Iniciativa Birds@Farmland: 22 esquemes per a la conservació dels ocells agrícoles
Aquesta iniciativa es va iniciar al 2020 amb l’objectiu de recolzar 10 Estats membres: Àustria, Bulgària, República Txeca, Alemanya, Espanya, Finlàndia, França, Hongria, Itàlia i Portugal, en la conservació dels ocells agrícoles.
La implementació de mesures efectives per a conservar els ocells agrícoles, dins i fora dels espais de la Xarxa Natura 2000, és una obligació en virtut de la Directiva d’Aus europea.
La Iniciativa Birds@Farmland (B@F) (ENV/2020/OP/0003) de la Comissió Europea es va iniciar l'any 2020 amb l’objectiu de recolzar 10 Estats membres (Àustria, Bulgària, República Txeca, Alemanya, Espanya, Finlàndia, França, Hongria, Itàlia i Portugal) en la conservació dels ocells agrícoles. En la iniciativa ha participat un soci per cada país, constituït per un centre de recerca o entitat dedicada a la conservació. En el cas d’Espanya, i concretament de Catalunya, el soci ha estat el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).
La implementació de mesures efectives per a conservar els ocells agrícoles, dins i fora dels espais de la Xarxa Natura 2000, és una obligació en virtut de la Directiva d’Aus europea, i pot beneficiar tant als agricultors como a la societat en general al promoure aliments més saludables i serveis ecosistèmics clau com la pol·linització o la provisió d’aigua dolça. La iniciativa Birds@Farmland ha permès desenvolupar 22 esquemes per a la conservació (CSs) d’ocells de medis agrícoles, amb la participació dels principals actors i experts dels 10 Estats membres diferents. A més a més, es va recomanar la seva inclusió en els Plans Estratègics (PE) nacionals en el marc de la Política Agrícola Comuna (PAC). Utilitzant les eines disponibles de la nova PAC, els esquemes segueixen enfocs tant tradicionals com novedosos, i estan orientats a incorporar-se com a mesures agro-ambientals (AES), eco-règims, serveis d’assessorament, o com a ajudes basades en el pagament per resultats. Vist l’estat desfavorable de las poblacions d’ocells agrícoles a tota Europa, els esquemes proposats poden anar dirigits a promoure la conservació o la restauració d’hàbitats. Cada esquema es centra en un determinat sistema agrícola i/o en una o més espècies emblemàtiques, els quals van ser seleccionats pels actors involucrats en la iniciativa de cada Estat Membre, en funció de les seves prioritats.
“La iniciativa Birds@Farmland ha permès desenvolupar 22 esquemes per a la conservació (CSs) d’ocells de medis agrícoles”
En el cas d’Espanya, i concretament de Catalunya, es van desenvolupar dos esquemes a partir de dues mesures agro-ambientals ja existents a l’anterior programació catalana. Ambdós esquemes s’han desenvolupat a escala catalana, ja que el disseny i implementació de les mesures agro-ambientals a Espanya està regionalitzat. No obstant, són mesures que existeixen en moltes altres regions i per aquest motiu es van realitzar tallers amb altres regions espanyoles per tal d’intercanviar idees i experiències amb altres comunitats amb l’objectiu final d’introduir millores i de difondre els resultats i conclusions. En aquests tallers també hi va participar la Subdirecció General de Planificació Rural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Els dos esquemes de conservació desenvolupats són:
- Millora dels hàbitats esteparis en la Xarxa Natura 2000: Es focalitza en la gestió del cereal d’hivern i dels guarets en las pseudo-estepes cerealistes de la plana de Lleida, un hàbitat quasi exclusiu de la península ibèrica i que allotja un nombrós grup d’espècies d’ocells (i d’altres grups faunístics o florístics) amenaçats a nivell europeu. La mesura posa en valor aquests espais mitjançant una gestió més sostenible, a partir d’una reducció en l’aplicació de plaguicides i d’un calendari dels maneig agrícola dels guarets i del cereal que respecti el període de nidificació de les aus.
- Gestió sostenible de zones humides: Es focalitza en la gestió del cultiu de l’arròs a l’Empordà i al Delta de l’Ebre, una altre sistema agrícola singular i a la vegada clau per a moltes espècies d’ocells, tant durant l’època de nidificació, com durant la migració com durant la hivernada. Aquest esquema promou una major sostenibilitat del cultiu de l’arròs sobre tot a partir d’una reducció en l’ús de plaguicides i el control dels nivells d’inundació dels camps.
En el cas dels esquemes desenvolupats a Espanya i Catalunya, ambdós han estat inclosos en la nova PAC, tot i que no de forma exacta, sinó amb certes modificacions, sobretot en el cas de la gestió sostenible de zones humides. La iniciativa Birds@Farmland s’ha basat durant tot el procés en la millor evidència científica disponible, prioritzant dissenys que tinguin una bona acceptació per part dels agricultors i les administracions, i que estiguin ben adaptats al context local. El projecte es va iniciar relativament tard en relació amb els calendaris de la planificació estratègica de la PAC en els diferents països. No obstant, dels 22 esquemes desenvolupats, fins ara, 13 d’ells han estat assumits total o parcialment per les administracions competents i inclosos en els seus plans estratègics de la PAC. Per tant, els esquemes desenvolupats en el marc del projecte podran contribuir a millorar la qualitat dels plans estratègics.
Per altra banda, la iniciativa va identificar una sèrie de factors clau per a promoure l’acollida per part dels agricultors, com per exemple facilitar la participació de propietaris i associacions agrícoles en el desenvolupament dels esquemes, evitar en la mesura del possible esquemes massa prescriptius, aprofitar per millorar mesures agro-ambientals exitoses ja existents, introduir mesures anuals (per. ex. eco-règims) i, per tant, més flexibles, o promoure esquemes col·laboratius per donar més seguretat i reduir la burocràcia dels agricultors individuals. Altres factors clau van ser l’atractiu de la compensació econòmica, així com l’accés a informació i assessorament tècnic, tant agrícola com també ambiental, en etapes crítiques de l’aplicació i implementació d’un esquema. En el cas d’esquemes en que el pagament es basa en els resultats, poden ser més atractius que els basats en el compliment de prescripcions, ja que es basen en la experiència de l’agricultor i el seu potencial creatiu. Molts d’aquests factors mencionats anteriorment també van ser identificats com importants per a millorar l’acollida als esquemes a nivell de Catalunya i Espanya.
“La iniciativa va identificar una sèrie de factors clau per a promoure l’acollida per part dels agricultors, com per exemple facilitar la participació de propietaris i associacions agrícoles”
Entre els resultats més tangibles de la Iniciativa B@F hi ha informes tècnics i un conjunt de fitxes informatives resumides par cada esquema desenvolupat, para a cada sistema agrícola i per a cada espècie emblemàtica seleccionada. Aquests materials es van desenvolupar per a proporcionar una guia concisa i basada en evidència científica i per tal de facilitar la comprensió per part dels diferents actors interessats.
Font: DACC