cordes que s’enfonsen verticalment i on es fixen els mol·luscs bivalves.
Pel que fa als peixos, les principals espècies d’aqüicultura marina que es produeixen a Catalunya són la tonyina (Thunnus thynnus), el llobarro (Dicentrarchus labrax) i l’orada (Sparus aurata). Aquestes espècies es cultiven en unes estructures circulars ancorades al fons marí anomenades gàbies marines, on es crien i s’engreixen fins que assoleixen la talla desitjada per a la seva comercialització. Actualment, hi ha tres instal·lacions de gàbies marines en funcionament al litoral català ubicades a l’Ametlla de Mar (2) i a Roses (1).
En aqüicultura continental, es produeix truita comuna (Salmo trutta), truita irisada (Oncorhynchus mykiss) i esturió (Acipenser baerii i Acipenser gueldenstaedtii). Aquestes espècies es cultiven en basses amb un flux continu d’aigua en instal·lacions a terra ferma ubicades en municipis lleidatans, a la Val d’Aran i a les Terres de l’Ebre. Des de l’any 2019, a Catalunya hi ha també 2 cultius continentals de l’anomenada “microalga” espirulina (Arthrospira platensis) amb resultats molt satisfactoris ubicats als municipis d’Almenar i Tarragona, respectivament. L’espirulina es cultiva en basses anomenades raceways. Actualment, hi ha 15 instal·lacions continentals en funcionament al nostre país.
D’acord amb les darreres dades de producció d’aqüicultura marina a Catalunya, l’any 2020 es van produir 5.328,63 t, la qual cosa en primera venda equival a 17.093.733,94 €. El 51,11% corresponen a producció de mol·luscs (musclo i ostra arrissada, principalment) i el 48,89% a producció de peixos (tonyina i llobarro). Pel que fa a l’aqüicultura continental, la producció l’any 2020 ha estat de 1.698,35 t, la qual cosa en primera venda equival a 6.191.754,43 €.
02.03 Pesca recreativa
La pesca marítima recreativa és una activitat de llarga tradició i actualment fortament arrelada a les zones litorals del Mediterrani. L’increment del turisme i les activitats de lleure en contacte amb la natura n’ha fet augmentar el nombre de persones aficionades amb els anys, fet pel qual actualment té un important impacte socioeconòmic. Els més de 550 km de costa del litoral de Catalunya i la seva diversitat geomorfològica han contribuït al fet que aquesta sigui la que actualment agrupa un major nombre de persones practicants entre totes les activitats marítimes recreatives.
Amb prop de 55.000 pescadors i pescadores, l’impacte anual de la pesca marítima recreativa en l’economia blava de Catalunya és de 90 milions d’euros.
S’entén per pesca marítima recreativa tota activitat de pesca que es duu a terme per afició, plaer o esport, sense ànim de lucre ni interès o voluntat comercial, i en què les captures obtingudes s’utilitzen exclusivament per a consum propi, sense que puguin ser objecte de venda o transacció.
Foto: DACC
Per practicar la pesca marítima recreativa, cal disposar d’una llicència. A Catalunya, s’expedeixen les llicències de pesca recreativa següents:
1. Llicència de pesca de superfície, que s’efectua des de terra o des d’una embarcació amb qualsevol estri autoritzat per a aquest tipus de pesca.
2. Llicència de pesca subaquàtica o submarina, que es duu a terme nedant, cabussant-se a pulmó lliure, sense utilitzar equips autònoms o semiautònoms ni cap altre que permeti la respiració en immersió.
3. Llicència de pesca recreativa col·lectiva, que autoritza les persones titulars i acompanyants a practicar la pesca marítima recreativa de superfície des d’una embarcació.
A Catalunya, s’expedeixen anualment al voltant de 61.000 llicències de pesca de superfície, 3.700 de pesca subaquàtica i unes 15 llicències de pesca recreativa col·lectiva. Amb prop de 55.000 pescadors/res, l’impacte anual de la pesca marítima recreativa en l’Economia Blava de Catalunya és de ~ 90 milions d’euros.
