Membres de Grups Operatius  “El Grup Operatiu va tenir una molt bona dinàmica, amb tots els actors implicats en l’assoliment de resultats i que aquests tinguessin interès pel sector”

Avui, la innovació i la recerca són la clau de la competitivitat empresarial, i la col·laboració entre productors, centres de recerca i entitats és fonamental per a l’excel·lència en el seu desenvolupament i aplicació. En aquest àmbit, els Grups Operatius, fomentats per la Unió Europea, han resultat el marc idoni per enfortir sinergies i complementarietats entre els diferents actors. En aquesta entrevista volem reflectir l’experiència dels membres dels Grups Operatius, a través de diferents exemples.

Són tres dels participants de diferents grups operatius: Joan Casals Missio (JCM), Investigador de la Fundació Miquel Agustí i Coordinador del Grup Operatiu “Millores tecnològiques en el cultiu i la postcollita del tomàquet de penjar, Marc Ibeas Huguet (MIH), Director tècnic a PRODELTA i coordinador del Grup Operatiu "Posada a punt i adaptació de la sembra en sec de l'arròs al delta de l'Ebre", i Rubèn Masnou Ribas (RMR), Tècnic del Departament d’Agromedi d’Agrocat i coordinador del Grup Operatiu "Desenvolupament d'eines per a l'optimització de la gestió conjunta de les dejeccions ramaderes i per a la millora de la fertilització agrària, de la qualitat del cultiu i de la protecció del medi ambient". Ens donen una visió més personal sobre que ha suposat la seva participació en els diferents grups operatius. A més, ens expliquen quines han estat les contribucions dels diferents projectes per a les entitats participants i com afectaran, en un futur, en els seus diferents àmbits d'actuació.

- Està satisfet amb l’assoliment d’objectius del projecte? Els resultats del projecte s’han ajustat a les vostres expectatives inicials?

JCM: El Grup Operatiu va tenir una molt bona dinàmica, amb tots els actors implicats en l’assoliment de resultats i que aquests tinguessin interès pel sector. L’objectiu general del projecte era fer una radiografia de les pràctiques de maneig precollita i postcollita en el Tomàquet de Penjar i proposar millores en cadascuna de les etapes del procés productiu. El pla de treball era molt ambiciós, però crec que vam arribar a identificar els punts crítics i vam proposar millores perquè els productors i les productores facin un pas endavant amb aquest cultiu.

MIH: Sí. L’objectiu principal era posar llum a una nova metodologia innovadora per a la sembra de l’arròs que anava en direcció contrària a les pràctiques convencionals que fins al dia d’avui no s’havien qüestionat mai. En este sentit, vam poder determinar amb exactitud què no fer, què fer i com fer-ho en el marc d’una sembra en sec d’un cultiu permanentment inundat. A més a més, també vam poder valorar els efectes d’aquesta metodologia sobre el cultiu i el seu impacte sobre plagues i males herbes.

RMR: Estic molt satisfet amb els objectius assolits, ja que ens han permès adquirir més experiència i coneixement i bones conclusions de les activitats que hem anat fent, alhora que ens hem adonat que queda molta feina per fer, tant pel que fa al coneixement de les característiques fertilitzants de les dejeccions ramaderes, com de la interacció entre els fertilitzants-sòl-plantes. El projecte ens han servit per obtenir dades, resultats, informació i conclusions, que sense una col·laboració de diferents entitats és molt més difícil d’aconseguir.

“Estic molt satisfet amb els objectius assolits, ja que ens han permès adquirir més experiència i coneixement i bones conclusions de les activitats que hem anat fent”

- Com ha contribuït el projecte a la cultura d’innovació de la seva empresa/entitat?

