EX-ALUMNES DE LES ESCOLES AGRÀRIES “Sempre he tingut clar que jo també em volia dedicar al camp i, per aquest motiu, vaig decidir estudiar formació professional agrària”
Parlem amb Cristina Montserrat, Jordi Duch, Judit Carreira i Ramon Martorell, ex-alumnes de les Escoles Agràries del Solsonès, Tàrrega, del Pirineu i de Borges Blanques.
Cristina Montserrat, enginyera de forests, degana del col·legi d’Enginyers de Catalunya i fundadora i directora de l’empresa Entrearbres SLPU va estudiar a l’Escola Agrària del Solsonès un cicle formatiu de grau superior de Recursos Naturals i Paisatgístics. Jordi Duch, enginyer agrònom i director industrial del grup Noel Alimentària va estudiar el grau d’FP agrària (explotacions agropecuàries). Judit Carreira, formatgera artesana, va estudiar el cicle d’FP agrària, especialitat agropecuària. Ramon Martorell, pagès especialitzat en agricultura ecològica, va estudiar el grau mitjà en Producció Agropecuària.
- Quin tipus de formació vas fer? Què et va portar a estudiar formació professional agrària (motivació)? // Incorporació: Què et va portar a demanar la incorporació a l’empresa agrària?
Cristina Montserrat Rodríguez: Vaig estudiar el cicle formatiu de grau superior de Recursos Naturals i Paisatgístics a l’Escola Agrària del Solsonès. Quan vaig acabar el batxillerat, no tenia gaire clar quin camí agafar. Vinc de família de pagès i sempre m’ha agradat molt acompanyar els pares al camp i al bosc. Sempre he sentit alguna cosa especial que no sabria com definir, una sensació màgica, tant acompanyant-los com treballant amb ells. Els meus pares tenien terres en un petit poble de Sant Climent de Llobregat, sobretot d’horta de regadiu, i un bosc de cirerers i un altre de pi blanc i alzina, venia de tradició familiar. Actualment, el meu pare està jubilat i la meva mare treballa a la meva empresa. El motiu pel qual vaig decidir estudiar formació professional agrària va ser una visita al Saló de l’Ensenyament, on vaig trobar un estand de les escoles agràries i hi vaig anar a demanar informació. Només veure’n el contingut ja em va cridar l’atenció, i ho vaig trobar molt interessant. Juntament amb els meus pares, vam anar a visitar totes les escoles de capacitació agrària per veure en quina em sentia més còmoda, i a l’Escola Agrària del Solsonès vaig sentir alguna cosa especial. Actualment, tinc una empresa d’enginyeria forestal i mediambiental anomenada Entrearbres. Vaig començar com a autònoma l’any 2013 amb el mateix nom comercial, fins que l’any 2018 em vaig haver de plantejar si continuar creixent o no. Aquell any vaig fer el pas de constituir una societat i ara la meva mare n’és l’administrativa, ja que, tot i treballar al camp, havia estat administrativa durant uns anys.
Judit Carreira Ruiz: Vaig començar el que abans anomenàvem formació professional en agropecuària a Olot i la vaig acabar a l’Escola Agrària del Pirineu; va ser una de les últimes promocions de formació professional que es van fer. Era una mala estudiant. Vaig deixar el batxillerat a la meitat i no volia estudiar més. La meva família insistia perquè jo continués estudiant, i sense voler vaig aterrar a la formació professional d’Olot. Tenia clar que no volia estar tancada en un despatx o en una fàbrica, ni tenir un horari molt rigorós. Una mica per descart vaig decidir estudiar agrària, però mai vaig pensar que tindria tant d’èxit. L’any 1997 pràcticament no hi havia noies i pensava que això seria un impediment; sigui com sigui, el contingut em va encantar i em vaig anar engrescant fins avui dia. Sentia que el que estudiava tenia una lògica, un sentit, que tot allò que aprenia teòricament ho podia aplicar a la pràctica. Aquí vaig descobrir el que realment m’agradava.
