Fabricar pinsos de proximitat i més digeribles per reduir els impactes ambientals de la ramaderia
L’IRTA, amb la participació d’empreses del sector ramader boví, calcula la petjada ambiental de la producció de carn i de llet a Catalunya ―des de la granja fins a la distribució dels productes a les centrals de venda― amb l’objectiu d’identificar oportunitats de millora.
El Grup Operatiu “RUMPRINT: petjada ambiental de carn i llet de boví”, està finançat a través de l'Operació 16.01.01 de Cooperació per a la innovació del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020.
En el marc del grup operatiu RUMPRINT, investigadores de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) especialitzades en la producció de carn i de llet, en l’anàlisi del cicle de vida i en la gestió de les dejeccions ramaderes, han calculat la petjada ambiental de la llet i la carn de vedella i n’han identificat els principals factors a millorar. Els càlculs s’han fet a partir de la metodologia de la Comissió Europea Petjada Ambiental de Productes (PEF, per les seves sigles en anglès), que serveix per mesurar l’acompliment ambiental dels productes i que, en un futur proper serà la base per a l’ecoetiquetatge a Europa.
Al llarg del projecte, s’han analitzat les dades de consum de recursos utilitzats i les emissions produïdes de dues granges intensives de vedell d’engreix del Grup Viñas S.A., una de les empreses més representatives del sector boví quant als sistemes de producció i pel que fa a l’extensió, i tres de lleteres de la cooperativa Ramaders del Baix Empordà, SCCL, que produeix llet per a Llet Nostra. Són moltes les empreses del sector ramader que, conscients de les demandes de la societat, estan cada cop més conscienciades per mesurar l’impacte de la seva activitat i reduir-lo. Aquesta diagnosi és el que es coneix com la petjada ambiental que generen tots els components del cicle per arribar a tenir un tall de carn envasat o un bric de llet. L’estudi conclou que la major part dels impactes ambientals es produeixen en l’origen de les matèries primeres dels pinsos i a la pròpia granja. En menor quantitat, es produeixen a l’escorxador, en el transport, al magatzem i en la fase de l’envasat, entre altres.
En el cas de la producció de la llet, la producció i la composició del pinso i del farratge és el que genera més de la meitat de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), mentre que en la producció de carn, més de la meitat de les emissions de GEH les causen les fermentacions entèriques dels animals i dels fems i, en segon terme, la producció dels pinsos i els farratges. Quant al consum d’aigua, tant per produir carn com llet, la producció de pinso és el factor que més contribueix a la petjada hídrica.
Partint d’aquestes dades, RUMPRINT posa de manifest que un dels punts clau on incidir és en la dieta dels vedells d’engreix i de les vaques lleteres. Per una banda, en l’origen geogràfic dels ingredients que formen part dels pinsos: la soja i l’oli de palma, que provenen de Sud-Amèrica, contribueixen a la desforestació de boscos primaris i a la pèrdua de biodiversitat, a més d’afectar pobles indígenes i comunitats locals que depenen dels boscos. En el cas d’altres ingredients com els cereals, els factors que tenen més impacte són la rendibles agronòmicament i l’origen geogràfic de l’aigua que s’utilitza per produir-los.
D’altra banda, la composició del pinso també té efectes en la digestió dels animals. En el rumen, l’estómac dels remugants, els bacteris fermenten els aliments i produeixen metà, un GEH. La composició de la dieta té una relació directa amb els bacteris que fan aquesta fermentació i, per tant, si es modifica la dieta es pot aconseguir que els animals emetin més o menys GEH.
Un altre punt a millorar a les granges és la gestió dels fems. Les expertes suggereixen diferents opcions, com dividir-ne les fraccions en líquida i sòlida, i gestionar-les per separat. En primer lloc, si s’opta per emmagatzemar la fracció sòlida dels fems, cal posar la pila sobre un sòl impermeable amb sistema de drenatge i un dipòsit que reculli l’escorrentia i reduir el contacte entre la superfície d’emissió a l’aire i el volum de la pila. En segon lloc, si els fems s’apilen al camp, cal fer-ho lluny dels cursos d’aigua superficials i subterranis. Pel que fa a la fracció líquida, les expertes recomanen que cal posar-la ràpidament en basses i cobrir-la amb cobertes rígides o de palla, minimitzar l’agitació i instal·lar sistemes de detecció de fuites. Altres alternatives de gestió seria fer-ne compost per obtenir un fertilitzant orgànic de qualitat que milloraria la qualitat del sòl, l’estructura, retindria més aigua i captaria més carboni, o també fer-ne biogàs per produir energia.
En el cas del consum d’aigua a la granja es recomana fer el manteniment d'un registre d'ús per detectar fuites, fer revisions periòdiques dels abeuradors dels animals, reutilitzar l'aigua per a la neteja, sobretot en les granges de vaques lleteres, on s’empra en majors quantitats que en les de vedells d’engreix, i fins i tot en regar conreus destinats a l’alimentació animal i per a beguda dels animals un cop tractada adequadament. Pel que fa a la despesa energètica, la tendència hauria d’anar cap a la instal·lació de plaques solars, i comptadors i temporitzadors per identificar els consums més rellevants en les granges i els magatzems.
El Grup Operatiu “RUMPRINT: petjada ambiental de carn i llet de boví”, està finançat a través de l'Operació 16.01.01 de Cooperació per a la innovació del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020.
Font: IRTA