Logo Oficina Virtual Sanitat Vegetal

Notícies

  Més noticies

L’IRTA aplica un model de bioeconomia circular en el cultiu de salicòrnia i enciams en tancs amb peixos

BIOECONOMIA | 30/09/2021  Ruralcat

L’IRTA aplica un model de bioeconomia circular en el cultiu de salicòrnia i enciams en tancs amb peixos

Mitjançant el sistema d’aquaponia es poden cultivar plantes directament a l’aigua enriquida amb excrements de peix i restes del seu pinso.

Enciams cultivats (font: IRTA)

El centre IRTA de Sant Carles de la Ràpita ha cultivat per primera vegada amb l’aquaponia una planta tolerant a la salinitat, la salicòrnia o espàrrec de mar, coneguda pel seu alt valor en el món culinari i les seves propietats com un element nutritiu funcional. En el marc d’un projecte pilot han dissenyant un sistema aquapònic amb el llissal cabeçut (Mugil cephalus), un peix omnívor explotat principalment a nivell de pesca i de consum local al delta de l’Ebre, ja que es considera un indicador de la biodiversitat local. L’experiment forma part del projecte europeu NewTechAqua del programa H2020, que té l’objectiu d’innovar en sistemes de producció aqüícola sostenibles.

En una primera fase s’ha posat a prova el sistema cultivant enciams. “El gener de 2021, en menys de tres mesos, vam collir 90 kg d’enciams; tenint en compte que es va fer amb un clima hivernal i aigua freda, és tot un èxit. Després d’assegurar el bon funcionament del sistema, en una segona fase ja hem cultivat la salicòrnia, de la qual hem collit 250 kg en 18 metres quadrats. Això ens assegura que el llissal és una bona elecció de peix per aconseguir un model eficient d’aquaponia”, destaca Enric Gisbert, cap del programa d’Aqüicultura de l’IRTA.

La salicòrnia és una espècie de planta halòfila, suculenta, que creix en sistemes costaners amb alta concentració de sal com les platges i manglars. No obstant, en algunes regions com el delta de l’Ebre no es pot collir perquè està protegida. “En aquests casos l’aquaponia podria ser una alternativa per poder seguir utilitzant aquesta planta en el món culinari, fer una gestió controlada i amb condicions de seguretat alimentària i alhora ser respectuosos amb el medi ambient”, afegeix Gisbert. Aquesta planta, a més, té la particularitat de poder aprofitar sòls infèrtils i amb poca aigua dolça. En uns primers assajos, van comprovar que fent servir femtes de llobarro, la salicòrnia incrementava la seva proporció d’àcids grassos totals i no necessitava salinitats tan elevades de l’aigua, cosa que suposa un avantatge respecte altres plantes.

El sistema d’aquaponia es basa en el fet que els nutrients de l’aigua provenen dels peixos, que viuen en tancs d’aigua salada on s’alimenten de pinso, a diferència de la hidroponia, en què els nutrients els aboquen les persones de manera activa. D’aquesta manera, la planta creix en millors condicions pel valor nutritiu afegit que aporten els peixos.

Els investigadors han comprovat que la salicòrnia cultivada amb aquaponia té un valor nutricional molt més alt que les silvestres perquè creix en condicions controlades i estables en comparació al medi natural. D’altra banda, els peixos també treuen profit d’aquest cicle, ja que les plantes ajuden a retenir macro i micronutrients que els podrien ser tòxics. Això suposa un estalvi energètic, perquè els sistemes tradicionals de recirculació d’aigua necessiten afegir una petita quantitat extra d’aigua de manera contínua per transformar els nutrients, però en els sistemes d’aquaponia no és necessari aportar aquesta aigua extra.

Actualment, l’aquaponia es considera una alternativa sostenible i eficient de cultivar plantes en sistemes de recirculació d’aigua que podria optimitzar-se encara més, instal·lant plaques solars per bombejar l’aigua. “Es pot utilitzar per cultivar qualsevol hortalissa i instal·lar a qualsevol lloc, tant en l’àmbit particular com als horts urbans, parcs agrícoles, zones de recursos limitats i d’orografia complicada, i àrees urbanes i periurbanes, i esdevenir  una alternativa en les regions del món on hi ha pocs recursos naturals, reduir la petjada de carboni i promoure productes de proximitat”, constata Cristóbal Aguilera, gestor d’innovació en aqüicultura.

Font: IRTA

 

Col·labora

Com encarar la fertilització d’un cultiu complint amb el Decret 153/2019

Com encarar la fertilització d’un cultiu complint amb el Decret 153/2019

Sòl viu en horticultura ecològica