Cremes controlades al Parc del Delta de l'Ebre
Es tracta d'una eina de gestió i planificació que serveix per regenerar els ecosistemes humits o els hàbitats protegits
Imatge d'una crema controlada al Parc Natrual del Delta de l'Ebre. Font: DAAM
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural executa unes cremes controlades de senillars (Phragmites australis) en l’àmbit del Parc Natural del Delta de l’Ebre amb l’objectiu de rejovenir aquesta espècie vegetal i el seu ambient.
Aquesta actuació redueix l’acumulació de biomassa i matèria orgànica en ambients humits, que actualment compromet el moviment de la fauna que hi habita. Aquest Pla, que es desenvolupa anualment entre l’1 i el 28 de febrer, és una eina de gestió clau per regenerar ecosistemes humits i millorar els hàbitats protegits.
Enguany, s’han definit 15 unitats d’actuació que inclouen 103 hectàrees. Les feines, les executarà íntegrament el Departament d’Agricultura mitjançant el personal del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) i del cos d’Agents Rurals sota la direcció i coordinació del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals i el personal tècnic del Parc Natural.
Es preveu realitzar la crema controlada de senill a les zones següents del Parc: Zona Dotze, el Clot, les Olles, el Garxal i altres petites àrees disperses de les zones naturals del delta. Aquestes cremes, les fa el Grup GEPIF, un cos especial dels Agents Rurals. Aquest control se sol realitzar, alternativament, a tots els terrenys del Parc, tant privats com públics.
En aquesta època de l’any, la vegetació reuneix les condicions òptimes i aquesta operació no afecta el període reproductiu de les aus. L’objectiu d’aquesta planificació és evitar la crema excessiva de superfícies sobre una zona en un mateix any. Perquè l’impacte sigui el mínim possible, es cremen les zones designades de manera fraccionada durant quatre o cinc anys.
El senillar és un ambient vegetal molt freqüent al delta de l’Ebre dominat pel senill (Phragmites australis). El senill és una planta que, si les condicions són adequades, acaba per ocupar grans extensions i desplaça les altres espècies vegetals. La seva reproducció és bàsicament vegetativa i utilitza els seus rizomes (arrels) per expandir-se, de manera que un nombre limitat d’individus pot ocupar una gran extensió de terreny.
Al delta, trobem senillars en molt bon estat al voltant de les basses, antics arrossars i marges del riu. Són hàbitats potencials per a la nidificació d’aus com les de la família dels ardeids, els ràl·lids (polles i rasclons) i altres espècies d’aus que hi viuen i hi nidifiquen com els muscicàpids (boscarles, mosquiters, tallarols...). A causa de la seva elevada productivitat, any rere any, es produeix una gran acumulació de matèria orgànica i restes de senill mort, associat a una manca d’oxigen, que produeix un envelliment progressiu d’aquesta comunitat.
El foc té un efecte positiu sobre el senillar perquè elimina restes vegetals mortes i el nou senill surt a la primavera amb més vigor. Tot i això, les cremes són una eina de gestió que s’ha d’utilitzar amb precaució, a fi de no produir danys sobre tercers o a la mateixa vegetació o fauna.
També s’està utilitzant el foc com a eina per eliminar les poblacions de cargol poma que hi ha a les zones naturals de les Olles (t.m. de l’Ampolla), ja que aquest ambient podria esdevenir un lloc d’hivernada d’aquest mol·lusc, on restarien poblacions que s’escaparien de les altres accions d’eradicació que es duen a terme als desguassos i arrossars.