SANITAT VEGETAL | 07/07/2022  Ruralcat

Publicat el full informatiu sobre bones pràctiques en l’aplicació d’herbicides en el cultiu del blat de moro

L’aplicació d’herbicides en blat de moro pot donar lloc a l’aparició de residus en zones no objectiu i també en aigües per a consum humà.

És important adoptar mesures per tal de reduir el risc de generar residus i també conèixer els condicionants generals i els específics que incorporen els diversos formulats en les seves etiquetes per minimitzar riscos en la seva aplicació.

El Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha publicat un full informatiu sobre bones pràctiques en l’aplicació d’herbicides en el cultiu del blat de moro.

L’aplicació d’herbicides en blat de moro pot donar lloc a l’aparició de residus en zones no objectiu i també en aigües per a consum humà.  És important adoptar mesures per tal de reduir el risc de generar residus i també conèixer els condicionants generals i els específics que incorporen els diversos formulats en les seves etiquetes per tal de minimitzar els riscos en la seva aplicació.

L’elevada superfície cultivada de blat de moro a Catalunya, al voltant de 40.000 ha (DACC 2020), unida a un ús important d’herbicides, a les característiques particulars d’algunes de les molècules utilitzades sobretot en preemergència (solubilitat en aigua, mobilitat al sòl...) i als diferents tipus de sòls i regs pot donar lloc a l’aparició de residus d’herbicides en aigües superficials i també subterrànies, que en alguns casos són utilitzades per a ús de boca.

Per aquest motiu el Servei de Sanitat Vegetal ha publicat un full informatiu de bones pràctiques i condicionants en l’aplicació dels herbicides en blat de moro per tal de reduir el risc de generar residus en zones no objectiu.

A banda de les mesures contemplades en les diferents etiquetes dels productes, com a regla general, cal adoptar mesures per a reduir els possibles impactes de l’aplicació d’herbicides en preemergència. Aquestes en són alguns exemples:

-Prioritzar les aplicacions en postemergència precoç. Permeten racionalitzar el tractament en funció de l’herba present al camp i a la vegada reduir les dosis aplicades.

-Reduir dosis en zones amb baix contingut de matèria orgànica i en sòls arenosos o lleugers.

-Combinar sistemes de desherbatge (mecànic + químic a les línies de conreu)

-Utilitzar broquets de reducció de deriva.

-No realitzar aplicacions amb vents superiors als 2,5 m/s, temperatures superiors al 25 ºC o humitats relatives inferiors a 50%.

-Utilitzar sistemes experts d’ajuda a la decisió.

-Rotar cultius

-Aplicar mesures per a millorar l’estructura dels sòls.

-Evitar regs excessius després de l’aplicació de l’herbicida.

Font: Servei de Sanitat Vegetal