MERXE FERREIRA “La tècnica assessora té un paper clau pel que fa a la gestió sostenible de plagues i malalties dels cultius”
Parlem amb Merxe Ferreira, enginyera agrícola de l’Agrupació de Defensa Vegetal d’Horta del Baix Llobregat.
Merxe Ferreira Baig va estudiar a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB-UPC), actualment coneguda com a Escola d'Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona (EEABB). També va fer el màster de Protecció Integrada de Cultius de la Universitat de Lleida. El febrer de 2014, va començar a treballar com a tècnica assessora a l’Agrupació de Defensa Vegetal d’Horta del Baix Llobregat, fins a l’actualitat. Assessoren fins a 400 hectàrees d’horta dins el terme del Parc Agrari del Baix Llobregat, tant en hivernacle com a exterior, i porten tant pagesos convencionals com certificats en producció integrada i ecològics.
Quin paper creus que té el personal tècnic en relació amb la bona gestió del control de plagues i malalties dels cultius?
La tècnica assessora té un paper clau pel que fa a la gestió sostenible de plagues i malalties dels cultius en tant que aporta un acompanyament al pagès des d’un punt de vista global de l’explotació.
Per fer un bon assessorament, hem de conèixer el conjunt de pràctiques que es duen a terme a cada finca (tipologia de reg, qualitat de l’aigua, sistema i època de plantació, varietats i rotació dels cultius, tipologia de maquinària emprada per fer els tractaments, entre moltes altres). També té un paper molt important conèixer el maneig del sòl que fa cada pagès, ja que tant la fertilitat química com la física i la biològica són clau per a una bona sanitat del sòl, i, per tant, del cultiu.
Són molts els factors que intervenen perquè al final aparegui una plaga o una malaltia; a part dels que ja he comentat, també els factors climàtics intervenen en la presa final de decisions.
D’altra banda, el nostre paper també rau a avaluar l’eficàcia del sistema de control que s’hagi fet servir en cada cas, des del control biològic fins al químic, passant per tot el que es fa amb trampes cromàtiques, confusió sexual, etc.
L’horta és molt dinàmica, cosa que de vegades dificulta l’encaix de totes les pràctiques que es duen a terme i és per aquest motiu que la figura de la tècnica assessora es fa molt necessària per optimitzar el maneig de la finca.
Tot aquest coneixement és el que engloba i dona forma al nostre assessorament i es tradueix en una gestió correcta per part del pagès tant de les plagues com de les malalties dels cultius.
L’horta és molt dinàmica, cosa que de vegades dificulta l’encaix de totes les pràctiques que es duen a terme i és per aquest motiu que la figura de la tècnica assessora es fa molt necessària per optimitzar el maneig de la finca.
Quines alternatives a la lluita química s’estan utilitzant més en els cultius de tomàquet, col i enciam?
En el cultiu del tomàquet, sobretot en hivernacle, es treballa amb feromona de confusió sexual per al control de la Tuta absoluta, trampes cromàtiques per al control de diferents tipus de plagues com ara mosca blanca, Liriomyza sp. i trips (sobretot grogues i blaves), introducció de depredadors i/o parasitoides i conservació de la fauna auxiliar ja existent a la zona (control biològic per conservació) amb la instal·lació de marges florals; les espècies més esteses en hivernacle són Calendula oficinalis i Alyssum maritimum.
Pel que fa a la tomaquera d’exterior, la instal·lació de marges florals és la pràctica més estesa. La resta que hem comentat abans no s’usen, ja que la feromona funciona en llocs tancats i la introducció de fauna auxiliar no cal perquè funciona molt bé el control biològic per conservació.
Pel que fa a la tomaquera d’exterior, la instal·lació de marges florals és la pràctica més estesa. La resta que hem comentat abans no s’usen, ja que la feromona funciona en llocs tancats i la introducció de fauna auxiliar no cal perquè funciona molt bé el control biològic per conservació.
