El DARP instal·la nius de ratpenats i ocells per controlar la processionària
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) utilitza nous mètodes naturals per controlar la processionària del pi i complementar els tractaments aeris que porta a terme habitualment cada tardor.
Mostra de caixa niu per a ratpenats. Font: DARP
Aquests nous sistemes en fase de prova pilot es concreten en la instal·lació de caixes niu per incrementar la presència de determinades espècies depredadores de la processionària i una sèrie de tècniques silvícoles que facin les pinedes més resistents a aquesta plaga.
Des de fa unes setmanes, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, per encàrrec del propi Departament, està instal·lant caixes niu per a ratpenats (140) i per a ocells insectívors (200) i està fent un seguiment de la població d’aquestes espècies i avaluant-ne l’eficàcia en el control de la processionària. Aquestes caixes niu estan ubicades principalment al Berguedà i al Solsonès, i tenen com a objectiu incrementar l’abundància de determinades espècies que puguin actuar com a depredadors i minimitzar els efectes d’aquesta plaga.
A banda, i com a alternativa també per evitar que les poblacions de processionària augmentin considerablement, des del Departament d’Agricultura s’estan avaluant tècniques silvícoles que facin les pinedes més resistents a aquesta plaga, afavorint la proliferació de depredadors naturals. Cal tenir present mesures preventives, com afavorir que els ecosistemes forestals tinguin més diversitat i, per tant, més capacitat per a reaccionar front pertorbacions. Aquestes mesures són efectives a mig i llarg termini.
La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és un lepidòpter defoliador que, a més d’ocasionar danys de consideració en extensions importants de boscos de pins, origina urticària i trastorns al·lèrgics a les persones i als animals i perjudicis importants a les economies locals (ramaderia, treballs silvícoles, caça, turisme rural...).
Totes aquestes actuacions que s’estan estudiant de manera experimental són compatibles amb altres mesures de control (retirades de bosses, trampes amb feromones, endoteràpia...) i no substitueixen els tractaments aeris amb productes biològics que, quan les afectacions són molt importants i en grans extensions, s’han demostrat com l’única mesura de control eficient.
Efectivitat del 95% dels tractaments aeris
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va tractar la tardor de l’any passat 20.000 hectàrees de bosc per controlar-ne la processionària. D’aquesta manera, el DARP va triplicar el tractament en relació a la campanya anterior. Es va actuar en 43 municipis de 12 comarques amb l’objectiu de rebaixar les poblacions d’aquesta plaga.
Els resultats de la campanya de la tardor 2016 va ser molt positius, ja que, d’acord amb un treball extern realitzat, la mortalitat a les zones tractades va ser del 95,5%.
Els tractaments es realitzen a ultra-baix-volum (<3l de producte per hectàrea) i amb un producte biològic (Bacillus thuringiensis kurstaki) compatible amb l’agricultura ecològica.
Superficies i criteris per prioritzar les zones a tractar
L'hivern passat els danys que va produir la processionària van tornar a ser molt considerables en diferents indrets de Catalunya. D’acord amb les prospeccions efectuades pel Departament, a través del Cos d’Agents Rurals, abans de la primavera, de les 725.000 ha de pinedes que hi ha a Catalunya, unes 160.000 estan afectades en diferents graus i 18.000 tenen el nivell més elevat.
La selecció de les zones a tractar es prioritza considerant diferents paràmetres com el grau d’afectació de l’any anterior, la reiteració de les afectacions, la susceptibilitat de les masses o l’impacte socioeconòmic, entre d’altres. El fet que un hivern hi hagi hagut un nivell d’afectació important en una zona concreta no vol dir necessàriament que l’any següent el nivell hagi de ser també elevat.
Per a la tardor d’enguany, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha previst una campanya de tractaments aeris de control en una superfície de 20.000 ha.