En relació amb aquestes llicències de pesca recreativa col·lectiva i en el cas d’embarcacions de la llista sisena, en tractar-se d’embarcacions esportives o d’esbarjo que s’exploten amb finalitats lucratives, cal que es disposi addicionalment d’una autorització com a centre nàutic en la modalitat de pesca recreativa, tipologia de centre nàutic de la qual actualment hi ha 21 centres autoritzats.
Figura 2: Distribució entre modalitats del sector pesquer marítim recreatiu. Font: enquestes en línia del DACC.
02.04 Activitats marítimo-recreatives i pesqueres
Catalunya reuneix unes condicions òptimes per a la pràctica d’activitats marítimes recreatives que li han permès desenvolupar un sòlid teixit empresarial al voltant d’aquestes activitats, amb una oferta atractiva i de qualitat que atrau practicants tant de dins com de fora del nostre territori. L’Estratègia marítima de Catalunya 2030 es fa ressò d’aquesta importància en establir, dins l’Àmbit 1 dedicat a l’Economia Blava, com un dels seus Objectius Estratègics “unes activitats marítimo-recreatives i esportives, de baix impacte ambiental, que dinamitzen l’economia”.
Aquestes activitats es desenvolupen a Catalunya mitjançant els centres d’activitats marítimes, regulats per la Llei 2/2010, de 18 de febrer, de pesca i acció marítimes, que tenen com a finalitat “l’ensenyament de les activitats marítimes i l’organització de sortides al mar o a qualsevol altre medi aquàtic per practicar aquestes activitats”. Aquests centres inclouen les acadèmies nàutiques, els centres d’immersió i els centres nàutics, que, d’acord amb l’article 115 de la Llei esmentada, són autoritzats per la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible: “l’obertura i el funcionament dels centres d’activitats marítimes resten sotmesos a comunicació prèvia al departament que tingui assumides les competències en matèria de pesca i acció marítimes”.
Es defineixen com a centres d’activitats marítimes les acadèmies nàutiques que imparteixen formació teòrica i pràctica necessària per obtenir les titulacions oficials de nàutica d’esbarjo; els centres d’immersió que es dediquen a l’ensenyament del busseig d’esbarjo i a la realització de sortides a la mar amb immersió, i finalment els centres nàutics que, mitjançant la contractació de serveis, ofereixen activitats nautico-recreatives i de pesca com ara vela lleugera, esquí nàutic, motonàutica, lloguer d’embarcacions i excursions marítimes, entre d’altres.
Avui, hi ha autoritzats un total de 567 centres d’activitats marítimes, dels quals 121 corresponen a acadèmies nàutiques, 226 a centres d’immersió i 220 a centres nàutics. Els llistats de centres autoritzats es poden consultar en els enllaços següents:
Acadèmies nàutiques i centres nàutics: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/nautica-busseig/nautica-esbarjo/coneixer-academies-nautiques/
Centres d’immersió: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/nautica-busseig/busseig-esbarjo/centres-immersio/
Cal esmentar també l’activitat de busseig professional per al desenvolupament de tasques de caire econòmic o empresarial com ara abalisaments de platges i canals, instal·lació de boies de fondeig o treballs portuaris diversos que, fins a l’entrada en vigor del RD 550/2020, de 2 de juny, pel qual es determinen les condicions de seguretat en el busseig, disposaven també d’una autorització de la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible.
03 Presència de les dones dins dels sectors
03.01 Pesca professional
Pel que fa a les confraries de pescadors, podem trobar presència de dones a 17 de les 20 confraries de pescadors/res existents actualment (fig. 3). En 2 confraries, la de l’Estartit i l’Escala, la presència de dones és del 100%. Les confraries que tenen un percentatge entre el 99% i el 50% de presència de dones són un total de 5 confraries. La resta, que sumen un total de 13 confraries, tenen un percentatge inferior al 50 %, incloent les 3 confraries on no hi ha cap dona.
Figura 3: Confraria de pescadors de Catalunya i distribució segons gènere. Font: elaboració pròpia.
Si resumim aquestes dades segons el nombre de confraries que tenen presència de dones del 50% o superior, la trobem només en un 35% de les confraries (fig. 4). Així mateix, la presència de la dona en càrrecs de presa de decisions és gairebé inexistent. No obstant això, cada cop és més freqüent la presència de dones que ocupen el càrrec de secretària de la confraria, un càrrec de gestió.
