Joan Solé Volíem iniciar un projecte on la producció, transformació, transport i comercialització de colza es pogués desenvolupar en un entorn local
L’empresa Roviroli ha desenvolupat un sistema de premsatge en fred de llavors oleaginoses, principalment de colza, totalment nou en el nostre territori. El projecte consta de dues línies de premsatge que processen les llavors i permeten elaborar tortó de colza, producte molt utilitzat a Europa com a base per a pinsos d’animals, i oli de colza, un producte poc conegut a Catalunya però amb diverses sortides potencials. L’empresa ha estat guanayadora del Premi PITA 2021 en la modalitat Agroindústria.
Joan Solé Salla, és un dels socis fundadors de Roviroli SL. Enginyer agrònom de formació, la seva trajectòria professional ha transcorregut a cavall de l’agricultura, l’energia i la investigació. En aquest sentit, la seva vocació tècnica, financera i empresarial l’ha portat a iniciar i a participar en diferents fases del seu desenvolupament de varis projectes en l’àmbit de les energies renovables i processos de transformació agrícola, treballant ja sigui com a director de desenvolupament de projectes empresarials o com a director d’operacions en sectors com els cultius energètics, bioenginyeria, biocombustibles i gasificació de biomassa per a aplicacions tèrmiques tot vinculant agricultura, energia i territori.
-Què us va impulsar a participar als premis PITA?
Des de fa temps, l’equip de Roviroli era coneixedor de l’existència del premi PITA i algun cop s’havia comentat de forma interna la possibilitat de participar-hi ja que podria ser un altaveu de difusió tant a nivell de proveïdors de colza com a nivell de consumidors dels nostres productes acabats. No ha estat fins al moment de tenir un projecte madur i consolidat amb una certa trajectòria empresarial, que ens hem decidit a presentar la nostra candidatura.
-Com va néixer la idea de crear el projecte empresarial?
La idea inicial del projecte sorgí de donar-nos compte que la major part de la colza produïda a Catalunya i àrees pròximes es transportava a França o inclús a Anglaterra per a ésser molturada, de forma que el valor afegit generat en el procés de transformació es quedava a l’estranger i a la vegada, Catalunya, importava quantitats molt importants dels productes obtinguts en la molturació. La majoria de fàbriques de pinso ubicades a Catalunya consumeixen farina de colza en la formulació de pinsos. Però, per una altra banda, Catalunya també importava (en menor mesura) oli de colza, principalment de França, per a satisfer la demanda d’aquest producte en diferents mercats (alimentari, energètic, industrial...). En base a aquesta constatació es va pensar en iniciar un projecte on la producció, transformació, transport i comercialització es pogués desenvolupar en un entorn local. Aquest és precisament el projecte de Roviroli.
-En què consisteix el vostre sistema de premsatge?
Per tal d’entendre el sistema de premsat que utilitza Roviroli, cal conèixer com es realitza la molturació d’oleaginoses de forma general. Així doncs, per a l’obtenció d’oli de llavors oleaginoses s’utilitza un procés d’extracció mitjançant dissolvents químics (habitualment hexà). Aquest és un mètode d’obtenció que necessita de grans volums de matèria prima (plantes de processat de més de 100.000 tones a l’any i normalment situades en enclavaments molt particulars (àrees portuàries per tal de poder assegurar el seu abastiment o en nuclis de producció importants), pertanyents a grans multinacionals del sector de les d’oleaginoses i que poden treballar amb altres productes (soja, gira-sol, etc.). Es tracta de plantes molt eficients en el sentit d’obtenció de la totalitat de matèria grassa continguda en la llavor, però a la vegada són plantes industrials amb elevat consum energètic per tal d’evaporar el dissolvent tant de l’oli com del tortó una vegada extractada la matèria prima (recordar que els dissolvents químics són productes cancerígens que s’han d’extreure en la seva totalitat de productes alimentaris com l’oli o el tortó). En aquest procés es produeix un escalfament important tant de l’oli com del tortó en el qual es degraden algunes característiques interessants d’aquests tals com les vitamines, alguns antioxidants naturals, i hi ha la possibilitat de formació de grasses –trans, etc.
Per contra, Roviroli utilitza el sistema de premsat en fred per a l’obtenció d’oli de llavors. Es tracta d’un sistema mitjançant el qual una premsa de cargol exerceix una pressió sobre les llavors oleaginoses, i aquesta pressió provoca l’obtenció d’oli. Es tracta, doncs, d’un sistema de premsat que utilitza exclusivament mitjans mecànics per a l’obtenció de l’oli. Aquest sistema es complementa amb un filtratge de l’oli en el qual s’utilitzen les mateixes restes de tortó contingudes en l’oli com agent filtrant del mateix, aconseguint un producte d’elevada qualitat sense la utilització de cap producte químic, sense l’ús d’aigua, sense la utilització de cap tipus de consumible en el procés de filtratge, per tant, no es genera cap tipus de residu. El sistema tan sols utilitza electricitat i aire comprimit.
