PESCA | 07/05/2012  RuralCat/DAAM

Catalunya demana un règim diferenciat per a la flota del litoral mediterrani

Després de mesos de reunions amb el sector i del consens assolit en el sí del Consell de Pesca, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha exposat el posicionament català envers la reforma de la Política Pesquera Comuna (PPC). Es demanen mecanismes de flexibilitat i cogestió així com el manteniment dels ajuts per a l'adaptació i reconversió de la flota i l'accés al finançament.

Font: DAAM.

El Govern i el sector pesquer català no consideren acceptable la nova política pesquera comuna que proposa Brussel·les perquè no te en compte els diferents models de flota, en el nostre cas la flota litoral costanera, i la seva aplicació tindrà sense dubte conseqüències molt negatives per al sector de la pesca i l’aqüicultura mediterranis, i especialment per a Catalunya. "Es una política pesquera que no té en compte l’especificitat de la pesca mediterrània, que està pensada només per la flota d’altura i gran altura, i això deixa fora més del 95 per cent del nostre sector que no pot assumir de cap manera les mateixes obligacions que la flota d’altura, especialment pel que respecta al mètode de descarts", ha senyalat el conseller.

 
En aquest sentit, Josep Maria Pelegrí, conseller del DAAM, considera que s’han de mantenir els ajuts destinats a l’adaptació i reconversió de la capacitat de la flota, s’ha de permetre l’accés al finançament a totes les embarcacions de la flota litoral catalana i que s’han d’incorporar mesures estructurals adreçades al desenvolupament econòmic i la cohesió social del sector, i no limitar el Fons Europeu Marítim i de Peca (FEMP) a les mesures ambientals.
 
D’altra banda, pel que fa a la regionalització que planteja la reforma de la Política Comuna de Pesca, el Departament reclama mecanismes de flexibilitat perquè les polítiques específiques s’adeqüin a les diferents regions i caladors. A més, es reclama que s’estableixi un règim diferenciat per a la flota costanera litoral i que s’elimini la definició de flota costanera artesanal segons l’eslora.
 
El Departament d’Agricultura també reclama que l’excepció d’obligatorietat del règim de concessions de pesca transferibles inclogui la flota litoral costanera i que es mantinguin els ajuts al desballestament per aquesta flota com a instrument per a la reducció de la capacitat d’aquesta flota.
 
El conseller Pelegrí també ha recordat que ha reclamat en diverses ocasions que s’analitzi la problemàtica dels descarts de manera singular a cada pesqueria, que es proposin solucions adaptades a cada realitat i que es faci un tractament diferenciat de l’activitat pesquera (extractiva) i l’activitat aqüícola (productiva). També que es tingui en compte que a Catalunya la indústria de transformació de productes pesquers és fonamentalment la petita o mitjana empresa familiar, i que en el nou FEMP aquesta indústria queda totalment desemparada per a fer noves inversions a les seves empreses. 
 
Finalment, cal destacar que s’ha posat en marxa la plataforma ePesca. Aquesta eina informàtica té l’objectiu d’obrir i facilitar la participació i les aportacions del conjunt de la societat catalana, i, més en particular, d’aquells qui tenen interessos en el sector. Per tant, ePesca serà el punt de trobada virtual per al sector i d’altres col·lectius a fi de canalitzar el debat segons les novetats que es vagin produint.
 
 

El document consensuat en el Consell de Pesca inclou els punts següents:

 
  1. Demanar una equitat entre els vessants econòmic, ambiental i social de la PPC i el FEMP.
  2. Mantenir els ajuts destinats a l’adaptació de la capacitat de la flota.
  3. Garantir l’accés al finançament a totes les embarcacions de la flota litoral catalana en igualtat de condicions.
  4. Incorporar mesures estructurals adreçades al desenvolupament econòmic i la cohesió social del sector.
  5. Desburocratitzar i avançar en la simplificació administrativa de la PPC i el FEMP.
  6. Reclamar mecanismes de flexibilitat perquè les polítiques específiques s’adeqüin a les diferents regions i caladors, i apostar per la regionalització.
  7. Exigir un paper més significatiu de les administracions regionals en la gestió pesquera.
  8. Reclamar un règim diferenciat per a la flota costanera litoral, entesa com la flota que ocupa els mateixos ports base, opera en els mateixos caladors locals, aglutina el teixit social tradicional de les poblacions costaneres, està gestionada per PIME i empreses familiars, realitza marees diàries, feineja generalment dins de les 12 milles del mar territorial i no congela ni processa les captures a bord.
  9. L’excepció d’obligatorietat del règim de concessions de pesca transferibles ha d’incloure la flota litoral costanera.
  10. Analitzar la problemàtica dels descarts de manera singular a cada pesqueria i proposar solucions adaptades a cada realitat; eliminar de l’articulat l’obligatorietat de desembarcar els descarts de les poblacions demersals mediterrànies no sotmeses a TAC i quotes.
  11. Preveure i fomentar la pesca professional continental catalana.
  12. Reclamar un tractament diferenciat de l’activitat pesquera (extractiva) i l’activitat aqüícola (productiva).
  13. Demanar que es considerin els diferents operadors del sector aqüícola (empreses, associacions, confraries de pescadors, persones físiques), existents a Catalunya.
  14. Preveure els ajuts necessaris per al manteniment i desenvolupament del sector aqüícola.
  15. Es valora favorablement la introducció de mecanismes d’identificació i valorització dels productes pesquers de proximitat, i es reclama que es mantingui l’obligatorietat d’informar el consumidor sobre la data de pesca.
  16. Impulsar els ajuts a la comercialització i transformació de productes pesquers i aqüícoles elaborats per la petita o mitjana empresa familiar.
  17. Demanar la incorporació d’una menció al sector de la comercialització majorista i minorista, i al sector de la transformació.
  18. Es valora positivament el paper que poden tenir les Organitzacions de Productors (OPP) per a la millora de la comercialització dels productes de la pesca i l’aqüicultura catalans, en coexistència amb les Confraries de Pescadors.
  19. Es considera que els mecanismes de finançament europeus han de donar resposta al desenvolupament d’aquestes estratègies d’innovació per millorar la competitivitat del sector i la seva permanència, i que han d’estar disponibles per a tota la flota catalana.
  20. Reclamar que la diversificació del sector pesquer sigui accessible a tota la flota catalana i que aquesta diversificació no suposi l’abandonament de l’activitat principal ni la renúncia a la llicència de pesca.
  21. Es dóna suport a la importància del paper dels Grups d’Acció Local (GALP) en la definició i implementació de les estratègies de desenvolupament local integrat, en particular dels sectors de la pesca i l’aqüicultura.
  22. Es considera imprescindible la introducció d’elements de regionalització i singularització en els aspectes relacionats amb la presa i l’anàlisi de dades científiques, per motius d’eficiència i perquè les politiques i instruments de gestió han de respondre a les realitats i necessitats de cada estoc pesquer concret de les diferents regions.
  23. Es valora positivament la inclusió de la pesca recreativa en relació amb el control de l’activitat i el seguiment de les captures, ja que esdevé un element imprescindible per conèixer-ne l’impacte real sobre els recursos pesquers.