CHRISTOPH VON HOLST “Els LRUE ajuden a aplicar els reglaments de la UE en l’àmbit de l’alimentació i la nutrició animal, i se centren en les tasques de control dels estats membres”
Parlem amb el Dr. Christoph Von Holst, responsable científic al Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea a Geel (Bèlgica).
Christoph von Holst treballa al Centre Comú de Recerca (JRC, per la sigla en anglès) de la Comissió Europea a Geel (Bèlgica). Va estudiar Química i es va doctorar en Química Analítica a la Universitat Tècnica de Munic (Alemanya). El 1997 es va incorporar al JRC, on va treballar en diverses matèries relacionades amb l’anàlisi d’aliments i pinsos, com els plaguicides, la farina de carn i ossos, els compostos organoclorats, les micotoxines i els additius per a pinsos. Des del 2003 és responsable del laboratori de referència de la Unió Europea per als additius per a pinsos. Està molt interessat en el tractament de dades estadístiques, especialment en el camp de la quimiometria, i és coautor d’uns 90 articles publicats en revistes revisades per experts.
Quin és el paper dels laboratoris de referència de la Unió Europea (LRUE)?
Hi ha LRUE per a diversos camps, però en aquesta entrevista em centraré en els LRUE que s’han establert en l’àmbit dels aliments i els pinsos, i que estan destinats a matèries diferents, com els plaguicides, els contaminants, els aliments i els pinsos modificats genèticament, les proteïnes animals i els additius per a pinsos. Els LRUE són importants perquè molts dels reglaments que regulen aquestes qüestions s’estableixen a escala de la Unió Europea (UE), però són els estats membres els que s’encarreguen d’aplicar correctament aquestes normes. Per exemple, la Comissió Europea estableix els nivells màxims de contaminants als aliments o els pinsos i els laboratoris de control oficials dels estats membres són els que analitzen mostres obtingudes del mercat per comprovar si es compleixen aquests criteris. Per tant, per al bon funcionament del mercat de la UE, és molt important que les tasques de control oficial es duguin a terme de manera harmonitzada i que els laboratoris dels estats membres puguin demostrar que tenen expertesa suficient per analitzar mostres d’aliments i pinsos. Un dels principals objectius dels LRUE és garantir que aquests laboratoris apliquin les normes que s’han establert en l’àmbit de la UE i obtinguin resultats analítics amb la qualitat necessària.
“Un dels principals objectius dels LRUE és garantir que aquests laboratoris apliquin les normes que s’han establert en l’àmbit de la UE i obtinguin resultats analítics amb la qualitat necessària”
Pot descriure breument la seva relació amb els laboratoris nacionals de referència? Com qualifica aquesta relació?
Els LRUE estableixen xarxes amb els laboratoris nacionals de referència (LNR), que són designats oficialment per cada estat membre. Els LRUE i la Direcció General de Salut i Seguretat Alimentària de la Comissió Europea estableixen programes anuals que especifiquen, per exemple, per a quina substància i quina matriu d’aliments o pinsos s’organitzen els assajos d’aptitud. En aquests assajos d’aptitud, el LRUE prepara mostres que contenen la substància al nivell d’interès i les envia a tots els LNR amb la sol·licitud d’anàlisi. Després, els resultats analítics es comuniquen al LRUE, que en fa una avaluació estadística per obtenir una estimació del rendiment específic del laboratori en aquest exercici. Aquesta informació és un criteri clau perquè els LNR demostrin la seva expertesa, però també perquè millorin, si cal. A més, el LRUE organitza tallers anuals amb els LNR per debatre els resultats dels assajos d’aptitud i altres qüestions rellevants.
Com descriuria la situació actual d’aquests laboratoris? Quins recursos els falten?