“Roviroli utilitza el sistema de premsat en fred per a l’obtenció d’oli de llavors”
Es tracta d’un procés menys eficient des del punt de vista d’obtenció d’oli, ja que es deixa una part del contingut gras de la llavor al tortó, però més eficient des del punt de vista d’eficiència energètica, ja no és necessari un escalfament dels productes obtinguts, i sobretot es tracta d’un sistema de producció que es pot implementar a petita escala en plantes de petita mida i localment distribuïdes en les diferents àrees de generació de la matèria prima per tal d’evitar costos de transport.
“Es tracta d’un procés menys eficient des del punt de vista d’obtenció, però més eficient des del punt de vista d’eficiència energètica”
-Quines característiques té el vostre oli i tortó? A quin públic/consumidor va dirigit?
El sistema de producció que utilitzem a Roviroli permet obtenir productes de la més alta qualitat, entesa aquesta en el cas de l’oli com a olis crus de primera premsada en fred amb alt contingut de vitamines (A,E principalment), antioxidants naturals, baixa acidesa, absència total de grasses trans i grasses hidrogenades, baix contingut de fosfolípids i ceres, etc. El sabor recorda al producte de partida (colza en aquest cas) i la seva composició és la pròpia del producte que es processa, que en el cas de la colza seria un percentatge d’àcids grassos insaturats superior al 90%, molt elevat contingut d’omega 3 (7-10%), absència total de colesterol, etc.
“El sistema de producció que utilitzem a Roviroli permet obtenir productes de la més alta qualitat”
En el cas del tortó de colza destinat a alimentació animal, l’alta qualitat d’aquest producte està relacionat amb el seu contingut en proteïna (a l’entorn del 32%) i el seu contingut gras (9 – 11%) que a la vegada conté les mateixes característiques que les descrites de forma prèvia per a l’oli. El contingut en fibra i altres característiques, tot i interessants, són de menor importància a priori. Aquesta composició específica del tortó permet la substitució de matèries primeres forànies (farina de soja en el cas de la proteïna i oli de palma o oli de soja principalment en el cas de la grassa), per matèries primeres produïdes i transformades en un entorn local, disminuint d’aquesta forma l’elevada dependència externa d’aquestes matèries primeres tan utilitzades en alimentació animal.
El tortó es destina exclusivament a alimentació animal, mentre que l’oli té uns nínxols de mercat força variats que passen per a usos alimentaris, usos energètics, indústria oleoquímica, usos industrials, alimentació animal inclosa l’aqüicultura, usos cosmètics, etc.
-Quines possibilitats té el cultiu de colza a casa nostra?
El cultiu de colza presenta interessants característiques des d’un punt de vista agronòmic que el fan molt interessant com a cultiu de rotació en sistemes cerealístics (tant de secà com de regadiu) en diferents localitzacions de Catalunya, doncs trenca el monocultiu de cereal d’hivern. Aquest fet permet un millor maneig de males herbes, ja que la seva arrel pivotant i més profunda, comparat amb cereals d’hivern, permet aprofitar element fertilitzants de capes més profundes del sòl. A la vegada el cultiu de colza actua com a bomba de nitrogen des de capes profundes del sòl deixant una part d’aquest element disponible per al cultiu següent, realitza una aireació natural de forma vertical en el terreny, etc., aspectes que es tradueixen, tots ells, en un augment de la producció i qualitat dels cultius posteriors al cultiu de colza.
“El cultiu de colza presenta interessants característiques des d’un punt de vista agronòmic que el fan molt interessant com a cultiu de rotació en sistemes cerealístics”
Aquest conjunt de característiques agronòmiques del cultiu, unides al fet que el cultiu no necessita de maquinària específica per a la seva implantació i maneig, els costos de producció acotats, la millora progressiva en el material vegetal (varietats) i l’adaptació d’aquestes a les condicions de cultiu catalanes, la possibilitat d’avançar pràctiques de cultiu en relació amb el cereal d’hivern disminuint d’aquesta forma pics de feina, la poca afectació dels senglars al cultiu, l’encaix amb les polítiques de greening així com el bon preu obtingut pels agricultors, fan que, any rere any, sigui un cultiu de rotació en contínua expansió en diferents zones cerealístiques de la nostra geografia.
-Quins altres reptes de futur us plantegeu?
Sense deixar de treballar amb colza, Roviroli es planteja per al futur proper aprofundir en nínxols de mercats específics de menor volum en els quals es pugui obtenir un major valor afegit, de forma que aquest, també es pugui repercutir al proveïdor de la matèria primera.
És el cas, per exemple, de la colza alt oleica en què Roviroli ja fa uns anys que hi està treballant. Es tracta d’uns tipus de varietats de colza específiques (No-OGM) l’oli obtingut de les quals presenta unes característiques diferencials molt apreciades per clients determinats.
En aquest mateix sentit, Roviroli té previst incrementar la seva producció de productes certificats ecològics, en aquest cas, centrada principalment en el gira-sol i estudiar l’obtenció d’olis per als sectors cosmètics, farmacèutic, cura personal, etc.