Jordi Capdevila  "Hem aplicat tota la innovació que teníem al nostre abast per fer un producte molt diferenciat"

Al Dossier Tècnic 86 diferents experts expliquen com la disponibilitat de certs aliments és cabdal en la gastronomia i, de retruc, com aquesta influeix en la producció i transformació d'aliments. En aquesta entrevista, Jordi Capdevila ens dóna la seva opinió com a enginyer tècnic agrícola i un dels quatre germans que porta l'explotació agrícola i ramadera Sargaire i la marca Carn Sargaire

Jordi Capdevila és enginyer tècnic agrícola i un dels quatre germans que porta l'explotació agrícola i ramadera Sargaire i la marca Carn Sargaire.

Creu que la producció agroalimentària s’adapta prou ràpidament als canvis de la vida moderna? En el seu cas, els canvis més profunds que heu experimentat han estat induïts, en primera instància, per demandes del mercat o per l’ús de noves tecnologies?

En el nostre cas, ha estat molt importat adaptar-nos al mercat i les seves necessitats; hem fet recerca i hem aplicat la millor tecnologia al nostre abast. Per exemple, avui, moltes persones fan àpats en solitari perquè la família té altres horaris o viuen soles. Els paquets amb més unitats de les que necessitem es poden fer malbé un cop oberts, i, per això, vam començar a fer l’envasament individual de peces. També fem envasament al buit perquè es puguin conservar o congelar per consumir més endavant i en les millors condicions. Finalment, un altre exemple d’adaptació és el nostre etiquetatge, on especifiquem l’opció culinària del tall (a la planxa, arrebossat, fricandó...) perquè tothom ha d’alimentar-se, però no tothom té coneixements culinaris o de mercat.

Per a nosaltres, és un avantatge tenir botiga i estar de cara al públic perquè podem captar les necessitats dels clients i adaptar-nos-hi millor.

Les explotacions del futur seran diferents a les d’ara? En quin aspecte (eines, tècniques, metodologies)?

Pel que fa a la cria de carn de vedella, cada cop té més importància la metodologia de producció enfocada al respecte envers els animals, el medi ambient i la salut dels consumidors, al mateix temps que a la qualitat organolèptica dels productes. Per tant, crec que una producció que no tingui en compte aquests tres punts quedarà una mica apartada de la demanda real dels consumidors, que cada cop són més responsables en la seva compra. En aquest sentit, la producció ecològica i les noves tecnologies tenen molt a dir. L’adequada combinació de les dues pot donar lloc a un producte de qualitat a bon preu. La tecnologia contribuirà a una millora de la producció amb uns criteris que siguin més favorables per a la salut humana i l’entorn.

S’hi podrà adaptar tot tipus de producte? Quin paper hi jugaran la innovació, la formació i la recerca pública i privada?

Una granja que no s’adapti a les noves tendències perdrà quota de mercat. Continuar sent competitius implica moltíssima innovació. Nosaltres, a Carn Sargaire, hem aplicat tota la innovació que teníem al nostre abast per fer un producte molt diferenciat, des de l’aplicació d’estudis universitaris en l’alimentació del bestiar fins a investigar quin tipus d’envasament sense additius ni conservants és el més adequat per preservar la qualitat i ajustar-se a les necessitats dels consumidors.

La inversió en innovació, formació i recerca haurà de ser tant privada com pública. És complicat que el sector privat pugui assumir tot l’import que això suposa i l’Administració necessita de la part privada per saber on aplicar-la de manera més efectiva.

Fins a quin punt serà important la relació entre el productor i el transformador? I entre el productor i el client?

Nosaltres som productors i transformadors, i això ens dona un avantatge competitiu. Només així podem saber al 100% què estem oferint al client. Aquesta transparència li dona tranquil·litat i confiança.

Com viu en el seu negoci la polarització entre el que és global i el que és local?

Quan el teu negoci té la porta oberta al públic, el que és local sempre preval. El contacte directe s’està recuperant, per exemple amb el segell de venda de proximitat o les activitats d’agroturisme, i ha pujat la valoració de les produccions d’aquí. Malgrat tot, sovint no es troben arreu o no ho fan d’una manera clara, i és que al món global ja l’interessa confondre una mica les coses. En un supermercat ecològic i de producte de proximitat, comences a mirar les etiquetes i veus que més del 60% provenen de tercers països com el Marroc o la Xina. El que és global sempre intenta estar present en la part local, però hi ha gent que mira les etiquetes i no compra, cosa que demostra que, quan s’encaren, el que és local sempre guanya al que és global.

La responsabilitat social i mediambiental tindrà més pes en la gestió empresarial del sector privat, en el currículum professional?

Totalment, perquè, en última instància, és l’únic que tenim i on vivim. El boom de la globalització va tenir el seu moment. Ens vam adonar que podíem tenir de tot en qualsevol moment, però, després, van venir els desenganys en la qualitat a l’hora de comprar, certs informes de l’OMS, denúncies de males praxis en les produccions o en les transformacions i conservacions... Ens hem adonat que és important saber què fem, però encara més com ho fem.