La Diputació de Barcelona i el DARP presenten la “Guia de mesures per reduir els danys causats per la fauna salvatge en conreus, zones urbanes i infraestructures”

La Guia es centra en els principals mamífers que causen conflictes, com són quatre espècies d’ungulats salvatges: el senglar (Sus scrofa) i els cèrvids, concretament el cabirol (Capreolus capreolus), la daina (Dama dama) i el cérvol (Cervus elaphus), i conté exemples de mesures d’efectivitat contrastada i amb dades bàsiques per emprendre la seva aplicació. Cadascuna de les mesures disposa d’una fitxa amb informació rellevant per a la seva utilització i que pot ser actualitzada amb la incorporació d’elements innovadors que puguin ser també de referència en evitar danys.

Les accions o mesures descrites en el catàleg es classifiquen en diferents tipologies, ja siguin d’exclusió, d’expulsió o dissuasives, de captura i d’informació. Així, les mesures d’exclusió son les destinades a evitar l’entrada d’animals en conreus i espais lliures amb tancaments perimetrals; les mesures d’expulsió són aplicades per foragitar els animals amb dispositius acústics o dissuasius olfactoris; les de captura, usades per treure animals en zones urbanes i infraestructures, i les mesures de comunicació, per informar i motivar canvis d’hàbits de les persones que poden contribuir a generar o agreujar els conflictes generats bàsicament pel senglar.

El catàleg també disposa de mesures destinades a actuar sobre la vegetació o en l’adaptació d’elements del mobiliari urbà com ara papereres o contenidors de residus, per evitar que atreguin els senglars i impedint que tinguin accés a aliment. També es diferencia el lloc d’aplicació de les mesures, segons siguin espais urbans, agroforestals, com ara conreus i zones de pastura, infraestructures, en les que també s’hi poden incloure les de tractament de residus, o altres diversos que poden incloure equipaments esportius, com ara camps de golf o de futbol.

Finalment, una tercera classificació diferencia les mesures amb efecte ja sigui permanent, per aquelles que si es mantenen adequadament mantenen a llarg termini la seva efectivitat, o temporal, per aquelles que perden la seva efectivitat amb el transcurs del temps o que es poden transportar o activar per aplicar només en els períodes i llocs en que es produeixen danys en moments concrets.

En cadascuna de les fitxes descriptives de mesures s’indica a quin tipus corresponen per a cadascuna de les classificacions, segons quin sigui l’àmbit d’aplicació i el tipus i durada dels seus efectes.

El catàleg constitueix una eina important del Pla de prevenció de danys i riscos originats per la fauna cinegètica, ja que contempla mesures i accions que s’estan portant a terme per establir un nou marc legal, administratiu i operatiu, per fer front als nous reptes que generen els elevats nivells poblacionals que han assolit diverses espècies cinegètiques.

Així, l’objectiu del Pla és prevenir i controlar de forma eficient i sostenible els riscos i danys que generen aquests animals. Per aquest motiu, l’elaboració del Catàleg és una eina que contribuirà a evitar que els animals puguin accedir a zones no desitjades evitant danys tan en conreus com en zones urbanes i infraestructures.

L’estratègia que es posa a sobre la taula és la necessitat d’equilibrar l’ecosistema i buscar unes poblacions estables que no generin conflictes i minimitzar-ne els existents. Cal fer front a tots els impactes que tenen els danys de la fauna salvatge en: sanitat animal i salut per les persones, agricultura i ramaderia, accidents i seguretat a les vies de comunicació i biodiversitat i espais naturals. El repte és buscar un nivell sostenible d’aquestes poblacions de fauna cinegètica perquè estiguin en equilibri i enlloc de ser un problema siguin una oportunitat en els territoris rurals.