Els Grups Operatius de l’AEI-Agri a Catalunya: període 2015-2023

Aquest article tècnic parla sobre les principals dades d’execució dels projectes duts a terme pels grups operatius a Catalunya en el període 2015-2023.

Projecte “Classificació automàtica de préssec i nectarina segons l’estat de maduresa mitjançant tecnologia no destructiva” de Baró e Hijos, i Fruits de Ponent, coordinat per IRTA.

01. Introducció

L’Associació Europea per a la Innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles (AEI-Agri) és un instrument que té com a objectiu impulsar la innovació i millorar l’intercanvi de coneixements al sector agroalimentari i forestal. En aquest sentit, els grups operatius de l’AEI-Agri treballen en equip i en cooperació per dur a terme un projecte d’innovació amb l’objectiu de convertir les idees innovadores en solucions reals per al sector.

Els grups operatius de l’AEI-Agri treballen en equip i en cooperació per dur a terme un projecte d’innovació amb l’objectiu de convertir les idees innovadores en solucions reals per al sector

En el marc de l’anterior Programa de desenvolupament rural de Catalunya (PDR) 2014-2022, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Ru-ral (DACC) ha publicat sis convocatòries d’Ajuts a la Cooperació per a la Innovació entre els anys 2015 i 2021. Aquests ajuts, programats dins de l’operació 16.01.01 del PDR de Catalunya, comprenen dos tipus d’actuacions: d’una banda, la línia d’ajuts a la redacció de projectes de grups operatius de l’AEI-Agri (destinada a projectes que estan encara en una fase inicial i que requereixen un plantejament previ a la realització d’un pilotatge). D’altra banda, la línia d’ajuts a la realització de projectes pilot innovadors duts a terme pels grups operatius. Aquests ajuts estan cofinançats pel Fons Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) en un 43%.

Des de la seva convocatòria inicial, l’any 2015, aquests ajuts han tingut molt bona acollida dins del sector agroalimentari i forestal, que ha participat activament en la presentació de projectes. Per donar resposta a aquesta demanda i impulsar la innovació en el sector, ha calgut incrementar el pressupost previst inicialment per a l’operació, que era de 17,6 milions d’euros. Actualment, els projectes pilot corresponents a la darrera convocatòria, publicada l’any 2021, estan encara en fase d’execució. Es preveu que a la finalització d’aquests projectes, l’any 2024, l’import total executat per a aquesta operació en el marc del PDR 2014-2022 serà d’uns 29 milions d’euros.

Respecte del nou període de programació, es continuarà donant suport a aquest tipus de projectes per accelerar la innovació en el sector agroalimentari i forestal. En aquest sentit, el Pla estratègic de la PAC 2023-2027 ha previst la intervenció 7161 Ajuts destinats a la cooperació de Grups Operatius de l’AEI-Agri.

Al llarg d’aquest article, es mostren les principals dades d’execució dels projectes duts a terme pels grups operatius a Catalunya en el període 2015-2023. Aquestes dades, que es poden consultar a l’Observatori de Grups Operatius vinculat a la Xarxa-i. cat del DACC, han estat analitzades i recollides al document Informe d’anàlisi agregat dels projectes d’innovació de Grups Operatius 2015-2021 - juny de 2023 elaborat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).

02. Projectes aprovats i distribució per sectors

Durant el període 2015-2023, s’ha aprovat un total de 284 projectes (74 projectes de redacció i 210 projectes pilot innovadors). Aquests projectes han suposat un total de 792 empreses o entitats beneficiàries.

La taula 1 i la figura 1 mostren la distribució pressupostària per tipus de projecte i sector. Pel que fa a la realització de projectes pilot, la indústria agroalimentària i el sector agrícola han estat els sectors amb un nombre més gran de projectes aprovats, amb un 35% dels projectes cadascun, aproximadament. A continuació, els segueix el sector ramader amb un 25% dels projectes, i, finalment, el sector forestal amb un 5%.

Quant a la redacció de projectes, el sector agrícola n’ha estat el sector més present, amb un 34% dels projectes aprovats, seguit per la indústria agroalimentària (28%), el sector forestal (22%) i, finalment, el sector ramader (16%).

