A. CAPDEVILA, I. PONS i C. RIBERA "Hem vist amb bons ulls aquesta llei perquè creiem que la seva intenció és positiva i ha d’ajudar el sector a contribuir a millorar el funcionament de la cadena alimentària"
Parlem amb Albert Capdevila, Ignasi Pons, i Carles Ribera, professionals del sector alimentari de Catalunya.
Albert Capdevila és el responsable de Fruita i Horta de la Federació de cooperatives agràries de Catalunya (FCAC), Ignasi Pons el responsable de l’Àrea Tècnica de la Federación Empresarial de Carnes e Industrias Cárnicas (FECIC) i Carles Ribera el responsable de l’Àrea Tècnica del Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya (CEDAC).
Albert Capdevila, Ignasi Pons i Carles Ribera, donen el seu punt de vista de l’actual normativa sobre instruments de millora de la cadena alimentària i exposen les seves propostes de millora.
Quins considera els punts forts i els dèbils de l’actual normativa sobre instruments de millora de la cadena alimentària? Quines serien les seves propostes de millora?
- Albert Capdevila Sans:
Des de La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya hem vist amb bons ulls aquesta Llei perquè creiem que la seva intenció és positiva i ha d’ajudar el sector a contribuir a millorar el funcionament de la cadena alimentària evitant abusos de poder, perseguint augmentar el valor generat i buscant un repartiment just de la mateixa, reequilibrant la cadena per permetre una remuneració suficient dels productors i, per tant, ajudant al manteniment de l'activitat agrària.
“Un punt a millorar és el del concepte de cost efectiu de producció. La seva indefinició provoca una inseguretat jurídica que en dificulta l’aplicació”
No obstant això, considerem que les fórmules per emprendre aquesta estratègia han de ser realistes, practicables i adaptades a la realitat dels mercats en què operen les empreses del sector. Entenem que la llei ha de seguir protegint i donant suport al model cooperatiu, exonerant de la Llei la relació de la cooperativa amb els seus socis, ja sigui pel paper que estan tenint i hauran de tenir en el futur proper, no només en favor de l'enfortiment dels productors dins de la cadena alimentària sinó pel seu acompanyament cap als nous reptes que el marc normatiu europeu està fixant en aquests moments. Un altre punt a millorar és el del concepte de cost efectiu de producció. La seva indefinició provoca una inseguretat jurídica que en dificulta l’aplicació. En l’agroindústria, i per tant també en les cooperatives, resulta materialment impossible determinar un cost efectiu de producció que tingui en compte els costos de producció de cada proveïdor. És literalment inaplicable tret que es vulgui convertir a les cooperatives en una mena de maquil·ladores dels productes dels seus propis socis, que haurien de comercialitzar-se de manera independent perdent la nostra identitat.
- Ignasi Pons Argimon:
Des de la Federación Empresarial de Carnes e Industrias Cárnicas (FECIC) considerem que els punts dèbils sobre l’actual normativa sobre instruments de millora de la cadena alimentària són els següents:
- Només ha tingut en compte a la producció i no a tots els operadors implicats.
- Intervenció en les operacions comercials.
- Intervenció en els preus de mercat, marcant el preu mínim dels productes. S’ha de tenir en compte que la norma no prohibeix la venda a pèrdues, sinó la compra a pèrdues, això fa que es prohibeixi al comprador pagar menys que el cost de producció suportat pel venedor.
- No garanteix la competitivitat entre les empreses, quan el que es vol és regular els preus. Com la normativa no contempla aquesta qüestió, és el mercat que ho ha de fer.
“Un dels punts febles, entre d'altres, sobre l’actual normativa sobre instruments de millora de la cadena alimentària és que aquesta només ha tingut en compte a la producció i no a tots els operadors implicats”
Pel que fa als punts forts, des de FECIC considerem encertat el fet que permet regular les activitats promocionals que poden dur a terme les grans distribuïdores alimentàries, ja que així s’evita que puguin induir a un error sobre el preu o la imatge dels productes. També evitarà que perjudiquin la percepció en la cadena sobre la qualitat o el valor dels productes.
Les propostes de millora passen per consensuar tots els punts acordats amb tots els sectors involucrats, per saber les seves opinions i necessitats. Amb la llei tal i com està ara, uns sectors en surten més beneficiats que altres, i això és el que caldria solucionar.
- Carles Ribera Farràs:
La Llei de la cadena alimentària es proposava millorar la transparència, l’estabilitat i la seguretat en les relacions comercials del sector agroalimentari. Anys després, s’ha demostrat que algunes de les baules, diferents a la distribució minorista, estan menys preparades i tenen dificultats per adaptar-se a les noves exigències. Es tracta d’un marc orientat a promoure la transformació del sector en termes d’estabilitat i visibilitat de les relacions comercials. L’aplicació desigual entre els diferents sectors i baules de la cadena, juntament amb la seva utilització política per a la gestió de crisis, està generant distorsions a la competència del sector que hauran d’evitar-se pel risc que això comporta de crear un sector on els més perjudicats poden ser aquells la situació empresarial dels quals no els permet beneficiar-se dels avantatges que planteja la Llei.
"La Llei de la cadena alimentària es proposava millorar la transparència, l’estabilitat i la seguretat en les relacions comercials del sector agroalimentari.”
Com hem manifestat públicament en reiterades ocasions, preocupa a la distribució especialment l’anomenat principi d’unidireccionalitat, recollit en aquesta Directiva, que considera deslleial una pràctica comercial segons la posició que ocupa en la cadena un operador determinat i no segons la gravetat de la pràctica en si mateixa i dels seus possibles efectes. En principi, podria provocar situacions de competència deslleial entre els diferents operadors considerar deslleials únicament les possibles males pràctiques del comprador respecte del venedor, cosa que trenca el principi d’igualtat, a la vegada que no aportaria solucions en la gestió dels problemes del sector productiu.
El principal repte a què fem front és assegurar la sostenibilitat de totes les baules de la cadena agroalimentària que aporten una diversitat essencial, no solament per a la supervivència de la nostra agricultura, la nostra ramaderia i la nostra pesca i indústria, sinó també per garantir la capacitat d’elecció dels consumidors mateixos.
