El porjecte ABSTRESS cerca cultius de lleguminoses més resistents
Un nou projecte finançat amb fons europeus investigarà durant els propers cinc anys com crear cultius resistents a les sequeres i malalties. El projecte que porta per nom ABSTRESS (Millora de la resistència dels cultiuts de llegums a l'estrès biòtic i abiòtic combinats), estarà finançat per tres milions d'euros provinents del Setè Programa Marc de la Unió Europea i reunirà investigadors de tretze instituts de la República Txeca, Alemanya, Espanya, França, Itàlia, Hongria i Regne Unit. L'equip confia, a través d'aquest estudi, a millorar la seguretat alimentària i lluitar contra el canvi climàtic a través del cultiu de lleguminoses més resistents.
L'objectiu del projecte és canviar de manera dràstica la manera de produir noves varietats de plantes. Per aconseguir-ho s'utilitzaran tècniques moleculars i informàtiques amb les que s'identificaran els processos a través dels quals la sequera i les malalties es combinen per dificultar el cultiu. També s'identificaran fens i noves rutes bioquímiques que millorin la resistència vegetal a aquests factors.
En les seves investigacions utilitzaran una planta similar al trèvol, que se sotmetrà a condicions de sequera i a un fong denominat Fusarium, que afecta la manera com les plantes fan circular l'aigua i, per tant el seu efecte és pitjor en cas de sequera. A més es preveu que l'afectació d'aquesta malaltia augmenti amb el canvi climàtic. L'equip analitzarà l'evolució de les plantes sense cap mediació i la informació que s'obtingui s'aplicarà a la creació de noves varietats de pèsol. També es compararà amb altres cultius comercials i les que resisteixin millor es cultivaran a plantacions de tot Europa pel seu estudi.
S'han escollit els pèsols pels estudis pràctics inicials perquè tenen una caracterització genètica completa. Els pèsols, com altres llegums, són una font de proteïna bàsica en la dieta d'humans i animals. A més a més podrien substituir la soja importada que en l'actualitat aporta el 75 per cent de la proteïna que contenen els pinsos utilitzats a Europa. El cultiu de lleguminoses, a més a més té diversos avantatges ecològics. La petjada de carboni és baixa, permeten que el sòl recuperi un nivell adequat de nitrogen pel següent cultiu de rotació, no necessiten fertilitzants, una font important de gasos d'efecte hivernacle i de consum energètic, i redueix la necessitat d'utilitzar-los en els propers cultius del mateix terreny.