D’altra banda, tant per al tomàquet com per a la col i l’enciam s’empren productes d’origen biològic com ara el Bacillus thuringiensis, els virus entomopatògens o també nematodes entomopatògens.
Darrerament, a la nostra zona, hem començat a instal·lar caixes niu de ratpenats, ja que se sap que mengen una gran quantitat de lepidòpters i dípters plaga dels cultius. De moment, estem en fase de prova. L’objectiu final és augmentar la biodiversitat de l’agroecosistema.
Quines són les més eficients? Realment l’ús d’aquestes tècniques ha implicat una reducció de l’ús de fitosanitaris als camps?
Totes funcionen realment bé. El que no hem de pensar és que una pràctica en concret resoldrà els problemes que puguin haver-hi en un cultiu, sinó que la suma de diferents pràctiques, i tenint com a base un bon maneig del cultiu, dona com a resultat que el control de plagues i/o malalties sigui satisfactori.
L’ús d’aquestes tècniques sens dubte s’ha traduït en una reducció de l’ús de fitosanitaris, i així ha de continuar sent, ja que queda molt camí per recórrer en aquest sentit. Hem de pensar que hi ha sobre la taula el famós Green Deal, que té com a objectiu, entre d’altres, que l’any 2030 s’hagin enretirat el 50% dels productes fitosanitaris de síntesi química. Aquests productes necessitaran alguna alternativa que sigui eficaç, i no parlo d’una substitució d’insums, sinó de treballar més en termes globals d’agroecosistema, tenint en compte el paper que juguen tant la biodiversitat com el conjunt de pràctiques que es duen a terme a cada finca.
Quina acceptació té per part del pagès la introducció de mesures de control alternatives a la lluita química?
L’acceptació en general és bona. Sí que és veritat que hi ha alguns pagesos a qui de vegades els costa, però, una vegada ho proven i veuen que funciona, ells mateixos prioritzen aquest tipus de pràctiques.
És una feina que s’ha de fer a poc a poc, anar introduint petits canvis i assegurar-nos que les pràctiques es fan correctament. D’aquesta manera, és més fàcil arribar a tenir bons resultats i que els pagesos ho vegin com una bona alternativa.
Una altra cosa és que sovint no els queda més remei, ja que les restriccions de l’ús de productes fitosanitaris van en augment i cada any van caient matèries actives que ja no es renoven.
És una feina que s’ha de fer a poc a poc, anar introduint petits canvis i assegurar-nos que les pràctiques es fan correctament.
Cap a on creus que evolucionarà el control de plagues/ malalties a les pròximes dècades?
La tendència és que els productes fitosanitaris de síntesi química s’apliquin cada vegada menys, perquè les restriccions augmenten, i que els que vagin quedant siguin més selectius i respectuosos.
D’altra banda, com les plagues i malalties continuaran augmentant, ja que cada pocs anys n’entra alguna de nova, el sector necessita molta recerca pel que fa a les pràctiques alternatives. Les que existeixen i s’apliquen ara estan molt bé, però encara queda molt camí per recórrer.
És un canvi necessari i hem de tendir cap a aquesta via, però sembla que es vol arreglar en pocs anys el que s’ha malmès durant dècades, i trobo que s’ha d’estructurar molt bé perquè els petits agricultors no en surtin perjudicats.
No hem d'oblidar que l’agricultura és una activitat econòmica i que ha de ser rendible per a l’agricultor, assequible per al consumidor, sostenible per al medi ambient i adaptable al canvi climàtic.
Crec fermament que, per arribar a l’objectiu que es marca per a l’any 2030 de reducció de productes fitosanitaris, queda una feina molt profunda que implica replantejar-nos el model socioeconòmic si volem que els petits pagesos continuïn guanyant-se la vida i que els joves vegin l’agricultura com una opció de futur, cosa que avui no està passant. No hem d’oblidar que l’agricultura és una activitat econòmica i que ha de ser rendible per a l’agricultor, assequible per al consumidor, sostenible per al medi ambient i adaptable al canvi climàtic. És tot un repte.
