Bones Pràctiques per a la recol·lecció de la molsa
El DAAM ha establert una sèrie de normes per fer-la més sostenible
La molsa no es pot recollir en zones de protecció assenyalades en el mapa. Font: DAAM
L’època de recollida és la compresa entre el 15 de setembre i el 15 de maig, i el límit de recol·lecció de caire domèstic se situa en 4 metres quadrats. El Departament també recomana buscar alternatives a la molsa per als pessebres, com ara gespes artificials o naturals, sorra, pedres o bé molsa reutilitzada d’altres anys.
La molsa no es pot recollir en zones de protecció amb plans rectors vigents on figurin restriccions a aquest aprofitament, com per exemple els PEIN (Decret 328/1992) i les zones on són presents les espècies següents estrictament protegides del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (Decret 172/2008) indicades en el mapa adjunt. Tampoc no es pot recollir en fonts i aigües epicontinentals on la molsa estigui i pugui estar en contacte amb aigua en el període d’avinguda ordinària. Recollir la molsa en aquests espais afectaria els hàbitats de la fauna i la flora i podria facilitar l’erosió. Finalment, tampoc no es pot recollir en terrenys forestals que hagin patit un incendi forestal en els darrers 10 anys.
Es poden recollir superfícies contínues inferiors a 1 metre quadrat, de manera que quedi una superfície igual o superior a l’extreta en el terreny, repartida homogèniament. No s’ha de malmetre el substrat, amb un màxim de 3 cm de profunditat, i s’han d’utilitzar eines adequades que no causin danys a l’entorn ni malmetin el substrat.
Cal recordar que tots els terrenys forestals tenen titular ja sigui públic o privat, i, per tant, cal l’autorització del propietari. Per això, quan els agents de l’autoritat constatin, en les zones d’extracció o durant el transport, quantitats iguals o superiors als 4 metres quadrats de molsa, caldrà l’autorització de la propietat o comprovants dels producte. En cas de no tenir-ne, es retornarà al bosc, independentment de les sancions administratives que se’n puguin derivar.
La molsa i el pessebre
Les molses són petites plantes que formen clapes de color verd tot l’any, on s’inclouen diferents espècies de briòfits. Tenen una gran capacitat de retenció d’aigua i d’acumulació de nutrients. Són l’hàbitat d’animals petits, serveixen de substrat per a la germinació de llavors d’altres plantes i protegeixen el sòl.
És un costum per Nadal, molt arrelat a Catalunya, muntar el pessebre. Els pessebres, tal com els coneixem avui, van començar el segle XVI. Per al paisatge, s’utilitzen elements naturals com ara serradures, suro i molsa, els quals també prenen una gran rellevància en recrear l’escenari rural que representa el pessebre.