Actualment, tinc una petita formatgeria artesana al casc antic de la Seu d’Urgell, una microformatgeria urbana. No tenim ramat propi, però tota l’experiència que he anat adquirint aquests anys em permet desenvolupar la feina d’elaborar formatges. A les pràctiques vaig demanar anar a una explotació amb formatgeria on pogués desenvolupar tant la part de ramaderia com d’elaborar formatges, i aquesta experiència m’ha permès arribar on soc ara.
Ramon Martorell Vidal: Vaig començar a estudiar a l’Escola Agrària de Borges Blanques amb 16 anys, quan vaig acabar l’ESO. Vaig escollir aquesta escola perquè és la que em quedava més a prop i allà vaig estudiar el cicle formatiu de grau mitjà en Producció Agropecuària. Em quedava a dormir a la residència de l’escola i aquella era la meva casa de dilluns a dijous. La meva família venia de tradició pagesa i ho he viscut des de petit. Sempre he tingut clar que jo també em volia dedicar al camp i, per aquest motiu, vaig decidir estudiar formació professional agrària. Vaig estar treballant un temps amb un pagès de fora i més endavant vaig decidir anar pel meu compte. Quan em vaig incorporar a l’empresa agrària, com que ja havia cursat aquest cicle, només vaig haver de fer algun curs perquè la resta ja ho tenia convalidat.
“Sempre he tingut clar que jo també em volia dedicar al camp i, per aquest motiu, vaig decidir estudiar formació professional agrària.”
Jordi Duch Torné: Vaig estudiar la formació professional I i la formació professional II. Vaig fer els quatre primers cursos a l’Escola Agrària de Tàrrega i el cinquè el vaig anar a fer a l’Escola Agrària d’Alfarràs. El que em va portar a estudiar formació professional agrària va ser la meva família, que té terres i vinyes. A mi no m’agradava estudiar i no volia continuar fent-ho, però la meva família em va obligar a continuar, i bàsicament vaig anar a fer la formació agrària per quedar-me a casa. Allà vaig veure que realment m’agradava molt, que la física i la mecànica m’apassionava, i hi vaig trobar molt bons professors. Un cop acabat el pas per les escoles, vaig decidir continuar estudiant i vaig anar a Barcelona a fer una enginyeria tècnica i després a Lleida a fer una enginyeria superior. Actualment, soc enginyer agrònom i director industrial del grup Noel Alimentària, i tinc al meu càrrec més de 1.800 persones i 15 fàbriques. La meva família continua tenint les terres, però les tenim arrendades.
- Quines formacions, fets o activitats, recordes com més interessants de l’escola?
CMR: Tinc un munt de records d’aquesta etapa, però sobretot em va agradar moltíssim el contingut en botànica i jardineria. Em va encantar dissenyar tot el jardí de l’escola i, per aquest motiu, actualment soc una apassionada de la botànica.
També em va semblar molt interessant l’assignatura d’ordenació forestal i l’assignatura de vivers de producció de plantes. A l’escola tenen unes instal·lacions amb hivernacles on reproduíem espècies vegetals. Vam germinar una llavor de garrofes i a hores d’ara el garrofer encara el tenen els meus pares.
Una altra assignatura que em va cridar molt l’atenció, tant per la seva duresa com per la maduresa que et feia adquirir, va ser la de classes teòriques i pràctiques de motoserra. Jo no n’havia agafat mai cap i pensava que no seria capaç, però allà vaig aprendre que sí.
Actualment, com a enginyera forestal dirigeixo la meva empresa i, personalment, m’agrada agafar la motoserra amb el meu home. És molt fàcil dirigir; tanmateix, també és necessari conèixer l’altra part.
JCR: Personalment, no va ser fàcil. A mi m’agradava molt el que estudiava, però va ser complicat. En aquell moment hi havia molt poques noies i jo no era ni de pagès ni de ciutat. El que recordo més són les estones que elaboràvem formatges i les pràctiques a la formatgeria, que em van obrir un món.