03. Distribució per subsectors i temàtiques

Tal com mostra la figura 2, els subsectors forestals són els més presents als projectes de redacció (22% dels projectes aprovats), seguits del subsector porcí (9%), la indústria vitivinícola (9%) i l’hortícola (8%). Respecte dels projectes pilot innovadors, el subsector de la indústria càrnia n’ha estat el més present (16% dels projectes aprovats), seguit del porcí (15%) i el de la fruita dolça (13%).

Pel que fa a la temàtica dels projectes, s’ha confirmat la tendència ja observada a les primeres convocatòries: destaquen els relacionats amb el desenvolupament de nous productes, processos o serveis, i els segueixen els projectes relacionats amb la qualitat i la comercialització de productes. Cal remarcar que, en el cas dels projectes pilot, destaquen també els orientats a l’alimentació, a la sanitat i al benestar animal i els projectes relacionats amb la sanitat vegetal, la gestió del sòl i la fertilització.

Destaquen els relacionats amb el desenvolupament de nous productes, processos o serveis, i els segueixen els projectes relacionats amb la qualitat i la comercialització de productes

04. Distribució territorial

La figura 3 mostra la distribució per àmbit territorial dels 792 beneficiaris dels projectes. Girona i Barcelona són els territoris que han tingut una participació més gran, seguits de la Catalunya Central i Lleida. A continuació, hi ha Tarragona i les Terres de l’Ebre. L’Alt Pirineu i Aran també hi han participat, però de manera més minoritària.

05. Tipus d’entitat beneficiària

Tal com mostra la figura 4, les cooperatives lideren el nombre de beneficiaris de projectes de redacció, seguits de les empreses agràries i les associacions de productors agraris i forestals. En canvi, en la realització de projectes pilot són les indústries agroalimentàries les que se situen en primera posició, seguides de les empreses agràries i les cooperatives. De lluny, els segueixen els centres de recerca que han rebut ajut per a la coordinació dels projectes.

Cal destacar que un total de 33 entitats diferents del sistema RDI han participat en la realització dels 210 projectes pilot innovadors que s’han dut a terme en aquest període 2015-2023.

06. Principals resultats i conclusions

Les dades dels projectes que recull aquest article a mode de resum han estat analitzades en profunditat per avaluar l’impacte dels grups operatius sobre el sector agroalimentari i forestal. L’informe Anàlisi de l’impacte dels Grups Operatius a Catalunya elaborat pel Centre de Recerca en Economia i Desenvolupa-ment Agroalimentari (CREDA) l’any 2023 recull les principals conclusions obtingudes a partir de l’anàlisi d’aquestes dades i d’informació facilitada pels beneficiaris i coordinadors de l’ajut.

Els grups operatius afavoreixen la transmissió de coneixement entre entitats de recerca del sistema RDI i actors del sector agroalimentari

D’acord amb aquest informe, els grups operatius afavoreixen la transmissió de coneixement entre entitats de recerca del sistema RDI i actors del sector agroalimentari, amb mecanismes com la generació d’estructures de coordinació entre els membres del grup operatiu i la incorporació de plans formatius dins de les organitzacions participants.

Les convocatòries de grups operatius han afavorit la comercialització de nous productes o serveis i la introducció de nous mètodes de producció (fig. 5). A més, un percentatge creixent d’organitzacions ha comercialitzat productes nous al mercat o innovacions disruptives. Més enllà de les innovacions d’àmbit tecnològic, les convocatòries de grups operatius afavoreixen cada cop més la introducció d’innovacions de màrqueting.

Com a principal impacte social, s’observa la generació de llocs de treball en organitzacions mitjanes o grans. Els impactes econòmics presenten un balanç mixt, amb un increment del percentatge d’organitzacions que ha de fer front a costos augmentats però que també incrementen la seva capa-citat productiva. 

Autoria:

Maria Jesús Bejarano Gómez

Tècnica del Servei d'Innovació Agroalimentària. DACC. mbejarano@gencat.cat

Maria Josep de Ribot Porta

Cap del Servei d'Innovació Agroalimentària. DACC sribot@gencat.cat