Francesc Mauri “Implementar iniciatives per enfortir el món rural que fixin població i que aportin atractiu és una acció per mitigar el canvi climàtic”
Parlem amb el meteoròleg Francesc Mauri, que el vam entrevistar en el dossier tècnic 120 “Canvi climàtic i la seva incidència en el sector primari”.
Francesc Mauri Domènech és llicenciat en Geografia per la Universitat de Barcelona, especialitzat en Meteorologia. L’any 1985 va començar a treballar com a meteoròleg a Catalunya Ràdio, i tres anys després, es va incorporar a Televisió de Catalunya, també com a meteoròleg. És membre del Consell Assessor del Servei Meteorològic de Catalunya, i autor i coautor de diversos llibres sobre meteorologia, com ara "El temps vist des del cel" o "Stop al canvi climàtic: com podem ser més sostenibles". A més a més, destaca per ser un gran divulgador sobre el canvi climàtic i per conscienciar sobre els seus efectes i les vies de mitigació per fer-hi front de manera individual i col·lectiva.
Fa anys que parlem sobre canvi climàtic, causes, efectes, conseqüències... La població catalana està prou informada i sensibilitzada?
M’agradaria dir que sí, però, crec que, en general, no. La població sent coses i li arriben molts inputs, però, informada de veritat, no ho està. La prova és que, per exemple, ens arriba molta informació de la revolució energètica, la dels residus, la del reciclatge... Però això no garanteix que sigui bona o que la societat la paeixi bé. Sí que és veritat que la població catalana, respecte a altres indrets de l’Estat espanyol, està a anys llum, és a dir, estem molt més informats. És una societat relativament semblant a la balear, la basca o la navarresa.
Quina opinió tens sobre les línies d’actuacions principals de mitigació del canvi climàtic que es porten a terme en l’àmbit català, europeu i mundial?
Catalunya ha estat pionera amb la realització de l’Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, del qual ja se s’ha publicat la tercera edició. Un estudi únic en el conjunt del sud d’Europa, i en el moment de la primera publicació, gairebé únic a escala europea. El que cal fer està molt ben descrit en aquest Informe, però molts d’aquests canvis són molt potents i estructurals. Aleshores, a partir d’aquí, com que algunes de les línies d’actuació són complicades i difícils, tenen un impacte a escala econòmica. Una part d’aquests diners són públics, a través dels Fons Next Generation. Aquests fons estan molt bé, però xoquen amb un problema greu d’organització de l’Administració, que no té l’estructura per donar sortida àgil, activa i fàcil a aquests ajuts. En el cas del sector privat, depenent de quin és el seu camp d’actuació, s’enfoca cap a canvis i d’altres, no. Estem en un moment d’una complexitat molt gran.
“Catalunya ha estat pionera amb la realització de l’Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya”
A la cimera de la COP27 els acords han estat mínims. Hi ha hagut uns acords nord-sud interessants, però pel que m’explica la gent que ha estat a les negociacions, no ha estat gens encoratjador. Aleshores, a escala europea, sí que Europa està liderant mundialment molts canvis, i Ursula von der Leyen, del Partit Popular Europeu, ho té molt clar. A escala mundial, però, és molt difícil, per no dir gairebé impossible, posar-se d’acord.
Quines haurien de ser les accions prioritàries i més imminents que cal que els professionals del sector agroalimentari implementin per contribuir a la mitigació del canvi climàtic?
El sector agroalimentari a Catalunya és fonamental, és una pota de l’economia bestial, i en l’àmbit econòmic som una gran potència agroalimentària. El que hauríem d’intentar, ja que tenim un país que té moltes condicions per fer-ho gràcies a la varietat geogràfica i climàtica, és ser sobirans en l’àmbit alimentari. Arribar al 100% és molt difícil, crec que ara ho som en un 40%, per tant, estem lluny, i més encara, amb la guerra d’Ucraïna, els problemes que comporta la globalització i el fet que els preus s’imposin des de fora. Tenint en compte tot això, el sector agrícola, ramader, pesquer, forestal i tot el que se’n deriva, com la silvicultura, podria ser una base molt més forta de sobirania i seguretat alimentària. Per tant, algunes accions per mitigar el canvi climàtic poden ser: la reducció dels nivells de les emissions de diòxid de carboni o implementar iniciatives per enfortir el món rural amb iniciatives imaginatives que fixin població i que aportin atractiu.
“El que hauríem d’intentar, ja que tenim un país que té moltes condicions per fer-ho gràcies a la varietat geogràfica i climàtica, és ser sobirans en l’àmbit alimentari”
Amb el pas del temps i a conseqüència del canvi climàtic, el paisatge agrícola català canviarà?
Sí, absolutament, i si algú es creu que podrem conservar molts dels paisatges que tenim a hores d’ara, doncs està equivocat. Les tendències per a les pròximes dècades són nefastes. Si l’any 2050 Barcelona ha de tenir la temperatura de Màlaga, i Lleida la de Sevilla, no sé què creixerà en aquest país. La disponibilitat d’aigua serà menor per la natura, i estem parlant, per tant, d’afectacions més que notables. Així doncs, o anem cap a una política potent, pensada i convençuda de mitigació del canvi i d’adaptació, o no anirem bé. Tots, les pròximes dècades, hem de ser extraordinàriament generosos.
“La disponibilitat d’aigua serà menor per la natura, i estem parlant, per tant, d’afectacions més que notables. Així doncs, o anem cap a una política potent, pensada i convençuda de mitigació del canvi i d’adaptació, o no anirem bé.”
Com a coneixedor, estudiós i divulgador d’aquests temes, quin consell donaries als professionals del sector primari i a la població en general?
Jo no soc economista, i malgrat que conec el sector primari, se m’escapen moltes coses. El que és clar és que la població del món rural ha de viure sense problemes per poder tirar endavant, hem de ser imaginatius amb el que ens demana cada cop més la població, que no és majoritari, però que sí que té un valor afegit notable. Aquesta és la perspectiva d’una persona que no està ficada en el sector primari, però que sí que el que demanaria és aquesta imaginació i, sobretot, esperit de tolerància i sacrifici. S’ha de parlar, s’ha de trobar un terme mitjà per a qualsevol iniciativa per al món rural.
De cara a la societat, de manera individual, quan vaig a un supermercat o una botiga, tinc molt clar que molts dels productes vegetals, carnis i peix, sempre que puc, han de ser d’aquí. D’aquesta manera, es redueix la petjada de diòxid de carboni i es tanca el cercle amb la gent que es guanya la vida aquí.
Entrevista publicada en el dossier tècnic 120 “Canvi climàtic i la seva incidència en el sector primari”