Figura 4: Confraries de pescadors segons el percentatge de presència de dones. Font: elaboració pròpia.
Dins de l’activitat professional desenvolupada a les llotges, hi ha presència de dones a 10 llotges de les 19 existents actualment (fig. 5). En una llotja, la de l’Estartit, la presència de dones és del 100%. Les llotges que tenen un percentatge entre el 99% i el 50% de presència de dones són un total de 4 llotges. La resta, que sumen un total de 14 llotges, tenen un percentatge inferior al 50%, incloent les 9 llotges on no hi ha cap dona.
Figura 5: Llotges de pescadors/res i distribució segons gènere. Font: elaboració pròpia
Finalment, podem resumir aquestes dades segons el nombre de llotges que tenen una presència de dones del 50% o superior, i el resultat és només un 26% de les llotges (fig. 6).
Figura 6: Presència de dones a les llotges de pescadors/res. Font: elaboració pròpia.
03.02 Aqüicultura
En relació amb la presència de la dona en el sector aqüícola, la seva actuació se centra principalment en tasques relacionades amb l’administració de les empreses d’aqüicultura i en les activitats de transformació i comercialització dels productes aqüícoles. Com veiem en la figura 7, la titularitat de la majoria de les instal·lacions correspon a persones jurídiques, de les quals podem destacar una instal·lació continental gestionada per una dona. Cal esmentar també que la vicepresidenta de l’Associació Catalana de Dones de Mar és una empresària d’una explotació aqüícola de les Terres de l’Ebre. Altrament, on trobem molta presència de la dona és en tasques relacionades amb la recerca, el desenvolupament i la innovació.
Figura 7: Presència de dones dins dels diversos àmbits laborals a l’aqüicultura. Font: elaboració pròpia.
03.03 Pesca recreativa
En general, la pesca recreativa és una activitat practicada principalment per homes (95%) de 40-50 anys i amb un caràcter molt social, ja que gairebé un 90% dels enquestats in situ declara pescar acompanyat. Pel que fa a les llicències de pesca expedides, el percentatge de llicències amb una dona com a titular se situa al voltant del 10%, percentatge que baixa fins al 0,6% quan es tracta de llicències de pesca subaquàtica (fig. 8 i 9).
Figura 8: Presència, segons el gènere, dins del sector de la pesca esportiva. Font: elaboració pròpia.
Figura 9: Presència, segons el gènere, dins del sector del busseig recreatiu. Font: elaboració pròpia.
03.04 Activitats marítimo-recreatives i esportives
Segons dades del Programa de dones del món rural i marítim, el nombre de dones que ocupen càrrecs de responsabilitat en els centres d’activitats marítimes (director d’acadèmia nàutica, director tècnic en un centre d’immersió) és testimonial, ja que se situa al voltant d’un 1,5%. Idèntics percentatges es troben entre els seus titulars, ja sigui el cas de persones físiques o dels qui tenen la titularitat de l’empresa o càrrecs en la junta directiva, si es tracta d’associacions esportives.
Un estudi socioeconòmic recent del sector del busseig recreatiu a Catalunya (novembre de 2020), liderat i coordinat per la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible, estima en 519 el nombre de treballadors dels centres d’immersió, dels quals el 62,2% són homes i el 37,8% són dones.
04. Situació actual i perspectives de futur
El Programa de dones del món rural i marítim de Catalunya permet fer efectives les polítiques d’igualtat de gènere en el si del món rural i marítim. Molts dels objectius d’aquest Programa són d’especial rellevància en l’àmbit marítim, com ara: promoure la millora de la formació de les dones, incrementar la visibilitat de les dones i el reconeixement a la tasca que duen a terme, fomentar el desenvolupament de projectes empresarials promoguts per dones, promoure la participació de la dona en la diversificació de les activitats econòmiques, fomentar la presència de dones en el teixit associatiu, i incrementar la presència de dones en els òrgans de decisió. Actualment, l’EMC2030, dins de l’Àmbit d’actuació 3: Millora de la qualitat de vida de la ciutadania, és l’eina que treballa en les actuacions adreçades a reconèixer i fomentar el paper de la dona en l’àmbit marítim i contribuir així a la consecució dels objectius del Programa de dones del món rural i marítim de Catalunya.
