Els aliments importats recorren més de 5.000 quilòmetres fins que arriben al mercat
L'organització ecologista Amigos de la Tierra ha realitzat, en col·laboració amb diverses universitats espanyoles, l'informe "Aliments quilomètrics" en el que analitza l'impacte ambiental de les importacions d'aliments. El document recull, entre altres dades, la quantitat d'aliments importada, el país d'origen, els quilòmetres recorreguts, el mitjà de transport utilitzat i les emissions de CO2 que s'han produït.
Imatge de la presentació de l'informe. Font: Amigos de la Tierra.
Les últimes dades disponibles són de l'any 2007 quan es van importar més de 29 milions de tones d'aliments que van supossar una emissió de quasi 5 milions de tones de CO2. Destaca que l'agricultura industrial, tot i no tenir-se en compte, és un dels sectors que més contribueixen a l'escalfament global.
De l'informe destaca el fet que la importació d'aliments ha continuat creixent, i ho ha fet més d'un 50 per cent entre 1995 i 2007. Pel que fa als mitjans de transport utilitzats, el primer és el vaixell i l'últim el tren, tot i que aquest té un impacte vint vegades menor que el transport per carretera. Pel que fa als grups d'aliments els que més lluny viatgen són els cereals i els pinsos, el cafè i les espècies, el peix i el marisc i les fruites i llegums. Aquests aliments, abans d'arribar al nostre plat, han recorregut més de 5.000 quilòmetres. Pel que fa a la procedència la majoria d'aliments importats a Europa provenen d'Amèrica Central i del Sud. Aquestes importacions ja suposen un 39 per cent i continuen creixent.
L'impacte més important el produeix la massiva importació de cereals i pinsos destinats a l'alimentació de de la ramaderia industrial. En total España importa 14 milions de tones d'aliments per la ramaderia, incloent 7 milions de tones de soja procedents principalment d'Argentina i Brasil on l'expansió d'aquests cultius està provocant problemes medioambientals. La importació però, no es redueix a aquest tipus de productes sinó que també afecta a altres aliments típics de la nostra dieta i el nostre paisatge com el vi o els cigrons.
Així doncs, l'informe detecta una tendència creixent cap a la industrialització i l'orientació de l'agricultura cap al comerç internacional, dues tendències que tenen efectes molt negatius sobre el medi ambient. Recomanen, doncs, que s'aposti per la relocalització i l'agricultura familiar i a petita escala que contribueix al benestar animal, crea llocs de treball i ajuda a reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.