RAQUEL MARTÍN “En els darrers anys, s’observa una tendència a l’alça en la mortalitat de les abelles”
Parlem amb Raquel Martín, veterinària i investigadora en sanitat apícola del Centre Apícola Regional de Marchamalo (Guadalajara).
La doctora Raquel Martín Hernández es va llicenciar en veterinària per la Universitat Complutense de Madrid (UCM). Allà, també va realitzar la seva tesi doctoral per estudiar la resposta immune de l’hostatger davant de la infestació per paparres. L’any 1999, es va iniciar la seva relació amb el Centre Apícola Regional (actual CIAPA), situat a Marchamalo, Guadalajara. Des d’aquell moment, ha desenvolupat la seva activitat investigadora principalment en el camp de la sanitat apícola. Actualment, forma part del programa INCRECYT (cofinançat pel Fons Social Europeu) del Parc Científic de Castella-la Manxa i continua desenvolupant la seva tasca investigadora al mateix centre, pertanyent a l’IRIAF de Castella-la Manxa. Ha contribuït activament en investigacions sobre nombrosos patògens que afecten les abelles com Nosema ceranae, Varroa i virus. En els darrers anys, s’ha centrat en la interacció patogen-hostatgermedi ambient, incloent-hi l’efecte de la microbiota i la coexistència de la infecció per diversos patògens.
- Com vau arribar a interessar-vos per l’apicultura?
Un temps després d’obtenir el títol de doctora en veterinària, em vaig presentar a una beca postdoctoral de l’INIA per investigar al llavors anomenat Centre Apícola Regional de Castella-la Manxa. La beca era per estudiar mètodes de control de la varroasi utilitzant productes naturals. Com que el meu doctorat s’havia basat en l’estudi de les paparres, vaig pensar que la meva experiència podria ser aplicable a Varroa destructor, ja que tots dos són àcars. Així que l’any 1999 vaig començar a treballar amb abelles i des de llavors és la meva principal línia de recerca.
- En què està investigant en aquests moments Marchamalo?
Actualment, porto una línia de recerca sobre la interacció entre les abelles mel·líferes, els seus patògens i la microbiota intestinal. A més, coordino un projecte europeu per conèixer les adaptacions de les abelles mediterrànies al canvi climàtic.
- A Espanya, hi ha altres grups de recerca en temes de sanitat apícola?
Sí, que jo en tingui coneixement, a més del nostre centre (CIAPA), que pertany a Castella-la Manxa, hi ha diversos grups de recerca treballant en sanitat apícola i altres temes relacionats amb l’apicultura a Múrcia, Andalusia, Galícia, Madrid, País Valencià, Castella-Lleó, les Balears i Catalunya.
“A Espanya, s’han registrat pèrdues de ruscos superiors al 30% i aquesta alta mortalitat es produeix ja des de fa anys”
- Com valoreu la salut de les abelles en aquests moments?
Segons les dades recollides a l’enquesta del grup COLOSS sobre pèrdues hivernals els anys 2020-2021, a Espanya s’han registrat pèrdues de ruscos superiors al 30%, i aquesta alta mortalitat es produeix ja des de fa anys. Tot i que les dades obtingudes a l’enquesta COLOSS que coordinem al CIAPA són diferents de les publicades pel Ministeri al seu Programa de vigilància, en tots dos casos s’observa aquesta tendència a l’alça en la mortalitat dels darrers anys.
Test amb 100 cel·les per a valorar el comportament higiènic d’una colònia. Foto: Àlex Sirera
- Quins temes veieu crucials per millorar la salut de les abelles?
El control de Varroa continua sent el principal repte a què s’enfronten els/les apicultors/res. Tot i que porta molt de temps amb nosaltres i ja tots els apicultors la coneixen i saben de la importància d’aplicar els tractaments, sembla que l’àcar es va adaptant als acaricides i desenvolupant resistències, per la qual cosa causa un greu problema sanitari. A més, els/les apicultors/res han de ser conscients que hi ha altres patògens com Nosema ceranae i els virus que estan causant greus pèrdues. El problema és que aquests patògens no són visibles a primera vista i moltes vegades passen desapercebuts fins que ja és massa tard.
- Creieu que hi haurà nous desenvolupaments de productes veterinaris?
Jo crec que sí. Crec que actualment hi ha empreses farmacèutiques amb molta activitat que veuen la importància d’invertir en aquest sector. A més, sé que s’estan fent nombroses investigacions arreu del món per trobar noves molècules i formes d’administració. Per això, soc optimista i crec que en el futur (esperem que pròxim) hi haurà nous medicaments per controlar les malalties de més interès.
- Hi ha relació entre el sector apícola i els centres de recerca, i és fluida?
Hi ha una bona transferència de coneixements? Jo només puc parlar de la relació que té el CIAPA amb els/ les apicultors/res i crec que sí que és fluida. Tant el doctor Higes com jo procurem ajudar-los en tot allò que ens sol·liciten, així que sempre estem oberts a atendre les seves consultes i sol·licituds d’anàlisi quan tenen algun problema sanitari o perquè vulguin fer un control dels seus ruscs. El mateix passa amb la doctora González Porto, encarregada del laboratori de productes del rusc. Tots nosaltres estem en contacte directe tant amb associacions de tot el país com amb veterinaris i participem habitualment en nombroses activitats com ara cursos i jornades que pretenen oferir formació als/a les apicultors/res en diferents temes relacionats amb l’apicultura com difondre les darreres investigacions en què participem nosaltres o les que realitzen altres grups d’investigacions tant al nostre país com a fora. Moltes d’aquestes jornades tenen lloc directament al nostre centre a Marchamalo, però també acudim habitualment a les jornades organitzades per les associacions i a les que som convidats.
“Sóc optimista i crec que en el futur (esperem que pròxim) hi haurà nous medicaments per controlar les malalties de més interès”
- Com veieu el futur de l’apicultura des del punt de vista de la salut de les abelles?
En general, en tinc una visió optimista i crec que si continuem treballant junts els centres de recerca, els/les apicultors/res i la resta d’agents implicats sí que finalment aconseguirem controlar els principals reptes sanitaris.
*Entrevista publicada al Dossier Tècnic. Núm. 115: “Enemics de les abelles”