També estic molt agraïda per l’oportunitat que em van donar d’anar a treballar a la formatgeria Serrat Gros alguns estius.
RMV: Tinc un molt bon record de les sessions pràctiques, les teòriques se’m feien més feixugues. Teníem professors que feien les classes molt boniques, però el que més m’agradava eren les pràctiques amb el tractor, anar a fer rodatges al camp, les visites a empreses i cellers, els tallers...
Recordo anar al poble quan acabàvem les classes i passejar junts, ens enteníem molt perquè érem tots del mateix sector i teníem els mateixos interessos.
També tinc molt bon record del menjar i de les bromes d’en Ventura, un professor de l’escola.
JDT: A mi em va marcar el fet de marxar fora de casa amb 14 anys i internar-me entre setmana a la residència de l’escola. Allà vaig conèixer molta gent, vaig descobrir coses noves, coses que m’agradaven molt i no sabia, tenia més llibertat... Vaig aprendre coses que probablement a casa no hagués fet, com per exemple esquiar.
Com he dit abans, a 3r em vaig adonar que aquest món m’apassionava i que volia continuar estudiant. Durant aquest curs vaig coincidir amb un professor que em va marcar, en Manel, que m’ensenyava tot el que realment volia aprendre.
Alumnes del CFGM formació agropecuària al camp, classificant males herbes. Foto: EA de Tàrrega
Els anys d’escolarització anteriors m’havien fet avorrir l’estudi, i l’Escola Agrària de Tàrrega em va retornar les ganes d’estudiar.
Érem uns quants que volíem anar a la universitat a estudiar una enginyeria i, des de l’escola, ens van ajudar a reforçar moltes assignatures perquè anéssim més preparats. Estic molt agraït per tot el suport que ens van donar els professors del centre i, que gràcies a ells, puc dir que tinc una enginyeria amb un 8.
- Què creus que t’ha aportat a la teva vida professional el pas per l’escola agrària?
CMR: El mòdul tenia una durada de dos anys amb pràctiques obligatòries. El primer any vaig estar al parc de Collserola i el segon any, al Parc Nacional d’Aigüestortes. Allà estava amb l’equip de manteniment i amb un equip de biòlegs que feien censos de fauna. El meu tutor era enginyer de forests, i em vaig començar a interessar molt per aquesta carrera universitària, que finalment vaig estudiar a Lleida.
Estic molt agraïda perquè la teoria que aprens en aquest mòdul l’apliques a la pràctica de forma contínua i fa que apreciïs molt la formació que t’estan impartint.
JCR: Si no hagués fet aquesta formació professional no hauria descobert la meva forma de vida, la meva feina és la meva vida i viceversa, i ho visc amb molta passió. No hauria trobat la meva forma d’entendre la vida, d’estar a la natura, amb els animals, amb els aliments, a les muntanyes...
RMV: He après els coneixements més teòrics a l’escola. Pel que fa als temes pràctics, com que vinc de família pagesa, ja en tenia un coneixement bastant ampli. Sobretot m’ha ajudat molt amb la gestió empresarial i els temes més relacionats amb la informàtica.
El fet d’estar tota la setmana a la residència també em va permetre poder treure’m el carnet de cotxe i de tractor a l’escola.
JDT: El pas per l’escola agrària m’ha aportat moltes coses, tant en l’àmbit professional com en l’àmbit personal. Professionalment, vaig aprendre molts coneixements que a la carrera no s’expliquen, molts conceptes i moltes pràctiques que a la universitat es passen per alt.
Tota la part relacionada amb la mecànica i la física l’he après a l’escola, així com la topografia. Molts coneixements els tinc d’aquests anys i no els he après enlloc més.
“El pas per l’escola agrària m’ha aportat moltes coses, tant en l’àmbit professional com en l’àmbit personal.”
- I personalment?
CMR: Tinc un record preciós d’aquests anys. L’equip que vam formar era com una família, em sentia en un entorn de plena confiança. Vaig fer amistats que encara conservo, amistats de tota la vida, i actualment seguim mantenint el contacte.
