FAUSTINA SOLÀ-MORALES “Quan vam començar el projecte, Planeses era una finca abandonada, i amb els models actuals no era rendible”
Parlem amb Faustina Solà-Morales, impulsora de la transformació de la finca Planeses a una finca model gestionada íntegrament seguint els principis regeneratius, el projecte guanyador del premi PITA 2023 en la modalitat empresa agrària.
Nascuda a Girona, la Faustina és procedent de la Garrotxa i ha estat sempre vinculada al món rural. Això la va portar a estudiar enginyeria tècnica agrícola a la UPC a Girona, un màster en paisatgisme a la UPC i, posteriorment, el cicle superior d'Enginyeria de Forests a l'ETSEA de Lleida. Va estar treballant de tècnic forestal per al consorci d'ajuntaments del Ripollès. L'any 2008 va venir a viure a Planeses (Sant Ferriol) una finca de la Garrotxa, on va veure que calia buscar noves maneres de treballar que permetessin fer rendible la producció en el context de la finca i els reptes del país. Per això, l'any 2009 va començar un projecte d'horta ecològica i cistelles a domicili. Uns anys més tard va veure que calia fer un pas més i va convertir Planeses en una finca gestionada íntegrament de manera regenerativa. Ara és una finca pilot demostrativa a la qual reben visites de persones interessades i participen en projectes europeus i del Departament.
Aquest projecte es tracta de la transformació d'una finca abandonada, a una finca model gestionada íntegrament seguint els principis regeneratius, basats a integrar agricultura, ramaderia i silvicultura com a eix d'un sistema alimentari sostenible mitjançant l'acumulació de matèria orgànica al sòl; la integració dels animals en el funcionament del sistema i la reducció dels ensums necessaris per produir aliments. Planeses és un exemple real i demostratiu d’aquest model que es pot replicar a escala local i global.
Què us va impulsar a participar en els premis PITA i què suposa per a vosaltres rebre aquesta distinció?
Quan vam començar el projecte, Planeses era una finca abandonada, i amb els models actuals no era rendible. Vam començar a buscar maneres noves de treballar. Durant aquest temps, amb tots els ajuts i tots els errors, hem anat desenvolupant una manera de treballar que pensem que contribueix a donar resposta a molts dels reptes als quals s'enfronta l'agricultura actual. Estem en un moment que volem mostrar els resultats d'aquest treball. Pensem que el premi PITA pot ajudar en aquest objectiu.
Com va néixer la idea de transformar la finca abandonada a una finca model gestionada íntegrament de manera regenerativa?
Veníem de treballar en temes de desenvolupament i conservació del territori. Planeses era una finca familiar abandonada. Era un cas clar d'una situació cada cop més general a muntanya mediterrània. Era un repte on aplicar de primera mà propostes per a donar una alternativa a aquest tipus d'espai. Per a poder-ho fer realitat vam haver d'investigar i experimentar amb noves maneres de treballar. El més important era regenerar els processos i la salut del sòl. Com que començàvem de 0 es podia fer un plantejament integral per a tota la finca. Hi ha una producció molt diversificada i s'ha anat avançant en funció dels requisits d'inversió i retorn per a cada tipus d'element productiu.
“Planeses era un cas clar d'una situació cada cop més general a muntanya mediterrània”
Quines són les característiques més rellevants de la nova finca, i quins avantatges li aporta?
Les principals característiques són els nivells alts de producció, amb productes d'alta qualitat i sense dependre d’inputs externs. Permet posar en producció espais difícils de mecanitzar que amb el model actual no són rendibles i, al mateix temps, recupera paisatges oberts en zona de muntanya mediterrània. Socialment, dona resposta a reptes com la sobirania alimentària, l'emergència climàtica o el pic dels recursos, principalment del petroli.
“ Socialment, dona resposta a reptes com la sobirania alimentària, l'emergència climàtica o el pic dels recursos, principalment del petroli”
L’emergència climàtica és un dels grans reptes d’avui dia. De quina manera creus que l’agricultura regenerativa ajuda a pal·liar aquesta situació?
L'element bàsic de l'agricultura regenerativa és regenerar la vida del sòl. Un dels indicadors més importants de la salut del sòl és la matèria orgànica. A Planeses, en alguns dels sistemes hem passat de l'1,8% al 8% de matèria orgànica en 6 anys. Entre moltes implicacions, això té efecte amb relació al canvi climàtic, tant en mitigació (augment del segrest de carboni) com en adaptació (optimització de l'ús de l'aigua). A més, les tècniques aplicades contemplen l'optimització de l'aigua al llarg de tot el cicle, considerant el sòl com el màxim magatzem i regulador de l'aigua de la pluja: que la major part possible de l'aigua que cau penetri al sòl (cobertura continua del sòl), que al sòl aquesta aigua quedi emmagatzemada i estigui disponible per a les plantes (matèria orgànica del sòl), que les plantes la utilitzin de la manera més eficient possible (gestió del moment òptim d'aprofitament), etc.
“L'element bàsic de l'agricultura regenerativa és regenerar la vida del sòl”
La finca Planeses és una finca model del sistema regeneratiu. De quina manera transferiu els vostres coneixements i en feu divulgació?
Per trajectòria professional sempre hem treballat amb el CREAF. També participem amb la Asociación de Agricultura Regenerativa Ibérica. Sempre hem rebut a molta gent que volia conèixer la finca. De fet, per a regular una mica tot aquest interès, els últims anys hem començat a oferir visites i cursos reglats. Aquest any estem pendents d’entrar al programa Cultiva, que ens sembla que és una proposta molt interessant dirigida a pagesos o gent que vol començar un projecte.
Quins reptes de futur us plantegeu?
Els reptes de futur van lligats a l'aigua. Pel que s'està veient aquests últims anys i les previsions dels models sembla que hi haurà menys aigua i arribarà de manera més irregular. Si considerem tot el país (no només l'àrea metropolitana), l'única manera d'adaptar-nos a aquestes noves condicions és redissenyant tot el paisatge. De fet, encara que no fem res, el paisatge inevitablement canviarà. El tipus de proposta com les que es fan a Planeses poden ajudar a crear aquests nous paisatges de manera que aportin el màxim de beneficis a tota la societat, partint sempre de la sobirania alimentària com un dels objectius més importants com a societat. Però intervenir en l'àmbit de paisatge és una feina molt gran. Com a pagesos estem limitats. Cal el suport de tota la societat.
“El tipus de proposta com les que es fan a Planeses poden ajudar a crear aquests nous paisatges de manera que aportin el màxim de beneficis a tota la societat”
