Bones pràctiques per restaurar els marges dels cultius i aconseguir-ne beneficis com la protecció del sòl
L'activitat demostrativa “DEMO MARGES” vol mostrar les diferents opcions de vegetació segons les tipologies dels marges de les plantacions o limitacions dels camins i estructures
Els marges coberts de vegetació poden donar una protecció addicional davant dels cops de sol a la fruita.
Els marges dels cultius, situats on acaben les plantacions o limiten amb camins i altres estructures, poden actuar com a reservori de plagues i males herbes. Els agricultors i agricultores en són conscients d’aquesta funció, no obstant això, amb una gestió adequada, aquests marges poden transformar-se en aliats valuosos per afrontar diversos reptes actuals. Uns marges ben cuidats protegeixen el sòl de l’erosió, evitant així esllavissaments de terra, i també poden millorar la infiltració de l’aigua de pluja. A més, poden servir de refugi per a una biodiversitat més rica, afavorint la presència de pol·linitzadors i insectes depredadors de plagues.
És per això, que l’IRTA ha treballat en aquest concepte des del projecte demostratiu DEMO MARGES, transferint al sector les millors pràctiques per aconseguir els beneficis d’uns marges ben dissenyats i gestionats. Així, l’objectiu és mostrar les diferents opcions de vegetació segons les tipologies de marges, perquè els agricultors puguin restaurar els marges degradats a les seves explotacions agrícoles.
En aquest sentit, d’una banda, s’ha demostrat com regenerar els marges en zones on plou poc al llarg de l’any. Per això, s’ha avaluat la capacitat de recobriment del sòl de 8 espècies vegetals diferents i s’ha estimat el seu potencial per protegir-lo de l’erosió, per incrementar la fauna auxiliar i per reduir la reflectància de la radiació ultraviolada. En aquest sentit, de les espècies instal·lades el romaní (Rosmarinus officinalis) és la que ha mostrat una millora capacitat per recobrir el sòl i la botja d’escombres (Dorycnium pentaphyllum), espècie enriquidora, ha mostrat un bon creixement en el període avaluat i, a més, genera una bona provisió de recursos alimentaris per a la fauna auxiliar.
Així mateix, és important remarcar el paper que ha tingut la flora espontània en la protecció del sòl, sobretot quan els recursos hídrics no són un limitant pel seu creixement, i en la provisió d’altres serveis ecosistèmics. A més, els mostrejos efectuats mostren també que el fet de tenir coberta vegetal disminueix la reflectància de la radiació ultraviolada i que, per tant, els marges coberts de vegetació poden donar una protecció addicional davant dels cops de sol a la fruita present a la fila d’arbres propera al marge.
Per altra banda, també s’ha estudiat la regeneració de marges en zones amb pluviometria mitjana. Per això s’ha avaluat el grau de cobertura vegetal i de sòl nu, la presència de fauna auxiliar i l’entollament. En aquest sentit, després d’un any de la posada en marxa de les actuacions fetes (desbrossades i plantació) el percentatge de sòl nu s’ha reduït en tots els casos, i quan no s’ha fet cap actuació en el percentatge, la proporció de sòl nu no ha sofert canvis significatius. L’anàlisi de la riquesa i diversitat d’espècies vegetals indica que no hi ha hagut variacions significatives entre actuacions ni entre anys.
Pel que fa a les espècies pol·linitzadores i depredadors de plagues no s’han observat diferències entre tractaments, però sí una certa tendència a l’increment de pol·linitzadors al tram on no s’ha realitzat cap actuació. En aquest cas, les espècies vegetals més visitades tant per abelles com per sírfids han estat la mostallola (Bunias erucago), la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides), diferents espècies de camamilla (gènere Matricaria) i la dent de lleó (Taraxacum officinale). Pel que fa a l’àrea entollada després de pluges abundants aquesta només mostra una reducció significativa en els casos en que no s’ha fet cap tipus d’actuació.
En aquest context, l’impacte que es preveu del projecte és l’increment en el coneixement tècnic del sector per a la producció sostenible d’aliments, ja que “amb la promoció de la flora adequada aconseguim regenerar marges, eliminem l’ús d’herbicides en aquestes zones i donem suport a les abelles i als depredadors de plagues, objectius de l’agricultura del futur”, explica la investigadora de l’IRTA Georgina Alins, investigadora del programa Fructicultura de l’IRTA i responsable del projecte. Fins i tot l’agroturisme podria veure’s beneficiat en obtenir un paisatge de cultius on les flors i els colors diversos tornen a guanyar protagonisme.
En base a les actuacions i els resultats obtinguts, el projecte demostratiu DEMO MARGES ha permès constatar que la disponibilitat de recursos hídrics incrementa la velocitat de recobriment del sòl, que una millor cobertura vegetal millora l’hàbitat i els recursos alimentaris per la fauna auxiliar i que el fet de tenir el sòl cobert de vegetació redueix la reflectància de la radiació ultraviolada. També s’ha comprovat, tant en el cas de les actuacions a la Finca experimental de l’IRTA a Mollerussa com a Can Moragues, que el fet de deixar expressar la flora espontània dels marges agrícoles és l’opció que aporta els beneficis agronòmics i els serveis ecosistèmics més amplis i diversos de totes les actuacions que s’han avaluat.
Font: IRTA