Els resultats de l’elevat nombre d’assajos d’aptitud organitzats pels LRUE en els diferents àmbits demostren el rendiment dels LRN pel que fa a l’anàlisi de mostres d’aliments i pinsos. D’altra banda, la tasca que duen a terme els LRUE ajuda a identificar en quins aspectes han de millorar alguns laboratoris en concret. Als tallers anuals organitzats pels EURL tenen lloc debats de caire tècnic per fomentar l’intercanvi de coneixements i, així, millorar contínuament el nivell de competència de tots els laboratoris.
“Els resultats de l’elevat nombre d’assajos d’aptitud organitzats pels LRUE en els diferents àmbits demostren el rendiment dels LRN pel que fa a l’anàlisi de mostres d’aliments i pinsos”
Pel que fa a la nutrició animal, quines matrius i determinacions analítiques es fan servir actualment?
El pinso final que es dona a l’animal sovint és una barreja complexa composta per matèries primeres, premescles i preparats d’additius per a pinsos. En principi, totes aquestes matrius es poden incloure en els programes de control dels laboratoris oficials de control, a fi de comprovar que l’etiquetatge dels aliments i els pinsos inclou la informació correcta i el compliment dels límits legals. Atesa l’enorme diversitat d’analits objectiu, els mètodes analítics també difereixen molt. Per exemple, per determinar medicaments veterinaris s’aplica la cromatografia de líquids acoblada a l’espectrometria de masses, mentre que alguns elements s’analitzen amb l’espectrometria d’emissió atòmica de plasma acoblat inductivament.
Pel que fa a l’objectiu de la UE de convertir-se en el primer continent neutre en carboni, quin paper hi tenen els LRUE?
Els LRUE ajuden a aplicar els reglaments de la UE en l’àmbit de l’alimentació i la nutrició animal, i se centren en les tasques de control dels estats membres. Sens dubte, això també s’aplicarà a totes les mesures previstes en el marc del Pacte Verd Europeu.
Quina tendència hi ha en tècniques analítiques? Quines inversions considera prioritàries?
És una pregunta molt difícil de respondre, atesa l’extrema varietat de les disciplines analítiques implicades. No obstant això, sens dubte hi ha una tendència a aplicar cada vegada més mètodes multianalits utilitzant instruments que permeten la determinació simultània d’un elevat nombre de compostos diferents amb característiques fisicoquímiques similars, com les micotoxines, les toxines vegetals o els plaguicides. Així mateix, hi ha la necessitat de disposar d’instruments de baix cost i fàcils de fer servir que permetin un cribratge ràpid de les mostres. Algunes d’aquestes proves s’utilitzen fins i tot in situ, la qual cosa garanteix que només la fracció més petita de mostres sospitoses positives de totes les mostres examinades se sotmet a una anàlisi confirmatòria que requereix instruments cars. Tots aquests esforços sens dubte milloraran l’eficàcia del control oficial amb els recursos disponibles.
“Sens dubte hi ha una tendència a aplicar cada vegada més mètodes multianalits utilitzant instruments que permeten la determinació simultània d’un elevat nombre de compostos diferents amb característiques fisicoquímiques similars”
Quins són els reptes futurs dels laboratoris agroalimentaris?
Un dels principals reptes és estar al dia de totes les qüestions i els requisits relatius als laboratoris de control, ja que canvien constantment. Per exemple, el canvi climàtic pot repercutir en la presència de patògens vegetals o contaminants naturals a les mostres d’aliments i pinsos, la qual cosa obliga els laboratoris a aplicar nous mètodes per mesurar aquestes substàncies. D’altra banda, cal tenir en compte que els programes de control en l’àmbit de l’autenticitat dels aliments i els pinsos cada vegada són més importants, i això reflecteix les exigències cada cop més elevades dels consumidors. Un altre aspecte que cal destacar són els nous requisits de control per l’ús de matèries primeres alternatives, com els insectes. Finalment, m’agradaria remarcar que aquests són només exemples d’un gran nombre de qüestions molt diferents que els laboratoris han d’abordar.
