Baldiri Guitart "Incentivar la sembra de llavor certificada és incentivar la qualitat"
Fa més de 30 anys, en acabar els estudis superiors, Baldiri Guitart va començar a treballar al negoci familiar. L'empresa va iniciar la seva activitat als anys seixanta amb la venda de pinsos i, posteriorment, va diversificar la seva oferta amb fitosanitaris, llavors i fertilitzants. L'experiència acumulada durant aquests anys ha estat ben aprofitada a l'Associació de Productors de Llavors de Catalunya, de la qual n'és president des de l'any 2002.
Baldiri Guitart és president de l'Associació de Productors de Llavors de Catalunya.
Fa més de 30 anys, en acabar els estudis superiors, Baldiri Guitart va començar a treballar al negoci familiar. L'empresa va iniciar la seva activitat als anys seixanta amb la venda de pinsos i, posteriorment, va diversificar la seva oferta amb fitosanitaris, llavors i fertilitzants. L'experiència acumulada durant aquests anys ha estat ben aprofitada a l'Associació de Productors de Llavors de Catalunya, de la qual n'és president des de l’any 2002.
Quan es va fundar l’Associació de Productors de Llavors de Catalunya i quina és la seva funció?
L'associació neix l'any 2001 amb el suport del Departament i amb l’objectiu principal de promoure la utilització i producció de llavor certificada a Catalunya. Actualment compta amb 15 empreses associades, que representen aproximadament el 80% de la producció de llavor certificada de Catalunya.
La nostra principal activitat és el contacte permanent amb el Departament com a principal proveïdor de les normatives a què estem sotmesos, per tal de transmetre-les als associats, així com la difusió dels nostres interessos i inquietuds o promoció de cursos de formació.
En l'àmbit estatal també participem en el Grup de treball pel frau de la llavor, juntament amb representants de l'Oficina Nacional de Varietats Vegetals, de les diferents Comunitats Autònomes i de les Associacions d'Obtentors de Llavors.
“Creiem que el nostre servei a l'agricultura és precisament la producció de llavors que, per la seva qualitat, han permès un increment molt gran de la producció”.
Els darrers anys, el món agrari i rural ha experimentat diversos canvis socials i econòmics, però també tecnològics i científics. Quina ha estat l'evolució dins l’àmbit específic de la producció de llavors?
Pel que fa a la nostra activitat, el més important és la quantitat de noves varietats amb millores qualitatives i agronòmiques que han arribat al mercat a través de les nostres empreses multiplicadores. Per altra banda, els avenços tecnològics que hem pogut implantar a les nostres empreses també faciliten i agilitzen la nostra feina per poder donar resposta a un mercat cada vegada més exigent.
Avui en dia es pot triar entre un ampli ventall d'ofertes de llavors... Per això, aclarim que entre els cereals que nosaltres multipliquem no n'hi ha cap opció transgènica. A petita escala existeix un moviment de recuperació de varietats tradicionals i ecològiques, tot i que el gruix de la producció s’aconsegueix amb les varietats que hem anat posant al mercat de la mà de les empreses obtentores. Creiem que el nostre servei a l’agricultura és precisament la producció de llavors que, per la seva qualitat, han permès un increment molt gran de la producció; quelcom imprescindible en el mercat globalitzat que ara tenim.
Quina és la situació del sector a Catalunya?
El moment actual és decebedor i altament perillós: desprès d'uns anys de creixement en la certificació, aquesta ha caigut un 35% en dos anys (de les 24.581 Tm l'any 2005 varem passar a 43.286 l'any 2007, i a les 27.884 Tm al 2009) i s'ha instaurat el pensament de què la llavor certificada, pel seu cost, és la responsable de la poca rendibilitat del conreu del cereal. Això posa en perill la continuïtat de les nostres empreses quant a aquesta activitat, i per tant la posada al mercat de noves varietats i el desinterès progressiu de les empreses obtentores a l'hora d'invertir al nostre país, a banda dels perjudicis que això suposa.
Quins són aquests perjudicis?
Agronòmicament el gra de granja no té controls ni de males herbes, ni varietals, tampoc rep un tractament fungicida preventiu, això comporta una baixada de rendiment a més d'incrementar la despesa amb herbicides o fungicides. A banda d'això, la sembra de gra no certificat comporta una lenta però progressiva pèrdua de les característiques intrínseques de les varietats que fa difícil la seva distinció per part de la indústria transformadora i, per tant, la seva valoració. En canvi s'estan important materials, principalment blats, de molt més valor afegit que evidentment no repercuteix en els nostres productors.
Per què és millor la sembra de llavor certificada?
A més de mantenir el bon estat de la varietat, en la llavor certificada hi ha un control específic de males herbes i s'entrega amb un tractament fungicida que evita o retarda l'aparició de malalties en el conreu.
“Si no invertim en llavor, incrementem despesa fitosanitària, produïm menys i de pitjor qualitat, i valorem menys la mercaderia”.
Quins són els reptes més evidents en vistes al futur i com creu que s'haurien d’encarar?
Tants anys de PAC no han servit per impulsar la qualitat, la situació econòmica del productor s'ha anat degradant lentament i hem entrat en una espiral negativa: no invertim en llavor, incrementem despesa fitosanitària, produïm menys i de pitjor qualitat, i valorem menys la mercaderia... És el peix que es mossega la cua i, de moment, ningú no fa res per trencar aquesta tendència. Crec que canviar-la és el gran repte que ens hauríem de proposar tots, productors, multiplicadors, obtentors i evidentment l'Administració.
Què proposa l’Associació de Productors de Llavors de Catalunya dins d'aquest escenari?
Nosaltres pensem que cal una feina de conscienciació, cercar la qualitat, incentivar-la. Les ajudes són subsidis i la subsistència no aporta millores. Ho veiem, ara més que mai, amb la crisi econòmica que patim: les ajudes haurien d'anar encaminades sempre a millorar les coses, això no s'ha fet i la situació es va degradant. Incentivar al productor en la sembra de llavor certificada seria incentivar la qualitat.