JCM: La Fundació Miquel Agustí és un centre de recerca que es dedica a realitzar projectes d’investigació i transferència en l’àmbit agroalimentari, sempre amb la voluntat que els resultats tinguin una aplicació directa en el sector productiu. En aquest sentit, línies com els Grups Operatius són un molt bon instrument, perquè asseuen a la mateixa taula productors/es i professionals del món de la recerca i la transferència. Això permet definir objectius en base a necessitats reals, així com un pla de treball que generi resultats transferibles a l’escala d’explotació agrícola.

MIH: Clarament, ha esdevingut un “starter” d’iniciatives que ha ajudat que idees innovadores com aquesta s’acabin duent a terme mitjançant projectes amb la participació mancomunada entre entitats del sector (associacions de productors, cooperatives i comunitats de regants), empreses privades i centres de recerca.

RMR: L’empresa cooperativa en la qual treballo ja té aquesta mentalitat d’innovació contínua, però amb el projecte encara ens ha fet adonar-nos més que la innovació és molt important, que ens permet avançar i millorar molt en el sector en què participem i que necessita una continuïtat.

- Allò que s’ha aconseguit amb aquest projecte obre o pot obrir les portes a futures iniciatives?

JCM: Els resultats del projecte són extensos, ja que hem tractat tots els factors que afecten el rendiment i la qualitat del Tomàquet de Penjar, des del reg i fertilització o la sanitat vegetal, fins a les condicions d’emmagatzematge o els fongs que apareixen durant la postcollita. Tot i que ja n’hem extret les conclusions més rellevants i les hem explicat al sector, encara estem analitzant tot el volum de dades que vam obtenir en el projecte. A més a més, durant el projecte, i gràcies a la interacció dins el grup de treball, hem detectat noves necessitats en les quals estem treballant, així com identificat nous reptes que creiem que s’han d’incloure a l’agenda del sector. El projecte, doncs, no creiem que s’hagi acabat, i continua avançant per altres vies.

MIH: Clarament, sí. De fet, tenim a punt de començar un nou projecte pilot innovador sobre producció ecològica d’arròs en zones amb limitacions naturals i en sistemes d’alt valor on, entre d’altres, incorporem la metodologia d’aquest projecte referent al maneig de l’aigua i sistema de sembra com una de les estratègies a tenir en compte. En este sentit, aquest projecte ens ha obert les portes a poder plantejar nous manejos del cultiu que fins ara no s’havien posat damunt la taula i ens ha permès replantejar el control de males herbes i plagues, ja sigui en el marc d’un cultiu ecològic o en el d’un cultiu convencional més racional en l’ús de recursos.

RMR: Per descomptat, encara no teníem els informes finals acabats del projecte del GO iniciat el 2016, que ja hem demanat un altre per poder donar continuïtat a moltes coses que no hem pogut fer amb el primer projecte, i ja ens hem adonat que era necessari obtenir més estudis i informació.

Els tres grups operatius dels entrevistats i la distribució dels participants als diferents grups. Font: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

- Quin balanç global en fa de l’experiència?

JCM: La valoració és molt bona, tant del grup de treball i dels resultats assolits, com de la pròpia convocatòria, que creiem que és un instrument que permet redirigir la recerca a les necessitats del sector. Haver comptat amb la participació de professionals de la Federació Selmar, que tenen molta expertesa en agronomia, i de la Cooperativa Conca de la Tordera, que són uns grans entesos en temes de postcollita i comercialització, ha estat clau per al projecte. A més a més, sempre hem anat molt ben acompanyats de la FECAC, que ens ha ajudat molt coordinant la part administrativa i oferint eines per transferir els resultats.

MIH: El balanç per a nosaltres ha estat molt positiu. Amb aquest grup operatiu i projecte hem creat un marc de treball entre entitats del sector, productors, empreses i centre de recerca que ha donat resposta a les inquietuds i necessitats del sector, nodrint-nos de l’experiència pràctica dels productors i les empreses amb experiència prèvia en la matèria.