La presència de la dona en l’àmbit marítim, tant en activitats professionals com d’esbarjo, continua sent molt baixa. Per revertir aquesta situació, en els darrers anys s’han fet grans esforços per visibilitzar i incrementar la presència de la dona en activitats relacionades amb el mar, amb l’objecte de complir els Objectius Estratègics marcats a l’EMC2030.
En primer lloc, s’han dut a terme nombroses accions adreçades a difondre el testimoni de dones que han tingut o tenen actualment un paper destacat en aquest àmbit, i de vegades fonamental per a algunes activitats econòmiques, com és el cas de la pesca. Dones pescadores, xarxaires, científiques, practicants d’esports nàutics, empresàries, professionals de la marina, etc., amb enriquidores experiències per compartir.
En segon lloc, s’ha treballat en l’empoderament de les dones del mar mitjançant la creació d’associacions, la formació específica, els projectes empresarials i el foment de la seva participació en activitats relacionades amb els sectors marítims, tot amb l’objectiu de facilitar, i, per tant, incrementar, la participació de la dona en les activitats del món marítim.
En tercer lloc, s’han dut a terme activitats a mar organitzades específicament per a dones, la facilitació per realitzar activitats de formació i per accedir al mercat laboral i activitats de mentoria. Totes aquestes accions han permès materialitzar la participació directa i/o la facilitació de la inclusió de dones en el mercat laboral.
Finalment, una gran fita aconseguida aquests darrers anys ha estat la constitució del Consell Assessor de Dones del Món Rural i Marítim, que permet per primera vegada la participació de les dones i la seva incidència en el disseny de les polítiques públiques i de les actuacions. Així, les representants de les associacions poden informar sobre els projectes normatius que estiguin en tràmit, o ser consultades sobre qualsevol aspecte de la seva activitat.
D’ara endavant, els objectius a executar estan encaminats a donar continuïtat a les línies estratègiques d’actuació abans esmentades per millorar-les o dotar-les de més recursos. Simultàniament, es continuaran dedicant esforços a identificar les dificultats que les dones tenen per desenvolupar activitats productives a mar, i determinar quins són els objectius i col·lectius als quals es vol arribar, potenciar els canals de visibilització i dur a terme les millores que escaiguin en les estratègies comunicatives.
A més, es treballarà en altres línies d’actuacions encara pendents d’iniciar però ja identificades, com ara aquelles encaminades a cobrir les necessitats que permetin a les dones emprenedores superar totes aquelles barreres que actualment troben. I també es posarà especial interès a promoure la participació de la dona en la diversificació de les activitats econòmiques de l’entorn marítim, amb accions que permetin l’accés a I+D per poder trobar solucions a algunes necessitats d’alguns projectes, o fins i tot finançament per a aquest tipus d’iniciatives que es trobin en aquesta fase de llavor, més enllà de les convocatòries actualment existents a les quals les dones poden tenir més dificultats d’accedir.
Font: DACC
En conclusió, els nous objectius de futur, principalment, aniran encaminats a treballar per facilitar a les dones iniciatives d’emprenedoria que aportin un valor afegit pel que fa a la conservació dels valors ecològics i funcions ecosistèmiques i el respecte envers els principis d’equitat social, inclusió, etc., i també a possibilitar la connexió entre totes les dones participants del programa per acabar de crear una xarxa d’impuls d’iniciatives d’emprenedoria (p. ex., trobades, constituir un grup de Whatsapp, etc.) que els permetin establir dinàmiques col·laboradores.
Autoria:
Martí Puig i Cabeza
Responsable d’Organitzacions Sectorials i de la Flota Pesquera (e.f.)
Alba Sánchez Bagues
Tècnica de la Unitat d’Aqüicultura i Oceanografia
Carmen Rodríguez Alvarez
Responsable d’Afers Marítims (e.f.)
Aránzazu Pérez Álvarez
Tècnica de la Sub-direcció General de Política Marítima, Control i Formació