Amb els professors també vam fer molta pinya. L’accessibilitat per part seva i la passió que transmetien per la seva professió era apassionant. Érem com una família.
JCR: Descobrir que més que una feina és una forma de vida, de relacionar-nos, de quines són les prioritats.
RMV: M’he pogut incorporar a l’empresa agrària gràcies a l’ajuda de l’escola. Vaig començar que no tenia res i avui dia puc portar el meu negoci.
JDT: Personalment, la part més humanística. A l’escola realitzàvem unes sessions a casa d’un professor on descobríem autors de música molt destacats de la música francesa i també espanyola. Vaig descobrir autors que potser no hauria conegut mai, maneres de fer, maneres de viure i de veure la vida, nous músics.
També ens explicava temes relacionats amb la història i la literatura. A mi em fascina la història, viatjar, conèixer d’on venen les coses, perquè passen, altres cultures... Totes aquestes coses em venen d’aquells anys i les vaig aprendre durant aquells anys.
“Tinc molt bons records de les escoles, dels professors, dels companys. Aquesta formació per a la gent de pagès és molt bona i val molt la pena. Només tinc paraules d’agraïment”
El pas per les escoles m’ha canviat la vida, passar de quedar-me en un poble de Tarragona a fer un gir de 180 graus. Anar a estudiar una enginyeria a Barcelona, a Lleida, ser directiu i tenir una gran quantitat de gent a càrrec meu..., però quedant-me finalment al meu poble.
Tinc molt bons records de les escoles, dels professors, dels companys. Aquesta formació per a la gent de pagès és molt bona i val molt la pena. Només tinc paraules d’agraïment.
- Com veus el teu futur professional?
CMR: Empresària portant la meva empresa, que m’encanta, però més encarada a la formació i a l’aportació de valor. Dono molta importància a la formació contínua, a aprendre i desaprendre si és necessari, tant en la vida professional com personal; és molt enriquidor.
JCR: Veig un futur professional positiu. Veig una gran diferència respecte a l’interès de les persones cap a aquests oficis i productes. Quan vaig començar quasi ningú els coneixia o es sorprenien quan els explicava la meva professió, i això ha anat canviant considerablement.
Actualment, hi ha molt d’interès per recuperar el que ja sabien fer els nostres avis. Sense anar més lluny, fa uns anys que estic fent formacions de forma particular en escoles interessades en l’elaboració de formatges a casa, a adults... per tant, podem dir que hi ha una tendència positiva.
Una cosa que em preocupa, però, és el greu problema del relleu generacional al camp. Cada vegada hi ha menys pagesos i, si no hi ha producció agrària, no hi ha producció d’artesans alimentaris. Es valoren molt els productes artesans, però preocupa la matèria primera.
RMV: Em veig tota la vida treballant al camp, perquè ho gaudeixo molt i és el que m’apassiona. He crescut en aquest món i ho porto a la sang.
El futur professional el veig positiu. Em dedico a l’agricultura ecològica, concretament als ametllers i les oliveres, i últimament sembla que es valora més.
JDT: Vaig sortir de l’escola fa més de 30 anys i he passat per moltes posicions. De tècnic, encarregat, responsable, director de fàbrica... i avui puc dir que soc director industrial del grup Noel Alimentària amb 15 fàbriques, 1.800 persones a càrrec meu, magatzems a Europa, magatzems als Estats Units, logística mundial... Em considero un home amb molta sort, vaig acabar la carrera amb bona nota, he pogut fer diversos màsters i he pogut viatjar molt. No hauria pogut imaginar la meva vida tal com és ara, m’ha vingut i he tingut sort, però també m’ho he treballat.
El meu futur professional me l’imagino on soc. A mi m’apassiona la ciència, la tècnica la indústria, les fàbriques i la gent. Fa vuit anys que soc director d’aquesta empresa, vaig començar com a director d’enginyeria i ara soc director industrial.
