Un futur arrelat als valors de l’economia social: el cooperativisme agrari
Aquest article tècnic parla sobre sobre el cooperatisme agrari, els seus valors i l’economia social al nostre territori.
Foto: DACC
En l’actual conjuntura de complexitat i incertesa en què ens trobem, el denominador comú que tenen totes les empreses que volen encarar el futur és que, en solitari, el repte és i serà molt més dur. Tan sols si ens hi enfrontem des de l’establiment de col·laboracions, aliances i intercooperacions podrem establir uns teixits resilients on construir nous models adaptats als nous escenaris de sostenibilitat que el sector agroalimentari ha d’entomar.
El cooperativisme ja porta incorporat en el seu ADN aquesta mirada a la cooperació i a l’establiment de sinergies entre les persones, productors i empreses pel bé comú.
I això és així des dels seus orígens, quan José María Arizmendiarrieta va crear la primera experiència cooperativa a Mondragón, País Basc, que ja anava molt més enllà de la concepció concreta del que ha de ser una empresa i aglutinava tot un sistema de valors sobre els quals volia que s’organitzés la societat.
A Catalunya també fa anys que va arrelar el cooperativisme i també compartia aquests valors. Catalunya sempre ha estat un territori fèrtil en autogestió i cooperació social, una terra cooperativa. Durant els dos últims segles, milers de famílies treballadores s’han auto-organitzat per donar-se suport mutu i formar cooperatives que s’han expandit en diferents àmbits – consum, producció i agrícoles. Des dels seus inicis, les cooperatives catalanes van venir a considerar-se un mitjà de transformació social i en el seu afany per realitzar millores socials, educatives i culturals van deixar un país omplert de mútues, escoles i ateneus.
“Catalunya sempre ha estat un territori fèrtil en autogestió i cooperació social, una terra cooperativa”
La doctrina cooperativa té les seves arrels en l’associacionisme i defineix les cooperatives com associacions de persones que s’uneixen voluntàriament per fer front a aspiracions econòmiques i socials comunes mitjançant una empresa de propietat conjunta controlada democràticament. Entre els valors fundacionals que encara perviuen destaca l’interès per aconseguir el desenvolupament sostenible de les comunitats, mitjançant polítiques aprovades pels seus membres.
Les cooperatives són la base de l’economia social, econòmica i ambiental. Resulta indubtable la seva tasca social i el fet que els seus principis i valors diferencials situen les persones en el centre de l’empresa, en equilibri amb la sostenibilitat econòmica. També garanteixen la sostenibilitat ambiental, perquè aquesta no és possible sense les altres dues.
Les cooperatives fan, doncs, una important tasca en la lluita per la sostenibilitat i aporten grans eines per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Les cooperatives són sostenibilitat i alhora representen un volum de 28.829 socis a Catalunya, amb una facturació global d’1.739,7 milions d’euros, i suposen un 33% de participació en la producció final agrària a Catalunya. Tot i que els darrers anys el nombre de cooperatives hagi disminuït un 8,8%, la seva facturació ha incrementat un 50% i la seva mida mitjana ha augmentat un 65%.
Hem d’estar molt orgullosos d’aquesta circumstància sense oblidar, potser, el fet diferencial, que té un valor més important i que hem de posar en alça entre tots i totes, i és que les cooperatives són empreses d’economia social, de les nostres pageses i pagesos, ramaderes i ramaders, que no es deslocalitzen i estan arrelats al nostre territori.
“Les cooperatives són la base de l’economia social, econòmica i ambiental”
Actualment hi ha un consens generalitzat que el cooperativisme agroalimentari i el cooperativisme en general, els pròxims anys, també hauran de fer front al repte sistèmic d’encaixar i servir els desafiaments futurs tot evolucionant el passat mitjançant una nova formulació de la identitat de les cooperatives.
Tot i així, el futur és cooperatiu. I ho és perquè serà la manera de competir millor en un món globalitzat en el qual només la unió pot donar la força imprescindible per construir un nou model més equitatiu i eficient i per continuar sent, com ja és ara, un actor principal de les polítiques i dinàmiques sectorials.
Carme Urdillo Ruiz
Responsable d'Associacionisme agrari
DACC