RMR: El balanç global és molt positiu, tant pels resultats i les conclusions aconseguits, com per la relació tant personal com tècnica que hi ha hagut entre els tècnics de les diferents cooperatives que hi hem participat. Ens hem pogut conèixer i encara continua aquesta voluntat de compartir coneixement i dubtes tècnics entre nosaltres, a través d’un grup de WhatsApp que vam crear durant el GO.

“La valoració és molt bona, tant del grup de treball i dels resultats assolits, com de la pròpia convocatòria, que creiem que és un instrument que permet redirigir la recerca a les necessitats del sector.”

- Com descriuria el seu nivell de satisfacció personal després del projecte?

JCM: Tots els projectes t’ensenyen aspectes interessants i s’acaben resumint en encerts i coses a millorar. Personalment penso que el projecte ha aportat informació molt valuosa i ara ens toca saber-la transmetre al sector. No tinc cap dubte que el grup de treball tornarà a activar-se en breu.

MIH: Personalment, estic satisfet. Hem pogut afegir al ventall de pràctiques agronòmiques una nova tecnologia que ens ajuda a diversificar el maneig del cultiu a la vegada que ens permet estalviar aigua i diversificar el control de plagues i males herbes. A més a més i pel que fa a la salinitat, hem convertit, parcialment, un dels nostres pitjors enemics en un aliat que ens ajuda a controlar la plaga del cargol poma, considerada una de les 30 espècies invasores més pernicioses del planeta i que està causant estralls en els arrossars de les zones humides com el delta de l’Ebre.

RMR: Personalment ho valoro molt positivament, ja que m’ha permès interaccionar amb els diferents centres de recerca i aprendre molt d’ells, conèixer millor els tècnics de les altres cooperatives que hi participaven i compartir les proves, els estudis i els assajos de camp entre totes les cooperatives implicades.

“M’ha permès interaccionar amb els centres de recerca i aprendre molt d’ells, conèixer els tècnics de les cooperatives que hi participaven i compartir proves, estudis i assajos de camp”

- Quines dificultats s’han trobat durant la realització del projecte a l’hora de traduir la recerca a la pràctica?

JCM: La participació de la Federació Selmar en el projecte ha estat essencial, tant per la seva capacitat d’orientar els assajos per obtenir resultats transferibles, com pel fet que assessoren a productors i productores de Tomàquet de Penjar i, per tant, fan  una feina molt important de transmissió dels coneixements al sector. Des d’un punt de vista més general, el principal limitador que hem trobat ha estat la durada del projecte, perquè amb dos anys és molt difícil abordar aspectes agronòmics, ser concloent i alhora transferir-los. No obstant això, com he comentat, hi continuem treballant, convençuts que hem trobat línies que poden aportar progressos per al sector.

- Com valora la dinàmica general de treball del GO?

MIH: En faig una valoració molt bona. Personalment, crec que la configuració dels grups operatius ha estat un gran encert. Que entitats del sector (associacions de productors, cooperatives, comunitats de regants), empreses especialitzades en la matèria i centres de recerca puguin dur a terme projectes que donen resposta, per mitjà de la innovació, a inquietuds, amenaces o debilitats d’un sector amb la participació i la incorporació dels coneixements i experiències de tots els agents, des del meu punt de vista, representa un marc de treball que alinea demandes del sector amb la recerca i que potencia l’ús i els serveis dels recursos públics i privats que s’hi dediquen.

RMR: La veritat és que valoro molt el treball de col·laboració entre la FCAC, els centres de recerca i els tècnics de les cooperatives que, tot i que al principi ens va costar una mica trobar tots el mateix fil conductor, al final vam agafar un bon ritme de treball i a l’hora de presentar les conclusions ha estat com un final de festa, on hem pogut veure tota la feina feta, que no ha estat poca, i que segur que ens servirà per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes, conèixer millor les seves característiques i aplicacions i millorar la sostenibilitat del medi en el seu ús com a fertilitzants.

*Entrevista publicada al Dossier Tècnic. Núm. 108: “Grups Operatius a Catalunya. Convocatòria 2016”